MADRID. La sala quarta del contenciós administratiu del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de Carles Puigdemont contra la decisió del Senat de destituir-lo com a president de la Generalitat de Catalunya per l’article 155 de la Constitució. Puigdemont demanava que s’anul·lara la decisió per inconstitucional i que se li restituïra el càrrec.
El Suprem indica, però, que no hi ha una relació “taxada” de les mesures que es poden adoptar a l’empara de l’article 155, sinó que són les “necessàries per a obligar” l’autonomia a al “compliment forçós” de la Constitució. A més, recorda que aquest article no s’havia hagut d’aplicar mai des del 1978 i que, si es va fer, va ser perquè la Generalitat de Catalunya, “en franca vulneració de la Constitució”, va optar per “separar aquella comunitat autònoma d’Espanya”.
El tribunal subratlla que hi ha molta jurisprudència d’incompliment de normes de les autonomies, de les corporacions locals i del govern espanyol que no han estat mai motiu d’aplicació del 155. Per això, opina que les mesures que estableix aquest article són les que calen per a fer front a actuacions “contra les quals no serveixen les respostes ordinàries”.
També recorda que ja s’ha pronunciat sobre diverses interlocutòries i disposicions arran de l’acord del govern espanyol aprovat pel ple del Senat, ambdós del 27 d’octubre del 2017, i que cal considerar aquests pronunciaments com a jurisprudència aplicable en aquest cas. En essència, que es tractava de “fer front” al que aquell acord qualificava d'”extraordinària gravetat en l’incompliment de les obligacions constitucionals i la realització d’actuacions greument contràries a l’interés general per part de les institucions de la Generalitat de Catalunya”.
Per tant, afegeix, els retrets que la demanda fa d’alguns paràmetres d’aquell decret s’han d’examinar “necessàriament” en el marc d’aquelles circumstàncies “l’excepcionalitat de les quals és evident”. I, en aquest sentit, recorda que mai abans havia fet falta fer ús d’aquest precepte constitucional. “La gravetat extraordinària del que va passar no sembla necessitar més explicacions”, afirma el tribunal.
A més, la sentència és especialment taxativa amb Puigdemont, ja que li recorda que el dret a la permanència en el càrrec “només existeix i es respecta” en tant que qui l’exercisca “respecte, alhora, la seua identitat juridicoconstitucional”.
Per tot plegat, el Suprem desestima el recurs de Puigdemont i li imposa les costes del procediment, xifrades en 3.000 euros IVA inclòs.
