Terra de milicianes

Rodatge de "Terra i Llibertat"

Un carro tirat per un cavall transporta el cos inert d’una miliciana del POUM, interpretada per Rosana Pastor, fins al seu poble natal de les Albaredes (els Ports). Les veïnes curioses ixen al pas de la carreta fins que els pares de la jove reconeixen amb dolor la filla morta. Una estampa dramàtica que va ser l’última seqüència del rodatge de Land and Freedom (Terra i Llibertat)  que el director britànic Ken Loach va filmar l’estiu de 1994 en aquestes terres de frontera.

Ken Loach va elegir els paratges agrestos de Morella, Cinctorres o Mirambell com a escenaris d’una de les pel·lícules que millor ha plasmat els entrebancs de la Guerra Civil espanyola. El periodista Mario Ornat ho conta amb tota mena de detalls en el llibre Bienvenido, Mister Loach que inclou entrevistes, anècdotes i fotografies del rodatge.

Tanmateix, Terra i llibertat és una pel·lícula diferent dins de la filmografia de Ken Loach i que després de 25 anys manté una vigència determinant en el marc dels fonaments de la Memòria Democràtica i, fins i tot, de la convivència política dels partits d’esquerra. L’episodi que tracta el film està basat realment en la milícia de la 29a Divisió del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) que va lluitar al front d’Osca. El punt de vista del cineasta renuncia a mostrar la mítica confrontació entre republicans i nacionals per a centrar-se en les tensions del bloc d’esquerra. La mort del personatge de Blanca és el desenllaç tràgic de la disputa final entre la milícia revolucionaria i les tropes de l’Exèrcit Popular. L’escriptor George Orwell, qui va servir parcialment d’inspiració per al cineasta britànic, va disseccionar en primera persona aquest conflicte en el seu Homenatge a Catalunya.

Però més enllà de l’enfrontament vertebrador de la trama, al film s’entreveu tímidament el paper de les milicianes en el front. Ken Loach i el guionista Jim Allen es van entrevistar amb dones que havien romàs al POUM com ara María Manonelles o Pilar Santiago, amb la intenció de dissenyar el personatge de Blanca.

L’efecte espill del cinema també ens mostraria reminiscències d’altres noms reals de milicianes més enllà del POUM, com és el cas d’Isabel Martínez Blaya, natural de la Vall d’Uixó i militant de Joventuts Socialistes Unificades, qui es va negar a treballar simplement com a infermera del servei sanitari i va combatre al front de Terol. Cal recordar que Largo Caballero, Ministre de la Guerra del Front Popular, va decretar la prohibició que les dones lluitaren en les milícies i que la seua labor es limitara a tasques d'infermeria i cuina. Loach mostra aquest canvi de rol dels personatges femenins cap al final del metratge.

Més enllà del rodatge, l’experiència va canviar la vida de les actrius Rosana Pastor o Icíar Bollaín però també de molts extres de la zona. La coordinadora de figuració, Lisa Berger, qui havia filmat anys abans el documental sobre dones a la guerra De toda la vida (1986), cercava persones vinculades a moviments polítics d’esquerra de pobles de Castelló per a participar en el film. En aquell grup, destacaven una sèrie de dones (Fina Alcañiz, Lola Oliver o Maria Folch) elegides per la seua implicació política i que representaven en la vida real l’esperit d’aquelles milicianes, dones compromeses que podien subscriure les paraules de Blanca al film: esta terra ara ens pertany. La lluita continua.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next