Diari La Veu del País Valencià
El tipus de protecció del Centre del Carme permet fer intervencions com el grafit de PichiAvo

VALÈNCIA. Fins a finals del 2009 la paret interior del claustre renaixentista del Centre del Carme de València lluïa un color verd. A l’octubre d’aquell any, el mur va passar de la tonalitat de l’esperança a un grana intens, incloses les reixes del recinte. El 2011 la intervenció va tindre més profunditat: es van massillar i netejar les travesses de les voltes; es va pintar tot l’immoble, i la paret, que des del passat 22 de febrer acull el grafit de més de 1000 m2 de PichiAvo, va rebre “quatre mans de pintura plàstica”. Això sí, “de primera qualitat”, segons la documentació a què ha tingut accés Diari La Veu.

La intervenció dels artistes urbans que signen la Falla Municipal d’enguany ha despertat les crítiques del PPCV, de Ciutadans i del sindicat UGT. Tant els populars com la central sindical van anunciar denúncies contra el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, i la Conselleria de Cultura per permetre un grafit que, segons argumentaven aquesta setmana, és contrari a la protecció d’un immoble declarat com a Bé d’Interés Cultural (BIC).

Això no obstant, aquestes dues intervencions en l’antic monestir no van requerir cap informe previ d’autorització perquè, segons el document que incoa el BIC, només l’església i el pati compten amb una protecció total. Per contra, el convent –inclosos els dos claustres i la sala Goerlich– només té una protecció parcial, segons la documentació del BIC. Aquest tipus de cobertura, remarca el text, “integra les construccions i recintes que, en part o totalment, presenten –en elles mateixes i considerades individualment– valor històric o artístic pel qual han de ser conservades”. I entre els valors protegits s’assenyalen que són “tots els elements definitoris de la seua estructura tipològica, arquitectònica i espacial”.

Segons consta en l’informe d’incoació del BIC, a la part que compta amb una protecció total només es permet fer tasques de “conservació i restauració”, és a dir, feines de “consolidació i manteniment” de l’edifici. En canvi, respecte de la zona que consta amb un nivell de protecció parcial, com és la zona dels claustres, es diu que “a la zona conventual, a més de les anteriors, es permeten intervencions de rehabilitació”, és a dir, tasques de “modernització, redistribució de l’espai, reestructuració i demolició parcial”. És a dir, la intervenció de PichiAvo estaria, segons aquesta definició, dins dels límits legals establits pel mateix BIC.

Alteracions anteriors

El 2009 es va donar una capa de pintura roja al claustre renaixentista, un color que es va repassar el 2011 amb “quatre mans [de pintura] més”. Aquestes dues intervencions van tindre un cost de 471,50 euros IVA inclós, la primera, i de 2.770,64, la segona.

Aquestes, però, no van ser les últimes reformes. El 2015 l’aleshores director gerent del Consorci de Museus i del Centre del Carme, Felipe Garín, va autoritzar que es fera una obra amb més profunditat. Les actuacions van consistir en la reforma de les actuals sales u i dos del museu. A més, també es va pintar amb color grana tot el claustre renaixentista; es van cobrir amb guix els forats de la porta; es van aplicar massilla de fibra i material antihumitats a les juntes, que posteriorment es va limar, i, finalment, es van aplicar “tres passades de pintura plàstica de primera qualitat”.

Tot això, segons la documentació comptable, es va fer en setmanes anteriors a la inauguració de la mostra La huella de 150 valencianos, un dels actes centrals del 150é aniversari del diari Las Provincias. A la inauguració de l’exposició va acudir el rei Felip VI. Aquesta intervenció, de molt més abast que el grafit de PichiAvo, va costar 1.500,40 euros i va suposar que es pintaren els més de 1.000 metres quadrats del claustre renaixentista.

Comparteix

Icona de pantalla completa