VALÈNCIA. Primer el ‘què’, després el ‘com’ i finalment el ‘qui’. Aquesta és la lletania repetida pels partits del Botànic des que el resultat dels comicis autonòmics del 28 d’abril van aflorar una nova majoria progressista. Traduït al llenguatge corrent: primer es fixaran les prioritats polítiques per als pròxims quatre anys, després s’estudiarà com fer realitat eixes polítiques i, per últim, es triarà quines persones seran les encarregades d’executar el programa de govern des del Consell.
El pla inicial dels partits és no revelar fins a l’últim moment els noms dels consellers del Botànic 2.0 però els ‘intocables’ del Consell i els últims moviments per a conformar la Mesa de les Corts deixen poc de marge per a una gran revolució.
La tria d’Enric Morera per a seguir en la Presidència de les Corts i de la consellera en funcions d’Habitatge, María José Salvador, per a la Vicepresidència del Parlament –càrrecs que assumiran aquest dijous– confirmen, d’una banda, que el diputat de Compromís no assumirà tasques executives en el govern i, d’altra, que la diputada del PSPV deixa lloc en una de les carteres que controlen els socialistes perquè Ximo Puig puga incorporar una cara nova al nou Consell.
El fet que Morera continue com a president de les Corts el trau de la batalla per un seient al ple del Consell. Si bé és cert que el president del Bloc es va oferir per a repetir en aquest càrrec argumentant que “s’obri un període que necessita algú amb coneixement”, també havia traslladat la seua predisposició a ocupar una conselleria en el futur govern. Tanmateix, finalment s’ha optat per aprofitar la seua experiència en la cambra per a arbitrar el debat en una legislatura en la qual per primera vegada hi haurà sis grups parlamentaris, el de l’ultradretà Vox inclòs. Morera, a més, és una persona de consens que va rebre el vistiplau del PSPV i d’Unides Podem-EUPV.
Pel que fa a María José Salvador, el PSPV i Puig han trobat una eixida digna del Consell per a la titular d’Habitatge. Feia setmanes que s’especulava que la diputada de la Vall d’Uixó seria una de les poques persones que no seguirien al Consell però amb la Vicepresidència de les Corts es reconeix el seu treball d’aquests quatre anys, que no li han donat, però, per a repetir en l’executiu.
Els ‘intocables’ i els que segur tenen plaça
A falta de saber quantes conselleries conformaran el futur govern, la realitat és que si el Consell es renova serà per ampliació i no tant per les eixides de l’executiu que es produiran. Així, dels consellers a proposta del PSPV, a més de Puig, es dona per fet que la titular de Justícia, Gabriela Bravo, repetirà; també el d’Hisenda, Vicent Soler, i molt probablement la de Sanitat, Ana Barceló.
Pel que fa a Compromís, la vicepresidenta i consellera de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, serà la cap visible de la coalició en el govern mentre que el titular d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, també repetirà com a conseller. Dels actuals consellers de la coalició se sap que no repetirà el de Transparència, Manuel Alcaraz, i hi ha molts dubtes sobre la continuïtat del conseller d’Economia, Rafa Climent.
Amb tot, les opcions de seguir de l’exalcalde de Muro han pujat en els últims dies a conseqüència de la tria de Morera com a president de les Corts. A més, si segueix al Consell molt probablement hauria de deixar l’escó, ja que els ajustats resultats del 28A fan imprescindible el vot de tots els diputats del bloc d’esquerres perquè isquen endavant les polítiques del futur govern. Compaginar l’agenda d’una Conselleria amb el debat parlamentari pot ser complicat en moltes ocasions; per això, es preveu que cap persona acumule els càrrecs de conseller i de diputat.
Així, si finalment Climent és conseller, hauria de deixar l’acta de diputat. Això propiciaria que Marian Campello, molt pròxima a la direcció de la coalició i que s’ha quedat a les portes de renovar la seua credencial de diputada, tornara a ocupar un escó a l’hemicicle.
La llista de desigs d’Unides Podem-EUPV
Pel que fa a Unides Podem-EUPV, la coalició electoral va dir des del primer moment que entraria al govern, no com el 2015, que van preferir jugar el paper de suport parlamentari. Això situarà Rubén Martínez Dalmau com a conseller i quedaria lloc, si el Consell se’n va a tretze conselleries, per a una persona més proposada per la coalició d’esquerres. La setmana passada ja van posar de manifest quines conselleries els fan goig. Habitatge, Medi Ambient “i tot allò relacionat amb l’enfortiment de la transparència i el sistema democràtic” estan en la seua llista de desigs.
La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic és una altra cartera que, previsiblement, canviarà de propietària. Tot apunta que Elena Cebrián, que va entrar a formar part de l’executiu com a independent per part de Compromís, no repetirà. Queda per resoldre la incògnita sobre si seguirà en mans de Compromís o si serà una de les àrees que assumiran Unides Podem.
No obstant això, amb aquests condicionants, el ‘qui’ del Botànic 2.0 està quasi resolt. Si repeteixen tots els consellers que, ara com ara, semblen ‘intocables’ i es considera que el líder d’Unides Podem no renunciarà a un seient al Consell –com els seus homòlegs del PSPV i Compromís–, sols queden quatre carteres de les hipotètiques tretze conselleries del futur Consell sense propietari.
