Tres veus recorden Francesc Jarque, el fotògraf del carrer i de la memòria de València

Els professionals de la imatge reclamen descobrir l'extens arxiu dipositat a Sant Miquel dels Reis i denuncien que quasi el 90% del fons no està catalogat
9 juny 2019 06:00h
La instantània d'aquest guàrdia civil, amb un plànol mitjà on s'aprecia la deficiència visual, va suposar un dels arrests de Jarque. / DLV

VALÈNCIA. Notari gràfic, testimoni de la societat valenciana i professional de mirada irònica que s'atrevia a immortalitzar tot allò que tinguera lloc al carrer. De fet, molts fotògrafs afirmen que Francesc Jarque –Paco, per a aquells que han gaudit d'un tracte proper i col·loquial amb el documentalista– era un home d'exteriors, de xafar poble per a aconseguir instantànies de tot. La producció, però, és tan ampla com desconeguda, tret d'algunes fotos, com la del guàrdia civil borni que li va suposar un dels entrebancs que va viure amb les autoritats, tant franquistes com predemocràtiques.

Aquesta setmana, el Museu Valencià d'Etnologia va inaugurar la primera gran exposició dedicada a Francesc Jarque (València, 1941-2016). Malgrat la fita (fotogaleria), la fotògrafa i comissària de la mostra Tania Castro, reivindicava la necessitat de recuperar la vida i l'obra de Jarque a qui situa a l'alçada dels grans documentalistes gràfics europeus i nord-americans de la segona meitat del segle XX.

Tres fotògrafs recorden la mordacitat amb què Jarque mirava la realitat abans de polsar el botó de la màquina: José García Poveda 'el Flaco', Josep Merita i Tania Castro el recorden com un home de carrer, aferrat al sentiment valencià i injustament oblidat.

"A París existeixen molts llibres que han investigat la figura i  l'obra de Henri Cartier-Bresson com a gran referent", recorda la comissària de Jarque. La càmera i la vida. Passa el mateix als Estats Units, "on hi ha centenars de llibres que han estudiat documentalistes com Lewis Hine", apunta la també directora de Photon Festival. "La fotografia és un document d'investigació i quan parlem de Jarque, estem parlant d'un autor que possiblement té el major arxiu documental del que va ser València des dels anys 60 als 80", assenyala la també fotògrafa.

"Jarque té emmagatzemada la memòria d'aquesta ciutat", per això, Castro demana fer "un profund exercici d'investigació al voltant de la seua obra" que "no tenim treballada en profunditat".

Tania Castro comissaria 'Jarque. La càmera i la vida', que es pot visitar al Museu Valencià d'Etnologia fins al 29 de setembre. / DANIEL GARCÍA-SALA

"La fotografia és un art i, alhora, un document històric", explicava la comissària. Així doncs, la imatge requereix atenció "per a poder investigar-la i conservar-la per al futur" com a testimoni gràfic de la societat. En el cas de Jarque, la fotògrafa reivindica la importància de "crear un espai, una fundació o que, des de les institucions, es pose en marxa un programa d'investigació", perquè a València, a banda de Francesc Jarque "tenim molts autors per a posar en rellevància com Joaquín Collado, José María Penalba o la família Vidal, que són quatre generacions de fotògrafs", recorda.

Castro lamenta que falten recursos perquè apareguen investigadors especialitzats en fotografia. Tot i això, dues institucions han comprat l'obra del fotògraf valencià. El Museu d'Etnologia va adquirir recentment una part de les imatges, però, el lot més nombrós es troba a la Biblioteca Nicolau Primitiu de Sant Miquel dels Reis, després que la Generalitat fera dues compres, la primera el 1997, quan va adquirir les imatges que va realitzar Jarque entre els 60 i els 90. La segona adquisició de l'administració autonòmica es va produir el 2018, quan es va comprar la resta de la producció als fills.

"Malgrat això, quan estava documentant-me a la biblioteca, quasi el 90% dels arxius no estaven escanejats, ni investigats ni catalogats, per falta de gent i de mitjans, però, crec que també per falta d'interés: ho compre, ho anuncie i ho oblide", lamenta Tania Castro.

José García Poveda va treballar junt amb Jarque per a conéixer la manera de retratar els carrers de València. / DANIEL GARCÍA-SALA

'El Flaco', testimoni de la detenció de Jarque

Francesc Jarque era un home amb els cabells llargs i amb barba. "S'assemblava a Josep Vicent Marqués", emfatitza José García Poveda 'el Flaco' tot recordant la seua relació amb el fotògraf.

