VALÈNCIA. La comissió no permanent d’investigació de les activitats de l’empresa pública Ciegsa ha aprovat aquest dijous, amb només el vot en contra del PPCV, el dictamen que conclou que l’empresa pública va funcionar com “una eina dissenyada per a eludir el control” administratiu i va derivar en unes despeses financeres addicionals de 486 milions.
Així, el dictamen ha comptat amb els vots a favor del PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans, i en contra del PPCV, que entén que és un “nyap” perquè està “esbiaixat” i ple de “mentides i fal·làcies”.
Els portaveus de Podem i Ciutadans han plantejat, a més, una esmena in voce per a aclarir que quan citen com a cooperadors directius els directius Joan Vergara, Elena Bosque i Carlos Roqués es refereixen, “en exclusiva”, a “les responsabilitats polítiques descrites”.
La comissió s’ha produït entre un tibant debat en el qual el portaveu del PPCV, José Juan Zaplana, ha acusat la diputada de Compromís Marian Campello de “parcial i sectària” per la concessió dels temps de torns de rèpliques. Així mateix, s’ha produït una picabaralla a causa de la proposta del PPCV que siga el diputat de Ciutadans Toni Woodward l’encarregat de llegir el dictamen, ja que no estava present, mentre que la resta de grup plantejava que fora la presidenta de la comissió. Al final s’han votat les dues propostes i ha resultat triada Campello. Ara s’obri un termini de cinc dies per a presentar vots particulars abans que el dictamen siga portat a ple.
L’informe responsabilitza tots els consellers d’Educació des del 2001 fins al 2013 i, especialment, cita la responsabilitat política in vigilando d’Alejandro Font de Mora i que l’etapa “més negra” va ser sota la direcció de Máximo Caturla com a secretari autonòmic i conseller i posterior conseller delegat.
També s’apunta a desviacions en les obres “elevadíssimes i injustificables” i a un “sobredimensionament” de la plantilla i es demana a la Generalitat que arbitre els mecanismes per a realitzar “una completa auditoria financera i de legalitat” que quantifique els perjudicis causats per Ciegsa.
En la seua intervenció, el diputat de Podem Antonio Montiel ha destacat que hi ha “ampli acord” en el fet que Ciegsa va funcionar com “una patent de cors” amb l’objectiu, com va declarar l’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana, d’aconseguir que “un govern donara lliçons a Espanya de com s’implantava en temps rècord la LOGSE”. Per a això, es va permetre a Ciegsa “operar per a la cerca de finançament i contractistes a qualsevol preu”.
Per part seua, el socialista Alfred Boix ha ressaltat que es tracta d’un dictamen “seriós i rigorós” elaborat a partir d’informes d’institucions i de compareixences, però que han sigut molt “polits” perquè han “obviat moltes coses que sabem, com ara desviacions o mossegades, però que ens les podem escriure”, ja que estan investigació judicial, com els informes de la UCO que sostenen que Ciegsa “es va usar per a finançar el PP en la Comunitat”.
Boix ha assenyalat que tot va sorgir de les confessions de Marcos Benavent –l’autoproclamat ‘ionqui dels diners’– i que després va ser el secretari general del PPCV Ricardo Costa “qui ha admés davant la Justícia que hi havia mossegades en Ciegsa”. “Es va fer per a construir col·legis i s’acaba fent negocis”, ha recriminat.
“Un mecanisme per a robar”
La diputada de Compromís Belén Bachero ha recalcat que Ciegsa va ser “un mecanisme per a poder robar” però ha aclarit que no s’han pogut quantificar els sobrecostos, entre altres factors, a causa del sobredimensionament de l’empresa i perquè es van limitar les baixes de les ofertes al 16% i, per tant, es va limitar “la competència i l’estalvi”. “No sabem a quant han ascendit, però que hi ha hagut sobrecostos per damunt dels mil milions és clar”, ha remarcat.
De la mateixa manera, Mercedes Ventura, de Ciutadans, ha destacat que el dictamen és el “més objectiu possible” i que no posa “en boca de ningú el que no s’ha dit”.
Per contra, el ‘popular’ Juan José Zaplana ha recalcat que en les conclusions, després de tres anys, “no han pogut demostrar il·legalitats, que són diferents de les irregularitats, ni tampoc mossegades, ni corrupció, ni els mil milions de forat”. A més, ha lamentat “la baixesa moral” de responsabilitzar l’exconseller Manuel Tarancón, ja mort, per acusar-lo sense tindre capacitat de defensar-se.
Així mateix, ha lamentat que aquesta comissió ha estat plagada d'”irregularitats” des de la seua constitució, com ara “parar la investigació el 2015, quan Ciegsa segueix en vigor; no analitzar l’activitat de l’empresa pública; els 622 col·legis que van construir; no demostrar la il·legalitat del conveni amb Educació, ni ser capaces de limitar l’impacte sobre les arques públiques”.
