Es presentava anit el Cor de la Generalitat, dins del festival Ensems, amb tots els seus components habituals: director i pianistes col·laboradors, amb la participació puntual de quatre percussionistes, per tal d’oferir un programa que, entenem, a posteriori, seguia una evolució estètica interna, és a dir, de més convencionalitat a la disbauxa sonora que suposà la darrera estrena del concert, i al remat, la millor obra del concert ‘Canto de transformación’ del compositor valencià Carlos Fontcuberta. El cor oferí un concert on mostrava, nota rere nota, que no s’hi troba agust (potser ni còmode ni acostumat) amb aquest repertori i només la professionalitat, que se suposa, mantenia unes interpretacions que en altres circumstàncies haurien estat més aviat rebutjades, tot i l’energia i l’empenta que Perales intentava exigir o aconseguir.
