El Suprem es blinda per a jutjar els dotze líders del procés català en una causa sense precedents

L'expresident català Carles Puigdemont llança una crida a les "mobilitzacions" i el govern espanyol prohibeix les manifestacions a les portes del tribunal
12 febrer 2019 06:00h
Els líders polítics i socials catalans s'enfronten a penes que oscil·len entre els 7 i els 25 anys de presó. / GENT I TERRA - ACN

VALÈNCIA. Aquest dimarts, 12 de febrer, comença al Tribunal Suprem el judici contra els dotze líders independentistes catalans acusats de malversació, rebel·lió i desobediència per haver organitzat l'1-O en 2017. Es tracta, doncs, del primer cas d'aquestes característiques a l'estat espanyol on, en democràcia, expolítics d'un parlament autonòmic s'assenten en la banqueta dels acusats. En aquest cas, concretament, pel referèndum celebrat a Catalunya. 

Per l'alt tribunal a Madrid passaran l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras; l'expresidenta del Parlament català Carme Forcadell; els exconsellers Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa –així com Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, els tres exdirigents que no es troben en presó preventiva–; el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez. 

La Fiscalia i l'advocacia de l'Estat exerceixen com a denunciants mentre que Vox actua com a acusació popular –i demana fins a 74 anys de presó–. Els dirigents, que porten acumulat més d'un any i tres mesos de presó preventiva, s'enfronten a penes que oscil·len entre els 7 i els 25 anys de presó.

"Un judici a les urnes"

L'1 d'octubre de 2017 Catalunya va celebrar un referèndum. Un mes després van començar les detencions i, ara, més de 16 mesos després, els polítics i líders socials que van liderar el govern de Catalunya són jutjats a Madrid.

Les defenses de Junqueras, Romeva, Cuixart, Sànchez, Rull, Turull i Carme Forcadell van denunciar aquest dilluns que el judici de l'1-O que ara comença al Suprem és un judici "polític" i van criticar que el tribunal que jutjarà els seus clients no és ni competent ni imparcial. 

Els lletrats Andreu van den Eynde, Olga Arderiu, Olivier Peter i Jordi Pina van argumentar que "el relat de la violència és fals" i que els fets que es jutjaran no es poden considerar ni rebel·lió ni sedició. "Hi hauria d'haver una absolució. Volem creure que encara tenim possibilitats abans d'anar a Estrasburg", va dir l'advocada de Forcadell, Olga Arderiu.

"Si s'apliqués el dret internacional, Cuixart seria absolt i posat en llibertat", va afirmar el membre de la defensa del president d'Òmium, Olivier Peter. "Condemnar Cuixart és assegurar que Espanya serà condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg", va continuat l'advocat suís. "No es vol jutjar, es vol condemnar per raons polítiques", va dit Peter, que va assegurar que els actes que es jutgen "no són criminalitzables".

"Demà comença un judici a les urnes, un judici a la democràcia, i això fa que el grau de responsabilitat sigui superior. Del resultat de la sentència d'aquest judici, quedarà ressentida la democràcia espanyola", va dir el lletrat de Sànchez, Rull i Turull, Jordi Pina. "La nostra gran missió és poder dir que posar una papereta a una urna no pot ser un delicte de rebel·lió o de sedició", va remarcar.

L'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, va dir que s'està jutjant l'expresidenta del Parlament de Catalunya per la seua "capacitat de lideratge" i no pels fets, ja que a la resta de membres de la Mesa només se'ls ha processat per desobediència. Arderiu també va denunciar vulneracions de drets durant el procés judicial, com ara el de defensa, a causa de la poca antelació amb què es va anunciar la data d'inici i de la inadmissió de proves.

Per la seua banda, l'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, va assegurar que la justícia espanyola fa una "interpretació artificial de la llei", ja que el Congrés dels Diputats va despenalitzar el 2005 l'organització de referèndums il·legals. "Això no és rebel·lió ni ho serà mai", va dir el lletrat, que va afirmar que se'ls acusa d'aquest delicte per a "suspendre tots els drets polítics" dels seus clients.

"Judici contra la democràcia"

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va considerar aquest dilluns que el judici del procés "és contra la democràcia perquè persegueix aquells que van posar urnes". Vilalta va considerar que es tracta d'un judici polític contra l'independentisme i va assegurar que "s'ha creat un relat fals per a poder perseguir el moviment independentista". 

"Sabem del cert que acabarà sent l'Estat qui s'assegui al banc dels acusats quan arribi als tribunals europeus, quan arribi a Estrasburg", ha reblat tot assegurant que els acabarà donant la raó.

