VALÈNCIA. L’ozó troposfèric ha afectat tot el territori valencià l’any 2019; així de clar és l’informe presentat aquesta setmana per Ecologistes en Acció. El quadre general del País Valencià és el d’uns elevats nivells de contaminació per ozó troposfèric que afecten tot el país. Amb tot, hi ha diferències segons les demarcacions, sent Castelló la més afectada.
Segons assenyala l’ONG, l’origen d’aquesta contaminació procedeix en gran mesura dels òxids de nitrogen emesos pel trànsit rodat que circula per les quatre aglomeracions urbanes –València, Alacant, Castelló de la Plana i Elx– i per carreteres interurbanes. També hi contribueixen, però, les diverses àrees industrials que hi ha al nostre territori. En concret, destaquen la zona ceràmica de les comarques del nord; les cimenteres d’Alacant i Sagunt; la refineria de Castelló, i la fàbrica de la Ford d’Almussafes.
El problema amb l’ozó troposfèric, però, és que és un contaminant que no coneix les fronteres. És a dir, malgrat que els contaminants primaris o precursors es generen en els punts citats abans, acaben incidint de manera especial a les zones rurals interiors. Així, l’ozó no té una font directa humana sinó que es forma en la baixa atmosfera en presència de la radiació solar per la combinació d’altres contaminants. Es tracta, doncs, d’un contaminant secundari que durant la primavera i l’estiu afecta sobretot les àrees suburbanes i rurals influenciades per la contaminació urbana i industrial.
Com a conseqüència, tal com indica l’informe d’Ecologistes en Acció, tota la població valenciana respira un aire perjudicial per a la salut segons les recomanacions de l’OMS. A més, el 7% de la població, 336.000 persones, viu en les tres zones on la mitjana de les estacions de mesurament supera l’objectiu legal per a la protecció de la salut. Concretament, Cérvol-Els Ports, Xúquer-Cabriol i Bètica-Serpis (en tots els casos, en l’àrea interior). A més, fins a 718.000 persones viuen en zones on almenys en una estació s’ha superat aquest objectiu legal entre el 2017 i el 2019. De manera puntual, l’ozó ha augmentat de forma notable en algunes estacions de la demarcació de Castelló com Sant Jordi (el Baix Maestrat) i Cirat (l’Alt Millars).
Segons recull aquest treball, les estacions de Coratxà (el Baix Maestrat), Morella (els Ports) i Zarra (la Vall de Cofrents-Aiora) van registrar mala qualitat de l’aire dos de cada tres dies del període estudiat. De fet, en l’estació de Zarra es van superar els nivells 192 dies, la pitjor dada de tot l’estat espanyol.
“Incompliment de la legislació ambiental”
En l’informe, Ecologistes en Acció denuncia que la Generalitat “no ha aprovat cap pla de millora de la qualitat de l’aire referit a les superacions dels valors objectiu d’ozó per a la protecció de la salut o de la vegetació, de manera que s’ha acumulat més d’una dècada d’incompliment de la legislació ambiental en aquesta matèria”.
En diverses ocasions, l’ONG ha sol·licitat a l’administració valenciana que redacte aquest pla de millora de l’aire. Les respostes al febrer del 2016, a l’abril del 2017 i al juliol del 2018 han sigut que l’estratègia de reducció de l’ozó és complicada; que el compliment dels valors objectiu no és obligat i només vincula les autoritats competents a prendre totes les mesures necessàries que no comporten una despesa desproporcionada; que la situació dels elevats nivells d’ozó afecta gran part del territori de l’estat espanyol, amb una important contribució de fons que limita per tant el marge d’actuació a escala local, i que s’ha sol·licitat en nombroses ocasions al Ministeri competent l’elaboració d’un Pla Nacional de Millora de la Qualitat de l’Aire per a aquest contaminant.
Segons indica l’organització, al juny va tornar a demanar a la Conselleria “l’adopció urgent d’aquests plans” però encara no s’ha rebut resposta. Per això, l’ONG denunciarà “la inactivitat administrativa” del govern valencià davant del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià, amb la finalitat “que els jutges obliguen les autoritats regionals a complir amb les seues responsabilitats legals en matèria de qualitat de l’aire”. Hi ha el precedent de Castella i Lleó, on el TSJ va sentenciar al novembre de l’any passat que la Junta havia d’elaborar i aprovar “a la major brevetat” un pla de qualitat de l’aire.
