'Tot explota': el Rialto ressuscita Karl Marx per a enfrontar-se al capitalisme

La nova producció de l'Institut Valencià de Cultura proposa recuperar la consciència de classe obrera per a frenar el sistema de consum que s'ha apoderat d'icones com el 'Che'
23 març 2019 06:00h
La producció de l'IVC es pot veure al Rialto del 22 de març al 7 d'abril. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. Cantava Ovidi Montllor en el seu LP del 1974 dedicat a Alcoi que "ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent". L'actor i músic feia un al·legat a la lluita de classes, si més no, a prendre consciència de qui era qui en aquella ciutat industrial de l'Alcoià tot just a les acaballes del franquisme. Tot explota pel cap o per la pota apareixia 91 anys després de la mort de Karl Marx. Havien passat 126 anys de la publicació del Manifest comunista i 107 de l'edició del primer volum d'El Capital. Tanmateix, calia encoratjar els obrers, advertir-los perquè pararen esment en la bretxa que separava els obrers dels burgesos. "És qüestió de saber clar fins quan hem de treballar per al sou que ens fan guanyar. Llavors ja podrem jutjar el que vol dir explotar", seguia aquella melodia que alertava els jornalers perquè prengueren consciència de l'explotació del poderós.

Han passat 45 anys de la publicació d'aquella cançó d'Ovidi, temps suficient com perquè el capitalisme acabe contagiant-ho tot fins al punt que "un dels principals productes de marxandatge són les samarretes del 'Che'", denunciava aquest divendres Pepe Ruiz, l'autor del text de Tot explota, la cinquena producció pròpia d'aquesta temporada de l'Institut Valencià de Cultura (IVC) que es pot veure al Teatre Rialto del 22 de març fins al 7 d'abril.

L'espectacle agafa el títol de la cançó de Montllor per a ressuscitar Karl Marx i provocar la reflexió en l'espectador sobre la voracitat del capitalisme. "La crítica és al capitalisme, no a les ideologies i a aquells que es deixen comprar", va indicar Ruiz. Tot explota, alhora, denuncia "l'explotació laboral", que malgrat el pas dels anys "continua existint", van lamentar aquest divendres la directora d'aquesta nova producció pública, Carla Chillida.

La producció s'emmarca dins del lema identitari que fa de nexe de tots els espectacles estrenats durant aquesta temporada al Teatre Rialto. / DANIEL GARCÍA-SALA

La producció s'emmarca dins del lema identitari que fa de nexe de tots els espectacles estrenats durant aquesta temporada al Teatre Rialto de València. És un espectacle que "proposa preguntes i revela moltes contradiccions", va indicar el director adjunt d'Arts Escèniques de l'IVC Roberto García. Tot explota posa damunt de l'escenari diferents rols d'obrers; tot i això, aquests tenen principalment "la consciència de classe d'un treballador europeu", va afegir Chillida, perquè en altres punts del món l'explotació és més acarnissada. De fet, per a oferir eixa internacionalització de la lluita obrera, l'obra compta amb l'actor senegalés Thimbo Samb –que també és autor del manifest que llegeix el personatge sobre Europa–, qui "ha sigut immigrant, ha estat tancat al CIE i actualment compta amb papers", va postil·lar la directora.

Tot l'elenc –la producció compta amb Joana Alfonso, Pau Blanco, Manuel Climent, Claudi Ferrer, Juan Mandli, Isabel Martí, Arantxa Pastor i el músic Eugeni Serra– passa per davant de Karl Marx, qui està representat per l'actor Juan Mandli.

"La identitat està hui en dia en boca de tots, però la identitat de classe es va quedar al segle XIX perquè no té eixa part romàntica", va denunciar Pepe Ruiz. / DANIEL GARCÍA-SALA

La lluita de classe continua

"La identitat està hui en dia en boca de tots, però la identitat de classe es va quedar al segle XIX perquè no té eixa part romàntica", va manifestar Pepe Ruiz. Eixa falta d'arravatament ha fet que la lluita de classes "siga l'oblidada dels polítics", va afegir.

