VALÈNCIA. El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha assenyalat que sanejar la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV) és l'”exemple paradigmàtic” de la transformació del sector públic realitzada pel govern autonòmic i ha indicat que amb això s’ha aconseguit “rescatar i convertir en una entitat útil” aquest organisme.
Així mateix, ha ressaltat que aquesta era una societat “abocada a la seua dissolució després de reiterades reduccions de capital i disposició de recursos financers de la Generalitat de més de 1.200 milions d’euros durant l’etapa dels anteriors governs del PP”.
Vicent Soler ha valorat l’actuació duta a terme per l’actual govern valencià, el Consell del Botànic, amb la Societat Projectes Temàtics i ha subratllat que “ha passat de ser una societat patrimonial articulada com un quiosquet de la corrupció a un organisme centrat en la digitalització, en la innovació i en la transformació del model econòmic valencià”.
“Hem deixat l’entitat preparada per a afrontar els reptes de la nova societat digital com un instrument àgil i operatiu”, ha afegit el responsable autonòmic, segons ha informat la Generalitat en un comunicat.
Per part seua, el director general de l’empresa pública, Antonio Rodes, ha ressaltat que “la primera anàlisi del balanç de la companyia, després de les huit reduccions de capital de què va ser objecte la societat, llança una disposició de recursos financers del Consell de 1.201 milions d’euros fins a 2015 i ha exposat que “el que s’està fent ara és demanar els menors diners possibles a la Generalitat, fins al punt que les aportacions de 2018 i 2019 s’han anul·lat”.
En aquest sentit, Soler ha destacat l'”esforç que el Consell ha realitzat des de l’any 2015, en el qual la direcció de la SPTCV va començar a desenvolupar una nova estratègia centrada a sanejar els projectes de la societat, així com desenvolupar nous projectes compromesos amb el canvi de model econòmic pel qual aposta el govern del Botànic, de manera que s’ha convertit, a més, en l’eix central de l’estratègia d’innovació del Consell”.
La Generalitat ha precisat que la “primera decisió” va ser l’aixecament del mandat de dissolució de la societat dictada per decisió de l’anterior govern del PP i ha agregat que “a més, en 2016 es va aconseguir que l’auditor, després de huit anys, emetera opinió sobre els comptes anuals”. “Per a això, va caldre deteriorar prop de 300 milions d’euros de sobrevaloració de l’actiu”, ha explicat.
“Actuar sobre els antics projectes”
“En paral·lel, s’havia iniciat la labor d’actuar sobre els antics projectes i sobre els actius de la societat per a poder finançar els objectius de la SPTCV amb el mínim cost per a la Generalitat”, ha afegit. Aquests projectes eren Terra Mítica, Centre Cultural Benidorm, Ciutat de la Llum, Auditori de Torrevieja i Volta al Món de Ciri.
Les actuacions de la SPTCV a Terra Mítica han permés “sanejar la partida de clients en l’actiu i vetlar pels recursos financers de la Generalitat”. S’han taxat les parcel·les no productives o sense valor estratègic per a la Generalitat i s’han posat a la venda en pública subhasta per a “comptar amb liquiditat i acabar amb una explotació espúria d’aquests actius”. A més, s’ha cobrat els deutes que els propietaris de Terra Mítica i els superficiaris tenien amb la *SPTCV i que “ningú fins llavors havia cobrat”.
En el Centre Cultural de Benidorm, “existia un compromís del govern de la Generalitat de l’etapa del PP per valor de 45 milions d’euros que va ser abandonat després de gastar 18 milions”. Entre les actuacions fetes per a “desbloquejar” aquesta situació destaca el pacte amb l’ajuntament d’una fase parcial de 10 milions d’euros per a “evitar que continuara la deterioració” i “dotar a la ciutat d’una primera infraestructura de sala de 500 persones, conservatori, cafeteria i tancament”.
Així mateix, en aquest cas s’ha negociat un nou disseny “més econòmic” i s’ha tramitat de nou el règim jurídic del sòl que en el seu moment es va realitzar de manera incorrecta, i s’ha licitat la nova obra, segons ha ressaltat l’administració autonòmica.
“Guanyar un futur per a l’entorn”
Pel que respecta a Ciutat de la Llum, l’activitat de la qual havia sigut paralitzada per Brussel·les i l’expropiació dels terrenys anul·lada pel Suprem, el conseller ha exposat que “l’única cosa que quedava en peus eren els 450 milions d’euros de tots els valencians que el govern del PP va invertir en el projecte”. Ací, la SPTCV ha fet la segona subhasta dels estudis instada per Brussel·les i ha negociat canviar la venda dels actius per una sort de dació en pagament, amb el que s’aconseguiria “no malvendre els actius i guanyar un futur per a l’entorn”.
Un altre dels anteriors projectes, l’Auditori i Conservatori a Torrevella, va suposar un cost de 53 milions d’euros per a una construcció que va acabar fa 9 anys i es va tancar. “A més, pesava sobre ell una inspecció d’Hisenda que comportava una liquidació d’11 milions d’euros d’IVA”, ha explicat la Generalitat, que ha apuntat que la SPTCV ha posat en marxa una programació cultural per a la comarca i ha “resolt” el “problema tributari amb Hisenda”, de manera que “serà entregat a l’Ajuntament de Torrevieja a l’octubre de 2021”.
Pel que respecta a l’Aeroport de Castelló, la societat s’ha desvinculat d’aquest projecte, atés que “mancava de sentit pel seu objecte social”. Així, s’han cancel·lat els deutes recíprocs entre Aerocas, SPTCV i la Generalitat i s’ha aconseguit un increment del patrimoni net de totes dues mercantils, i s’ha incorporat a la Generalitat la titularitat de les participacions de SPTCV en Aerocas.
La Volta al Món a Vela és un dels dos únics esdeveniments esportius que el Consell ha conservat, “retornant a la gestió pública un esdeveniment que estava privatitzat i aconseguint l’edició més reeixida des dels inicis de la prova”.
Districte digital
La nova aposta de la SPTCV, el Districte Digital, s’ha planificat en dues fases, una amb la fi inicial d’atraure 100 empreses en dos anys i 500 professionals, i una altra per a continuar amb el programa d’atracció d’empreses, transcendir l’espai físic i compondre un paquet de serveis que oferir a les empreses.
Tota aquesta gestió s’ha realitzat tractant de disposar dels menors recursos financers de la Generalitat, ha ressaltat l’administració. Les ampliacions de capital des del canvi de govern operat en 2015 han sigut de 17,1 milions entre l’any 2016 i 2020, dels quals l’ampliació d’un milió de 2019 va ser anul·lada i la de 3 milions de 2018 està sense desemborsar. Si es compara amb l’etapa de l’anterior Govern, entre l’any 2002 i 2014, l’aportació va ser de 881,6 milions en total i la mitjana anual de les ampliacions va ser de 80,1 milions.