El mapa negre de la contaminació estatal
L’informe sobre la contaminació per ozó [consultar el document complet] es va presentar aquest dimarts a Barcelona, i recull les dades obtingudes en 480 estacions oficials de mesurament de contaminació de tot l’estat espanyol entre l’1 de gener i el 30 de setembre prenent com a referència els valors marcats per l’OMS i els valors objectiu establits en la normativa espanyola i europea, “que és més benevolent”.
A banda del nord del territori valencià, l’estudi assenyala que Catalunya, la Comunitat de Madrid, Andalusia oriental i la vall de l’Ebre des de Catalunya fins al País Basc han sigut els territoris més afectats per l’ozó troposfèric. En el conjunt estatal, la població que ha respirat aire contaminat per ozó els primers nou mesos de l’any arriba al 85,3%, és a dir, a 39,8 milions de persones. O, en altres paraules, “sis de cada set espanyols han respirat un aire amb un nivell d’ozó superior al recomanat per l’OMS”.
Ecologistes en Acció lamenta que, malgrat els reiterats compromisos del Ministeri per a la Transició Ecològica, el govern estatal tampoc ha elaborat a hores d’ara el Pla Nacional d’Ozó Troposfèric, al qual fan referència totes les autonomies “per a justificar la seua falta de voluntat política per a dur a terme mesures estructurals”. Si bé hi ha el denominat Pla Aire II, que segons l’Audiència Nacional “compleix les obligacions legals del govern central respecte a l’ozó”, Ecologistes en Acció no està d’acord amb aquesta sentència i recorrerà contra ella davant del Tribunal Suprem perquè aclarisca les obligacions de cada nivell de l’Administració.
Quins són els efectes de l’ozó sobre les persones i els ecosistemes?
Segons recull l’informe d’Ecologistes en Acció, la contaminació per ozó troposfèric causa entre 1.500 i 1.800 morts a l’any a l’estat espanyol; tantes com els accidents de trànsit, destaca l’ONG.
D’altra banda, el Banc Mundial assenyala que el cost sanitari i laboral derivat de la contaminació per ozó representa vora 5.000 milions d’euros a l’any, un 0,33% del PIB espanyol, sense considerar els danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals. En el cas del blat i la tomaca, l’any 2000 es van estimar pèrdues de 800 milions d’euros a causa de la seua exposició a l’ozó, un 3,2% del PIB agrícola.
En aquest sentit, el document d’Ecologistes en Acció també indica que l’ozó afecta de manera severa la salut vegetal i els ecosistemes, de manera que redueix la productivitat de les plantes i augmenta la seua vulnerabilitat a les malalties i a les plagues. Itàlia i Espanya serien els dos estats europeus amb danys més greus sobre l’agricultura causats per la contaminació de l’ozó, segons l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA). En el cas de l’estat espanyol, afecta dues terceres parts de la superfície cultivada.
Què es pot fer per a combatre aquesta mena de contaminació?
L’ONG ecologista enuncia diverses vies d’actuació per a reduir la contaminació per ozó, si bé totes exigeixen la limitació de les emissions dels seus precursors. Caldria, doncs, reduir el trànsit motoritzat a les ciutats; disminuir la necessitat de mobilitat amb un urbanisme de proximitat i potenciant el transport públic i les bicicletes o les passejades a peu; canviar el trànsit per carretera a ferrocarril convencional millorat i socialment accessible; disminuir les emissions del transport marítim, i aplicar una fiscalitat als combustibles fòssils que corregisca “el favorable tractament” atorgat als vehicles dièsel, al transport marítim i a l’aviació. A més, des d’Ecologistes en Acció assenyalen que cal ampliar substancialment la informació científica disponible sobre la dinàmica de l’ozó.
Mentre no es corregisca aquesta situació, és a dir, mentre els nivells de contaminació per ozó troposfèric seguisquen com ara, l’ONG alerta que “és imprescindible reduir l’exposició dels grups de població més sensibles a aquest contaminant”, és a dir, els infants, la gent gran, les embarassades i les persones amb malalties cardiorespiratòries.
