VALÈNCIA. L’església de Sant Joan de l’Hospital de València compta, en el seu equip de sacerdots, amb Pablo Lucena, un cordovés de 51 anys i tinent de la Guàrdia Civil en situació d’excedència. Lucena, que és prevere de l’Opus Dei, va sentir la seua vocació sacerdotal mentre servia en actiu en la Benemèrita, segons ha explicat l’Arquebisbat de València en un comunicat.
Encara que la seua vocació també a la Guàrdia Civil era “absoluta”, Lucena conta que va descobrir una altra vocació, la sacerdotal. “Déu em va demanar un canvi de plans: que fora sacerdot ministerial. Cosa que no s’entén si no partim de la crida que Jesús em va fer a l’Opus Dei com a numerari quan tenia 15 anys i la meua resposta afirmativa”, ha relatat.
D’aquesta forma, quan aquest cordovés exercia com a tinent de la Guàrdia Civil va sentir “eixa nova crida de Déu”. “Li vaig dir a monsenyor Javier Echevarría, prelat de l’Opus Dei en eixe moment, que el meu lliurament a Déu volia ser total, fins i tot per davant de la meua vocació professional, i, després de sospesar-ho amb calma, finalment vaig ser ordenat sacerdot l’1 de setembre del 2002 en Torreciudad”, ha apuntat.
Lucena, natural de Baena (Còrdova), exerceix el seu ministeri a l’església de Sant Joan de l’Hospital, a València, i es dedica principalment a acompanyar joves i persones malaltes. El que més valora del sacerdoci és “la missa” i assegura que també és “molt satisfactòria” la confessió, perquè “estàs cara a cara amb les profunditats de l’altra persona, una tasca molt delicada però molt bonica”, ha afegit.
De les reaccions en el seu entorn quan va comunicar la seua decisió de ser sacerdot recorda que algun company li va dir “que era una pena, amb la carrera que portava en el cos”, fet que el va fer somriure. “En la Comandància em van aconsellar prendre’m més temps perquè em veien gaudir en el meu treball”, assenyala. A més, la seua família –els seus pares i els seus nou germans– “no s’ho esperaven” però li van donar suport “feliços”.
Trajectòria en la Guàrdia Civil
En els seus anys en actiu en la Guàrdia Civil, Lucena va tindre com a destinacions el País Basc, en les casernes de Murgia i Laudio, a Àlaba, entre el 1993 i el 1995, i Algesires, on va poder “conéixer de primera mà les misèries del terrorisme i del narcotràfic”, respectivament.
Segons ha destacat el sacerdot, el millor del treball com a tinent de la Guàrdia Civil ha sigut els seus companys, atés que diu tindre la sort d'”haver fet molt bons amics en el cos”, al qual defineix com “una família en la qual vivim junts, amb les portes obertes i amb un orgull tremend”.
Respecte a la seua vida com a sacerdot, Lucena ha posat en relleu “la llibertat, la pau i la secularitat” com a “tres clars accents del carisma de l’Opus Dei”, on “cadascú és diferent i busca viure amb Jesús el seu dia a dia” i defensa que “ningú ha parlat tan clar com sant Josemaría Escrivá –fundador de l’Opus Dei– sobre la llibertat individual a l’Església i en la societat, sobretot en matèria política”.
Finalment, respecte al plantejament que puga fer-se hui dia algun jove al sacerdoci, Lucena ha comentat: “Li diria, amb admiració, que ho pense tranquil·lament; que ho parle amb Jesús en l’oració i amb qui el puga ajudar; que confie en el pla que Déu Pare té per a la seua vida; que experimente la felicitat de donar-se als altres amb generositat”.
“I que decidisca, sense por, en un sentit o en un altre, intentant no atabalar-se, perquè, al final, ningú està a l’altura d’aquesta missió, i per això el sacerdoci és una vocació que dona ales i fa tan feliç”, ha conclòs.