Declararan en castellà si la traducció no és simultània

Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull declararan en castellà durant el judici si la traducció és consecutiva i no simultània. Així ho va explicar el lletrat dels tres dirigents independentistes a la presó, Jordi Pina. Segons fonts jurídiques, la resta de presos del PDeCAT seguiran el mateix criteri plantejat per Pina. L'advocat va afirmar que els seus clients "parlaran en català" si la traducció és simultània per a reivindicar el dret a defensar-se en la pròpia llengua. Ara bé, en cas que el tribunal determine que la traducció ha de ser consecutiva, descartaran declarar en català. 

"Si al final hem de declarar en castellà, abans que el dret a expressar-nos en català va el dret a la llibertat dels nostres clients i a una sentència absolutòria", ha afirmat Pina. 

Per altra banda, els lletrats d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Jordi Cuixart no van donar cap detall de la llengua en què declararan els seus clients aquest dimarts.

El jutge de l'1-O arriba amb "serenitat"

El president de sala del Tribunal Suprem que jutjarà l'1-O, Manuel Marchena, va assegurar que afronta l'inici de les sessions amb "serenitat" i "sensatesa". 

Marchena es va pronunciar així aquest dilluns en declaracions a Antena 3 però, preguntat posteriorment per altres mitjans, es va limitar a afirmar que ara és "temps de silenci".

Puigdemont crida a la "mobilització" i el Suprem es blinda

L'expresident català Carles Puigdemont va fer una crida a la "mobilització" animant a participar en les manifestacions previstes pel 12 i 16 de febrer per a denunciar la causa contra els líders independentistes. 

En un missatge a través de Twitter, Puigdemont va reivindicar que ell i la resta d'exmembres del seu govern a l'estranger recorreran Europa "per a amplificar la denúncia d'un judici vergonyós". "És un dia important en la història de la defensa del nostre procés cap a la llibertat", va dir des de l'aeroport camí a Alemanya. Puigdemont seguirà des de Berlín aquest primer dia de judici.

Però, per altra banda, la delegació del govern espanyol a Madrid va decidir prohibir manifestacions a la plaça Villa de París –situada davant del Tribunal Suprem– i restringir el trànsit als carrers que voregen l'edifici com a mesura de seguretat mentre dure el judici de l'1-O. 

Les mesures es comencen a aplicar ja aquest dimarts. La delegació del govern espanyol va prendre les mesures després d'analitzar un informe de la policia, tal com va confirmar l'ACN. Per tant, i mentre dure el judici, no es podran fer concentracions ni manifestacions a les portes del tribunal i només podran accedir vehicles que vinguen expressament al judici, com, per exemple, els dels magistrats o algunes autoritats que assistisquen a la vista.

Torra podrà saludar el president del Suprem, si vol

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, assistirà com a públic a la primera sessió del judici del procés i tindrà tracte d'autoritat. Segons fonts del tribunal, això suposa que puga entrar en cotxe fins a la porta del Suprem i que entre per l'accés principal, per on només accedeixen magistrats. 

La persona que el rebrà serà la cap del gabinet del president del Tribunal Suprem, Ana Murillo. Una vegada dins del tribunal, se li oferirà la possibilitat de saludar el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes. Aleshores, una vegada fetes les salutacions protocol·làries, Torra ocuparà un espai reservat dins la sala de vistes. 

El Suprem ha reservat dos llocs més a membres del govern català. Un d'ells ja està confirmat que serà per a la consellera de Justícia, Ester Capella, i l'altre s'ha d'acabar de decidir. També assistiran el primer dia del judici el vicepresident del govern català, Pere Aragonès, i el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent. Cap dels dos podran entrar a la sala de vistes, ja que són testimonis i, per llei, no podran accedir fins que hagen declarat. 

Informar amb "veracitat"

El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) va fer una crida aquest dilluns perquè els mitjans de comunicació transmeten una informació "veraç, rigorosa i plural" durant el procés judicial. 

De la mateixa manera, demanen a les autoritats judicials el "màxim esforç" perquè els periodistes puguen treballar amb totes les facilitats possibles i "garantir" el dret a la informació de la ciutadania.

TVE emetrà les sessions pel Canal 24 hores

Televisió Espanyola emetrà les sessions íntegres del judici del procés en català pel Canal 24 horas en la programació específica de RTVE per a Catalunya. El programa, conduit per Laura Mesa, retransmetrà totes les sessions i comptarà amb connexions amb tres periodistes catalans desplaçats a Madrid, dins de l'"àmplia cobertura" que oferirà RTVE Catalunya del judici als líders independentistes.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next