VALÈNCIA. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha comparegut aquest dimarts en la Diputació Permanent de les Corts per a explicar les comissions bilaterals que manté obertes l’Administració de l’Estat amb el Govern de la Generalitat amb motiu d’alguns punts dels pressuposts i la llei d’acompanyament en els quals han sorgit discrepàncies.
El conseller ha explicat punt per punt cadascun dels aspectes en discussió i els motius pels quals s’incorporaren durant una intervenció en què ha qüestionat la urgència de comparéixer en la Diputació Permanent –a petició del grup parlamentari popular–, ja que aquest tipus de comissions són “un tràmit que es produeix de manera sistemàtica entre el Govern i l’Estat” destinat a “evitar la conflictivitat processal” –és a dir, que les discrepàncies respecte a les lleis autonòmiques s’acaben elevant al Tribunal Constitucional mitjançant recurs–.
La tesi de Soler, això sí, no ha convençut el PPCV. El diputat Rubén Ibáñez ha recriminat al conseller que, quan encara governava Mariano Rajoy, qualsevol comissió bilateral oberta pel govern espanyol “era un atac a la nostra autonomia”. Ara, sota el govern de Sánchez, Ibáñez ha assegurat que Soler “sembla haver-se quedat sense veu” per a censurar aquestes comissions. Fins i tot ha arribat a afirmar: “Vostés no volen un govern de Sánchez, volen un govern del PP, que així viuen millor”.
D’aquesta manera, el PPCV ha insistit en la versió que ha defensat des que l’Administració General de l’Estat convocara les actuals comissions el passat abril. “La ficció continuarà present en els seus comptes”, ha dirigit Ibáñez a Soler, tot afirmant que els seus pressuposts “preveuen uns ingressos absolutament unflats” que contemplen partides que no arriben, com per exemple l’assumpció per part de l’Estat del 50% de les despeses en dependència, en diverses ocasions reivindicada per l’administració valenciana.
El conseller ha recorregut a l’herència rebuda per a contestar les acusacions del PPCV i li ha recriminat, tant a aquest partit com a Ciutadans, que els seus companys al Congrés votaren en contra d’uns pressuposts generals (els del 2019) que incorporaven mecanismes de compensació per al País Valencià que van ser tombats junt amb la resta de propostes. “Aquesta comissió tècnica no existiria si hagueren donat suport als pressuposts. Aquesta era una solució”, ha contestat Soler.
D’altra banda, entre les crítiques creuades el PPCV també ha insistit en “l’opacitat” del govern. Tot i que els tres socis del Consell (PSPV, Compromís i Unides Podem) han intervingut per a lloar la transparència del Botànic en relació amb l’anterior executiu, Ibáñez s’ha referit al fet que, quan les lleis que arriben a la comissió bilateral acaben incorporant les esmenes de l’Administració de l’Estat, els consellers no compareixen per a explicar el resultat final.
En aquest sentit, el grup parlamentari popular ha presentat una Proposició No de Llei (PNL) per a obligar al Consell a rendir comptes al Parlament cada vegada que es done per finalitzada una d’aquestes comissions i es modifiquen les normes en discussió, amb l’objectiu que “les lleis no es tanquen per la porta de darrere”.
“Apreciacions tècniques” de l’Estat
El titular d’Hisenda ha dedicat la major part de la seua intervenció a explicar les “apreciacions tècniques” formulades per l’Administració de l’Estat a la llei d’acompanyament i els pressuposts. En el primer cas, l’article 40 sobre la coordinació de policies locals ha despertat discrepàncies en allò respectiu al reial decret de jubilació i la necessitat de cobrir les places vacants, amb l’objectiu que els ajuntaments pogueren nomenar funcionaris interins de forma temporal.
Un altre punt en discussió era el de l’article 69 relatiu a la llei de caça, en què segons el conseller, es pretenia donar resposta a l’augment d’ocells migratoris amb una “fàcil solució” consistent en una moratòria temporal de la caça d’aquestes espècies.
Un altre article qüestionat ha sigut el 70, dedicat a les taxes, que pretenia regular les sancions de qualitat agroalimentària. Davant un possible “solapament” de la norma autonòmica sobre la posterior estatal del 2015, la Generalitat va considerar que es podia reavaluar la regulació i establir les infraccions “en una futura llei de qualitat agroalimentària, sempre dins del respecte de competències”.
Per últim, també s’ha tractat en les comissions bilaterals la disposició addicional cinquena del pla de salut bucodental, mitjançant el qual es pretenia igualar els complements específics dels odontòlegs de les unitats de suport en Atenció Primària als dels especialistes, cosa que suposa “una millora salarial per a recompensar la seua labor, moltes vegades no reconeguda”, segons Soler. Una mesura que ha sigut tombada per superar el límit d’increments salarials del 2,25%.
La resta de discrepàncies tenen a veure amb la llei de pressupostos per al 2019. La sessió que ambdues administracions van mantindre a aquest respecte es va centrar en l’article 34 de retribucions del personal públic, que “va autoritzar excepcionalment increments salarials addicionals” a entitats com ara Ferrocarrils de la Generalitat (FGV).
També es va tractar la disposició 23, de carrera professional horitzontal de funcionaris universitaris, introduïda el 2014 com a mesura de “justícia social”, segons el conseller, d’aplicació progressiva fins arribar al 100% el 2019.
Finalment, la disposició 30 relativa als complements específics de metges forenses també va ser posada en qüestió, però l’increment va quedar absorbit a l’abril per la distribució del 0,25% de massa salarial addicional, amb 270.000 euros destinats a la Conselleria de Justícia, per la qual cosa Soler ha considerat que “el Ministeri no tindrà cap objecció”.