L'any 1981 tenia lloc a València una manifestació ecologista que no va rebre autorització del govern espanyol. Això no obstant, la gent va eixir al carrer, entre els manifestants estava 'el Flaco'. "Vaig ser testimoni de la seua detenció, però, no tinc foto del fet", lamenta, "pensàvem que havien detingut Marqués, perquè Jarque se li pareixia, però no, la Policia l'havia pillat fent fotos i se'l va emportar detingut". El fotògraf va eixir de la presó Model de València només huit dies abans de complir la condemna per resistència a l'autoritat, el 21 d'agost del 1981, després que el consell de ministres aprovara l'indult.

La manifestació a València no va ser l'únic xoc que va tindre amb el sistema policial. "Era un home que captava tot el que passava al carrer", assenyala 'el Flaco'. Eixa sensibilitat el va impulsar a fer un retrat a un guàrdia civil borni, un detall que s'intensifica pel tipus de plànol de la instantània. "Va tindre problemes amb la foto del guàrdia civil i, de nou, el van detindre", recorda Poveda.

"Jarque em va ensenyar molt i va tindre molta paciència amb mi", rememora el qui va ser distingit com a fill adoptiu de València el 2018. 'El Flaco' aleshores anava a Publipress, l'agència on treballava Jarque els anys 60. "Volia que m'ensenyara els seus treballs, que m'explicara com es col·locaven les coses i jo li mostrava el que feia jo", conclou José García.

"Jarque no va tindre projecció a Madrid i a Barcelona, perquè abans no va ser reconegut a València", assenyala Merita. / DANIEL GARCÍA-SALA

"Als carrers i als pobles"

"Estava present en totes les festes populars", ressalta el fotògraf i crític Josep Merita, però, "no només a la ciutat de València, sinó també als pobles". De fet, "quasi tots els diumenges anava a un poble a la recerca d'una festa".

Eixe impuls per immortalitzar la tradició el movia "el seu fort sentiment valencià". Però, no era només una qüestió identitària, sinó també un compromís amb allò que considerava que s'estava perdent, "volia recuperar-ho" i "tindre constància gràfica d'allò que s'estava fent", emfatitza Merita.

"Amb l'arribada de la televisió la gent comença a voler imitar allò que veu en la xicoteta pantalla. Aleshores, qui vol posar-se un vestit, qui vol eixir amb un cabut o un gegant? No volen fer-ho i Jarque ja ho va assenyalar aleshores", afirma el fotògraf.

Tot i això, com apuntava Castro, "hi ha un problema existencial al voltant de Jarque", remarca també Merita, perquè "la seua fotografia no va ser reconeguda com mereixia ni a nivell de la Comunitat ni tampoc a nivell nacional". Va ser desconsiderat a casa, fet que va provocar que tampoc "no fora projectat a Madrid i Barcelona", sentencia Josep Merita.

"Vivim un moment amarg i crític per a la fotografia", lamenta la fotògrafa i investigadora Tania Castro. / DANIEL GARCÍA-SALA 

"El pitjor moment per a la fotografia"

La gran exposició dedicada a Francesc Jarque arriba després que a València s'haja obert un nou espai dedicat a la fotografia com la Llotgeta, que acull imatges originals del 1870 que retraten el País Valencià a través de l'ull de Jean Laurent. Altres centres culturals com el MuVIM i, sobretot, Bombas Gens nodreixen les programacions de mostres dedicades a la imatge. A l'oferta expositiva, se sumen festivals com Photon o la plataforma Ikonic, que vertebra el territori amb un circuit anual dedicat a la imatge.

Tanmateix, la fotografia "està en un dels seus pitjors moments", lamenta Tania Castro. La raó que existisquen aquestes propostes "és per una necessitat de trobar el camí per a seguir endavant, perquè la fotografia és una de les arts més descuidades i menys valorades en la nostra societat. Estem vivint un moment amarg i crític, un dels pitjors", explica la comissària. "Totes eixes activitats són gràcies al sacrifici de molta gent amb uns números vergonyants", afegeix. 

Jarque, tot i això, va treballar durant tres dècades per a una agència, alhora que feia classes de fotografia, instruint moltes de les mirades que hui reporten imatges als mitjans de comunicació, immortalitzen les festes, les manifestacions, els carrers i la societat actual. Però, la situació ha canviat, perquè "hem de tindre 10 treballs diferents i no dormir", lamenta Tania Castro. Ara, "vivim en el món de la imatge i, en canvi, no es valora suficientment per a pagar-la com correspon", conclou.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next