Tanmateix, "partim de la premissa fonamental que la lluita de classes continua existint", va apuntar Carla Chillida. S'ha perdut la consciència obrera i el capitalisme s'ha accentuat. Això tracta d'explicar l'obra: que el proletariat ha de recuperar el discerniment perquè "hi ha explotació laboral", va afegir l'autor del text.

"No m'interessa tant que la gent arribe superemocionada a casa, sinó que arribe amb un punt de pensar quina és la meua situació", va indicar la directora Carla Chillida. / DANIEL GARCÍA-SALA

Els personatges "amb què tractem de mostrar la dignitat" actuen davant un Marx que continua vigent. L'espectacle comença fent una al·lusió històrica a través d'una escena amb què ràpidament s'ubica l'espectador en el període comprés entre el 1977 i l'actualitat. I, amb dosis d'ironia adients, l'espectacle pretén captivar "el públic reflexiu", va afirmar la directora de la producció. 

"L'humor ens posa en un punt més reflexiu, perquè el drama involucra moltes emocions i és molt més fàcil que et manipulen quan estàs emocionada. No m'interessa tant que la gent arribe superemocionada a casa, sinó que arribe amb un punt de pensar quina és la meua situació", va reconéixer Chillida.

Tot explota s'enfronta al capitalisme, però també posa en qüestió algunes de les dissertacions de Karl Marx. / DANIEL GARCÍA-SALA

"Marx és una icona, no un Déu"

Marx apareix com una mena de "guia didàctica" per als obrers en aquest present. El filòsof "està usat com una icona recognoscible per tots" per a "poder generar el nostres discursos", però "no l'hem tractat de manera idealista". De fet, va advertir la directora, Tot explota s'enfronta al capitalisme, però també posa en qüestió algunes de les dissertacions de Karl Marx. "No vol dir que ens quedem amb el seu discurs sinó que usem aquelles coses que ens serveixen per a entendre millor la nostra realitat, encara que hi ha coses que va dir que encara estan de plena actualitat", va afegir.

En un moment de l'espectacle, Marx diu: "Jo soc una persona, no soc un Déu". "Això ho hem de tindre clar" i, si "hi hagué coses en què es va equivocar, al remat era una persona, però va elaborar una teoria vàlida que ens serveix per a entendre un poc com funciona el món", va apuntar Pepe Ruiz.

Tot explota "no és una esmena a la totalitat". "No hi ha una proposta específica" com a solució, sinó que es aspira que "ens identifiquem com a companyes de classe i puguem canviar les coses en col·lectiu", va explicar Chillida.

'Tot explota' naix de la coherència del postulat que defensa. La producció s'ha dut a terme a través d'una "creació col·lectiva", amb un treball de tot l'equip. / DANIEL GARCÍA-SALA

Capitalisme devorador

"Quan un moviment social adquireix una rellevància, el capitalisme sempre busca absorbir-lo per a empaquetar-lo, ensinistrar-lo i després vendre'l per a traure benefici d'ell", va incidir Ruiz sobre l'enemic del proletariat.

L'obra se suma a la definició de Marx sobre què és la classe treballadora –aquella on les persones necessiten vendre la seua força de treball per a sobreviure en oposició a la classe dominant que no necessiten treballar per a viure–, "encara que en l'espectacle hi ha esmenes a algunes afirmacions perquè va ser un home que va escriure açò el 1848. Aleshores, hi ha reactualitzacions", però, en canvi, "al capitalisme no se li han fet crítiques, quan Adam Smith va nàixer 100 anys abans que Marx i ja estava amb la teoria de La mà invisible".

Una "creació col·lectiva"

Tot explota naix de la coherència del postulat que defensa. Està dirigida per Chillida i escrita per Ruiz, però el text només és "un punt de partida" perquè la producció s'ha dut a terme a través d'una "creació col·lectiva", amb un treball de tot l'equip de manera "horitzontal", va destacar Roberto García.

De fet, "estèticament és molt poderosa, amb coreografies, projeccions i música en directe", va ressaltar el director d'Arts Escèniques. Rere Tot explota hi ha, a més, la companyia A tiro Hecho, que suma a la dramatúrgia Elías Taño, qui s'ha fet càrrec també dels grafismes i les il·lustracions de l'obra.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next