Diuen els joves del Fridays for Future que vivim una emergència climàtica i tenen raó però, dissortadament, es queden curts perquè la crisi és molt més àmplia i abasta pràcticament tot el medi ambient. Hem sobrepassat límits clau de la Biosfera i comencem a patir les conseqüències: rius secs per sobreexplotació, aqüífers enverinats per tants contaminants com reben, muntanyes recremades que no poden recuperar-se soles, boscos i selves minvant any rere any, plàstics pertot arreu i microplàstics en la cadena alimentària, residus nuclears perillosos per a segles i, per descomptat, el calfament climàtic que amenaça ja tots els ecosistemes.
La prova més clara del col·lapse ecològic que estem provocant és l’extinció massiva d’espècies, la VI Gran Extinció que diuen alguns científics. La situació és tan greu que cada any acabem amb unes 30.000 espècies, mil vegades més del que seria natural, i ja tenim en risc d’extinció el 41% dels amfibis, el 33% dels corals, el 30% de les coníferes, el 25% dels mamífers, etc. Segons l’Informe Planeta Viu, de WWF, durant els darrers cinquanta anys hem exterminat el 60% de les poblacions de vertebrats…
Ara venen eleccions i sabem que els polítics sols no resoldran aquests problemes, perquè són sistèmics i els superen. Però també sabem que alguns poden ajudar a resoldre’ls i que altres els agreujaran molt més. Perquè tots no són iguals, hi ha polítics que vendrien a sa mare (i a la Mare Terra) per diners i càrrecs, com els corruptes i còmplices que tots coneguem; però també hi ha que són honrats i procuren millorar les condicions de vida de la gent i cuidar un poc la Natura, són els que ja no fan grans obres ni esdeveniments megalomaníacs (focus de corrupció i malbaratament de diners públics), els que demanen tancar aviat la nuclear de Cofrents, fan carrils-bici, declaren ciutats-30, promouen l’agricultura ecològica, etc., i damunt estalvien diners i reduïxen l’enorme deute públic, gestionant èticament.
Cert que els polítics progressistes han fet menys del que necessitàvem per resoldre els problemes ecològics i humans que patim però, generalment, van en la direcció correcta. I votar els neoliberals no sols que no ens permetria avançar cap a les solucions sinó que ens allunyaria dramàticament; només cal vore el que passa als EUA de Trump, que potencia el petroli i ataca les renovables, o al Brasil de Bolsonaro, que accelera la destrucció de l’Amazònia i de les tribus que la defensen.
La lluita pel canvi cap a la sostenibilitat hem de fer-la tots els dies, teixint aliances horitzontals, però vivim temps d’emergència mediambiental i no podem menysprear el vot, hem d’aprofitar-lo conjunturalment per donar suport als progressistes i impedir que tornen a governar gent corrupta, insensible i destructora. Pels pensionistes, per les dones, pels joves, pels treballadors, pels aturats, per tots nosaltres, per la Natura i per les generacions futures. Sols ens queden uns 10 anys per canviar-ho tot i necessitem tota l’ajuda possible per evitar el caos mediambiental i social que s’apropa.
Concretant-ho més, en les anteriors eleccions els companys de Greenpeace feren un test als principals partits (busqueu «Greenpeace elecciones 20D») comparant les propostes de cadascun amb les demandes ecologistes, que prèviament foren traslladades als partits per a la seua inclusió en els respectius programes. El resultat fou que el PP va incloure sols un 7% de les propostes ecologistes, C’s un 37%, el PSOE un 53% i la confederació de Podemos un 80%. Faltava Vox, però ja podeu imaginar la «sensibilitat» d’aquests que neguen el canvi climàtic i volen fomentar la caça fins i tot als parcs nacionals…
