Teatre Micalet: una "gran bogeria" amb 25 anys

La companyia inicia una nova temporada amb obres avalades per l'èxit de públic com 'Nadal a casa els Cupielo' i 'El jardí dels cirerers' i estrenarà dues noves produccions 
22 setembre 2019 06:00h
Pilar Almeria, Joan Peris i Ximo Solano van encapçalar la Companyia Teatre Micalet, que va començar a fer funcions el 13 de maig del 1995. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. Del primer èxit de Ballant, ballant, l'any 1997, a les produccions de Hamlet canalla amb què Josep Manel Casany va ser finalista dels Premis Max en la categoria de millor actor protagonista el 2017 i El jardí dels cirerers amb què la companyia Teatre Micalet opta a quatre guardons en aquesta segona edició dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes ha passat un quart de segle. Aquesta setmana ha començat la 25a temporada d'aquell projecte teatral que va suposar començar "una gran bogeria", assegura Pilar Almeria. 

Un 13 de maig del 1995, l'antiga sala de juntes de la Societat Coral El Micalet alçava de nou el teló i recuperava la dramatúrgia amb texts d'autors clàssics, contemporanis i valencians oferint als espectadors durant més de dues dècades obres adaptades o escrites en valencià. Així, el Teatre Micalet i la companyia homònima es van convertir en una rara avis entre les sales privades de la ciutat de València, ja que l'escenari del carrer de Guillem de Castro responia a la "normalitat" lingüística dels tres actors que van impulsar la companyia. "No ho vam fer per una qüestió militant", assevera Pilar Almeria, sinó perquè "som valencianoparlants de Nules, Benicarló i Alcoi i per a nosaltres era natural fer espectacles en la nostra llengua, ja que els actors utilitzem el nostre imaginari i el millor vehicle per a expressar les emocions és la llengua materna", afegeix.

Isabel Requena, Pilar Almeria i Joan Peris, durant la representació, el novembre del 2006, de "987 dies" al Teatre Micalet. / DANIEL GARCÍA-SALA

Al marge de les qüestions lingüístiques, "el nostre desig era fer teatre amb continuïtat per a crear un segell, amb un equip mitjanament estable, amb una companyia lligada a un espai per a tractar de fer a València allò que havíem vist al Teatre Lliure de Barcelona", recorda Pilar Almeria. Joan Peris, Ximo Solano i Pilar Almeria havien muntat València de Teatre, la primera companyia en què s'hi van trobar junts els tres i amb la qual van dur endavant alguns projectes escènics però que, al remat, va ser l'embrió que es convertiria en la Companyia Teatre Micalet. Tanmateix, no comptaven amb un escenari fix i la meta, emfatitza l'actriu, "era lligar-la a un espai per a convertir-lo en un centre de producció d'espectacles amb exhibicions llargues perquè els actors que hi hem treballat ens poguérem enfrontar al públic moltíssimes vegades", assenyala.

Als anys 70, l'època del teatre independent, la sala de juntes del Micalet acollia funcions i espectacles fins a quedar-se a poc a poc en desús. Fer realitat el desig dels tres intèrprets "era difícil", recorda Almeria, però calia intentar-ho. Solano i Peris es van reunir amb la junta directiva de l'entitat que aleshores presidia Frederic Jordà i van aconseguir-ne el suport. "Encara hui, recordem de vegades com va ser aquell dia. Ximo i Joan baixaven per les escales i repetien: 'Ens han dit que sí; ens han dit que sí'", recorda l'actriu amb efusivitat. "En aquell moment va començar la gran bogeria de voler fer un centre de producció i exhibició", ressalta. 

Joan Peris junt amb Xavi Castillo durant la presentació de l'espectacle "Ioventutis Day" que es va poder veure al Teatre Micalet el desembre del 2008. / DANIEL GARCÍA-SALA

Enguany, l'escenari del Micalet tornarà a dispensar espectacles d'humor –amb Xavi Castillo i l'espectacle La Bíblia (antic i nou testament) i Maria Juan i Pepa Cases amb #Pepitaimariua–; de màgia –amb Rubén Aparisi i l'espectacle L'espill–; de música, de dansa i de teatre amb dues reposicions avalades per la demanda del públic, i dues estrenes, una signada per Manuel Molins, a l'octubre, i un nou títol que veurà la llum durant la primavera del 2020, tot coincidint amb la data de l'efemèride. A més, altres companyies visitaran el Micalet, com és el cas de La Dependent, que durà de nou a València El testament de Maria de Colm Tóibín, amb adaptació i direcció de Jordi Ballester i Pepa Miralles en el paper de la Verge Maria.

El 23 d'octubre, Teatre Micalet estrena la 33a producció de la companyia, El moviment, de Manuel Molins, un text que planteja una reflexió sobre la manipulació en els adolescents que els impedeix construir-se una opinió pròpia i crítica. Sota la direcció de Joan Peris, la dramatúrgia demana un repartiment amb actors joves i, com va ocórrer amb Nadal a casa els Cupiello, l'elenc estarà format per Ximo Solano, Paula Albert, Helena De Luis Sapiña, Mateo Medina, Sergio Novella, Edu Rodríguez i Cristina Sanmartin.

Josep Manel Casany, Isabel Carmona, Joan Peris, Pilar Almeria i Álvaro Báguena en la producció de "Cuines i Dependències" al Teatre Micalet el febrer del 2006. / DANIEL GARCÍA-SALA

Per tercera temporada consecutiva, la sala obrirà durant les festes nadalenques amb Nadal a casa els Cupiello, d'Eduardo de Filippo, una aposta de la companyia "per a referenciar una funció amb temàtica nadalenca amb les dates de Nadal i que, a més, ha funcionat molt bé en els últims anys", ressalta Almeria. Així, després d'estrenar la temporada passada El jardí dels cireres d'Anton Txèkhov, al gener tornarà aquesta adaptació de Manuel Molins que parteix com una de les favorites en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes del 2019 després de rebre quatre nominacions en els guardons –millor espectacle de teatre, millor adaptació (Manuel Molins), millor vestuari (Isabel Requena) i millor actriu (Pilar Almeria). 

La representació en valencià del text del dramaturg rus "va ser per a nosaltres una gran sorpresa la temporada passada", destaca l'actriu, "perquè estem parlant d'un clàssic com Txèhov, no estem parlant d'una comèdia com El nom, és a dir, que no era una obra de gran públic, però es va donar el fenomen que vingué tot tipus de públic i es va emocionar i molta gent es va quedar al carrer". Així que, quasi per aclamació popular i amb l'avinentesa que pot resultar distingida com el millor espectacle de la temporada, el Micalet la tornarà a posar en cartell a les primeries del 2020.

"Enguany obrim encara més el ventall de possibilitats per a la gent jove", assenyala Almeria sobre aquesta temporada que celebra 25 anys de l'inici d'aquella "bogeria" que va suposar posar en marxa una nova companyia lligada a un escenari històric de la la ciutat de València. Aquesta temporada "esperem arribar al major nombre de públic possible", és el desig de l'actriu davant l'aniversari de la companyia, que ho celebrarà amb la posada en escena de la 34a producció, al maig, d'un muntatge en què ja s'hi està treballant i del qual només se sap que Joan Perís tornarà a estar al capdavant de la direcció, que tindrà el segell Teatre Micalet.

next