Temptacions?

1 agost 2019 06:00h

No sé si els passa a gent d’altres contrades on no existix la tradició dels bous al carrer. Vull dir, allò de tindre somnis en què l’antagonista, l’amenaça, és un bou brau. Una bèstia que supera en centenars de quilos, altura i enginy els que veiem solts pels nostres carrers en dies de festa, més proper a l’ur originari que a un boví domèstic.

De menut pensava que només m’ocorria a mi, això, però en passar els anys vaig descobrir que els individus del meu entorn geogràfic i cultural també ho patixen. Hi ha qui ha convertit un d’aquests somnis en un relat inquietant, com ara l’escriptor Vicent Penya a La Campana, inclòs en el llibre Insòlita memòria (Onada edicions. 2016).

Els meus somnis solen passar de nit. De vegades amb els carrers i les places plens de gent. D’altres amb el poble desert i quasi a fosques. En alguna ocasió el bou només és una presència intuïda. D’altres, la bèstia pren cos.

L’animal em veu entre la multitud. Les nostres mirades es creuen, la seua de foc, la meua d’aigua. Es convertix de colp i volta en un depredador sagaç disposat a donar-me caça i inicia una persecució implacable i surrealista. Per què jo, per què a mi? És la pregunta que totes les víctimes innocents s’han fet en veure’s perseguides per la cega fúria del poder, de qualsevol poder, fins i tot el d’un fanàtic amb una bomba lligada a la cintura o amb un bat de beisbol en les mans o amb una veritat que ens vol imposar.

El terror s’apodera de mi. M’enfile dalt d’una barrera, i ell puja pels barrots amb l’agilitat d’un simi. Entre en una casa, tanque les portes, puge per una escala estreta i caragolada i fuig per les teulades. La lluna, testimoni de la meua paura, es retalla en el cel.

La bèstia obri la porta de bat a bat d’un colp sec. Eixampla l’escala amb el seu cos i em perseguix com un felí furiós. Sent la seua respiració al clatell. Sent la seua veu mussitant-me amenaces.

Si aconseguisc ocultar-me en un cau, la seua pota es convertix en un braç amb una mà en l’extrem que palpa les parets fins a trobar-me arraulit al fons.

En el punt més àlgid de la persecució em desperte. El cor em batega amb una intensitat anormal. Tinc el bescoll humit i no sé si és de suor o de l’alè del brau.

Soc incapaç d’interpretar els somnis.

Hi ha qui m’ha dit que la figura del bou representa la temptació d’un desig prohibit de la qual es vol fugir.

Les darreres setmanes els bous braus han tornat als meus somnis. Hi ha algun psicoanalista a la sala?

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next