Soler supera el tràmit a les Corts sense detallar el 90% de partides en què s'han aplicat retencions de crèdit

El conseller d'Hisenda ha defensat davant dels grups parlamentaris que no es pot considerar que hi haja retallades amb una despesa en serveis socials superior a la del 2018
15 octubre 2019 17:15h
Soler ha comparegut aquest dimarts a les Corts. / INMA CABALLER, CORTS

VALÈNCIA. Durant les últimes setmanes, la Conselleria d'Hisenda ha evitat oferir informació als mitjans de comunicació sobre com s'han distribuït els 364,7 milions d'euros de retencions de crèdit entre les diferents conselleries i en quins programes concrets s'han aplicat. Una incògnita que havia de resoldre's en la compareixença a les Corts del titular de l'àrea, Vicent Soler, d'aquest dimarts.

Malgrat això, Soler ha superat la seua intervenció davant la Comissió d'Economia sense donar resposta a aquestes qüestions. En canvi, s'ha centrat a desmuntar els atacs de l'oposició a l'hora de qualificar els ajusts pressupostaris com a "retallades". En el centre de la seua argumentació es troba la comparació de la despesa de l'any actual amb la del 2018.

A falta que la Conselleria oferisca més informació, per ara només es coneix com es distribueixen els ajusts entre els diferents capítols, on el VI (inversions) i el VII (transferències) són els que més retencions acumulen, amb 118,6 i 133,4 milions respectivament. 

Soler sí que ha oferit informació sobre 10 dels 85 programes afectats per les retencions (d'un total de 131). Ho ha fet així perquè, segons ha explicat, són aquells que a ulls de l'oposició podrien considerar-se com a "retallades", ja que acumulen una despesa menor el 2019 que el 2018. 

Així, aquestes retencions són d'1,02 milions en Universitat i Estudis Superiors; 1,42 en el Servei Valencià d'Ocupació i Formació; 1,04 en Actuacions Sobre el Sector Financer; 0,43 en Patrimoni de la Generalitat; 0,4 en Ordenació i Promoció Comercial; 0,24 en Direcció i Serveis Generals; 17,14 en Ordenació i Promoció del Turisme; 2,78 en l'Agència Valenciana d'Innovació; 4,09 en Ordenació i Millora de la Producció Agrària, i 6,53 en Gestió i Infraestructures de Recursos Hidràulics, Sanejament i Depuració d'Aigües. 

La suma de les retencions detallades és de 35,09 milions d'euros, és a dir, vora el 10% dels ajusts efectuats per la Conselleria d'Hisenda. El 90% restant encara no ha sigut publicat de manera desagregada, per la qual cosa no és possible conéixer sobre quins apartats concrets del pressupost s'ha limitat la despesa per a l'exercici actual. 

Què són retallades?

Més enllà d'açò, la compareixença de Soler s'ha centrat a defensar que la despesa de la Generalitat en serveis públics en els Pressuposts de la Generalitat del 2019 és significativament major que l'any passat. A data de juliol, l'augment en Educació era del 4,6%; en Sanitat, del 4,8%; en Polítiques Inclusives, del 31,9%, i en la resta de conselleries, del 17,6%. Per contra, les retencions aplicades enguany tan sols suposen l'1,68% d'un pressupost del 2019 que, en el seu conjunt, ha crescut un 11,4% respecte de l'any passat (a data de setembre). 

GVA

Ara bé, per a l'oposició del PPCV i Ciutadans –Vox, com comença a ser habitual, passa sense pena ni glòria pels debats que escapen dels seus reduïts àmbits de debat– resulta trampós fer la comparativa amb els comptes de l'any passat. En canvi, les "retallades" han de valorar-se únicament en funció de les previsions pressupostàries realitzades per a enguany. 

Ací és on Soler ha desplegat l'altra part de la seua argumentació. D'una banda, allò que ha defensat durant les últimes setmanes: que les retencions de crèdit s'han aplicat a partides que no anaven a executar-se abans de final d'any, per la qual cosa no han tingut una afectació real sobre les polítiques socials del Consell. 

D'altra banda, ha insistit que qualsevol pressupost està basat en "previsions que han de ser raonables". Així, "era raonable que s'aprovarien els PGE" proposats per Sánchez –que van ser rebutjats pel Congrés, cosa que va provocar l'avançament electoral– que incorporaven importants inversions per al País Valencià. Tan raonable com que els diners de les bestretes pel finançament es lliurarien al tresor valencià, cosa que finalment no va ocórrer a causa del bloqueig polític posterior a les eleccions generals. 

"Entre allò que preveus i allò que passa, has d'ajustar-te. Seria irresponsable no fer-ho", ha defensat el conseller. Uns ajusts reflectits en el Pla Econòmic Financer (PEF) que Soler va remetre al Ministeri d'Hisenda perquè autoritzara el lliurament dels 365,25 milions d'euros del FLA que, segons Soler, han permés que la Generalitat complisca amb els seus pagaments a proveïdors, "hospitals i farmàcies, sobretot", i liquidar un total de 32.000 factures. 

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

next