De supremacista diu el diccionari de l’AVL, que és aquell partidari de la doctrina que propugna la supremacia o superioritat d’un col·lectiu, respecte d’un altre, per raons de raça, cultura, llengua, sexe o altres diferències. Davant d’aquesta descripció, es convindrà que la cosa, és molt forta, perquè si els ofesos per un supremacista, duguessin l’ofensa davant d’un tribunal “imparcial”, el cas podria esdevenir delit d’odi, per tant punible.
Conduït, com sempre, de la mà de la curiositat, i, considerant que hi ha poetes que somouen consciències, trobe l’autor rus Vladimir Maiakovski (1893-1930), que sobre el tema al seu poema “Poema supremacista”, ens parla i esperona: “La primera nit ells s’acosten i agafen una flor del nostre jardí, i, no diguem res. La segona nit, ja no s’amaguen i trepitgen les flors. Maten el nostre gos, i, no diguem res. Fins que un dia, el més fràgil d’ells, entra sol a casa nostra, ens roba la lluna, i coneixent la por nostra, ens arrabassa la veu de la gola, i, perquè no diem res, ja no podrem dir res”. Com que la traducció del castellà és meua, retardat, per la gosadia pregue perdó.
Un supremacista enorme, d’idees polítiques retrògrades, de comportaments polítics miserables, ratllant la vilesa, endemés d’un masclisme tronat, és Ivan Espinosa de los Monteros, demostrant que és aquell de la fi del poema “el més fràgil d’ells”, qui “coneixent la pornostra, ens arrabassa la veu de la gola”. Tot per doblegar voluntats. D’aspecte carca i aires aristocràtics, el de Vox, sovinteja deixar caure perles com aquestes:
“Em costa creure que el cinema fos cultura. La cultura és ballet, música, sarsuela, òpera… El cinema ha estat el gran mimat dels progres, i això s’acabarà”. També açò altre “Estem acostumats a veure una esquerra bruta, mal vestida, amb coleta”. I, açò: “Hi ha formacions polítiques, on hi ha xiques polides i joves que sedueixen la dreta”, per a després disculpar-se despatxant d’aquesta manera: “Ho sent, retire les paraules, no vull que pensen que són polides les d’ells, doncs les polides de veritat, són les de Vox”. Sembla que es burla?
Cal dir de l’aristòcrata que, al 2014, Pedro Heredia 6, SL, una empresa de la qual era l’administrador, fou condemnada per l’impagament de 74.108,00E més els interessos a RUE, SL, l’empresa que havia estat contractada perquè li construís un “casoplón” en terrenys de la seua propietat. Recorreguda la sentència, l’Audiència Provincial de Madrid, li va rebaixar el deute a 57.38,00. Pedro Heredia 6, SL, la societat administrada per Espinosa de los Monteros, al juny de 2016, es va declarar en fallida. Com que l’aristòcrata la va recórrer una altra vegada al·legant que no tenia res a veure en Pedro Heredia 6, Sl, es va demostrar que sí, que tenia a veure, perquè era el beneficiari final de les obres. Al setembre de 2018, el Jutjat de Primera Instància Núm. 36 de Madrid el va condemnar a pagar de la seua butxaca 63.183,00 E. Una vegada més l’aristòcrata la té recorreguda. Aquesta informació ha estat treta del “El Diario.es” en un article del 9 d’Abril proppassat.
Del senyor Ivan Espinosa de los Monteros, podria ser Ministre d’Afers Estrangers del “Regne d’Espanya”, ben prompte, “El Diario.es” diu més coses: A un altre article del 13 de Febrer d’enguany, assegura que “El dirigent de Vox Ivan Espinosa de los Monteros ha estat soci amb negocis immobiliaris de condemnats per la “Gürtel” i per delicte fiscal. Com ara d’Andrés Guillamot, condemnat per evasió fiscal, per fons d’inversió immobiliari a Polònia. També associat amb Jacobo Gordon, condemnat pel cas “Gürtel”, amb la que va participar la seua esposa, candidata a l’Assemblea de Madrid Rocío Monasterio.
D’altra banda, una empresa participada pel seu pare, el Marquès de Valtierra, Carlos Espinsa de los Monteros, comissionat de la “Marca Espanya al 2012″, i Maria Eugenia de Simón, anomenada EGRYC, S.A., resa notificada el 4 de juny de 2008, al BOE, d’embargament de comptes bancaris. Notificacions originades per incompareixença davant la Hisenda el 4 de setembre de 2009, “requerimiento a no declarantes per l’Impost de Societats” el 24 d’abril de 2009.
De xifres de diners no en parle més. Esmentaré només un cas, de molts, ben paradigmàtic, d’un acte supremacista, o una altra cosa pitjor, de la gentada que forma part de Vox. Jose Maria Ruiz Puerta és un advocat, resident a Parla (Madrid), contertulià als debats de “Intereconomía”, de la qual és propietari Julio Ariza, candidat a les llistes de Vox per Barcelona al Congrés. Ruiz Puerta és un assistent assidu a tots els actes de Vox. Molt conegut sovinteja de fotografiar-se amb els líders del partit. També Jose Maria Ruiz Puerta és conegut pels qui han estudiat els grups radicals d’extrema dreta de la història del tardofranquisme, endemés va ser l’últim president del Circulo Español de Amigos de Europa CEDADE, una organització nazi que va operar en Espanya des de 1966 fins la seua dissolució al 1993. El periodista Miguel Ramos, va explicar les relacions que el seu fundador, Angel Ricote, tenia amb combatents nazis i membres de les SS, com Friedrich o Leon Degrelle, segons conta a un article Antonio Maestre en “La Marea” del 8 d’abril proppassat.
Doncs bé, al 1989, CEDADE va celebrar l’aniversari d’Adolf Hitler; aleshores José María Ruiz Puerta era vicepresident de l’entitat, i a la seua revista es va dir que “L’Holocaust fou una faula” En dit homenatge un tal Pedro Varela Geiss va assegurar, micròfon en mà que, “Mai hi va haver cambres de gas en Auschwitz”. Què hi fem? Al meu poble diuen “De la palla fem”.
Com que l’ois és ben persistent, m’acomiade amb una cita de Schauble, ministre de finances alemany de 2009 a-2012. L’ínclit no és massa sant de la meua devoció, però la frase em sembla ben adient en aquests temps, en els quals ens pertoquen viure: “La major amenaça a la democràcia és donar-la per feta”.
Ja ho he dit abans, el senyor Ivan Espinosa de los Monteros, podria ser Ministre d’Afers Estrangers del Regne d’Espanya, si Vox forma part del govern del “trifatxito”.
