La fatalitat valenciana

Si una cosa va deixar clara la descolonització és que les nacions es creen. També, que la màxima aspiració de tot subjecte nacional és assolir la condició d’estat sobirà. Però, quins són els condicionants necessaris per al sorgiment d’una nova nació? Esta és la pregunta que intentà respondre Benedict Anderson en el seu treball “Comunitats imaginades” (1983) agafant com a cas pràctic els processos d’independència de les colònies espanyoles en Amèrica.

Anderson identifica un moment clau, un punt d’inflexió que es repeteix en tots els casos d’estudi i que ell anomena “fatalitat”. La fatalitat seria el pas previ a l’articulació de l’alternativa nacional. La fatalitat seria eixe fenomen pel qual la consciència col·lectiva fa un gir i apareix eixa nova comunitat imaginada. En el cas dels territoris americans la fatalitat es va produir quan una part significativa dels habitants de les colònies van comprendre, d’una vegada per totes, que el fet que a Espanya hi haguera un o altre rei, que hi haguera una constitució o no, o que els virreis foren més o menys liberals no suposava en absolut una millora de la seua situació: governara qui governara i fóra baix el règim que fóra, les colònies no podien comerciar lliurement sense passar per la metròpoli i els llocs de responsabilitat en l’administració imperial eren quasi sempre ocupats per “peninsulars”. La fatalitat doncs, va ser eixe moment en què els criolls van comprendre que en l’statu quo imperal espanyol ells sempre serien considerats colons i, per tant, inferiors. Que el seu problema no era el nom o el tarannà del rei o del virrei de torn sinó el fet que ells havien nascut a la banda equivocada de l’Atlàntic.

La fatalitat doncs, la podríem definir com eixa pressa de consciència col·lectiva en què una comunitat se n’adona que l’statu quo en què viu l’exclou sistemàticament per ser qui és i per tant no serveix per resoldre els seus problemes ni per satisfer les seues demandes ni ara ni en el futur i que l’única alternativa racional és renunciar a eixe statu quo i crear-ne un de nou.

Però açò de la fatalitat no és una cosa només del segle XIX, actualment assistim encara a situacions semblants. Escòcia per exemple, va votar en un referèndum continuar dins del Regne Unit perquè tot just després el Regne Unit (amb Escòcia en contra) votara a favor del Brèxit; així, potser hagem assistit, sense saber-ho, a la fatalitat escocesa, el pas previ a la seua independència.

Un altre cas és el de Catalunya. La fatalitat catalana es va produir el 2010 amb la sentència de l’Estatut, quan el Constitucional es va carregar tot el relat d’una possible reforma d’Espanya en clau federal i va dinamitar els pocs ponts que encara existien entre l’Estat espanyol i el poble català. En este cas la fatalitat no va arribar per les retallades a l'estatut català, sinó perquè altres estatuts, com l’andalús, que deien el mateix que el de Catalunya, no van alçar ni pols ni remolí. Llavors els catalans, com els americans del segle XIX, van comprendre ja d’una vegada que el problema no era qui governara Espanya ni tampoc les aspiracions que recollia el text autonòmic, el problema era que ells havien nascut al costat equivocat de l’Ebre, el problema era que ells eren catalans.

I amb tot este romanç arribem als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2017. Uns pressupostos que han retallat (encara més) les inversions de l’Estat al País Valencià, deixant-nos a la cua en el rànquing de les inversions territorialitzades, desoint així totes les demandes valencianes i arredonint el fet que som l’única comunitat autònoma que sent pobra contribueix com si fóra rica i aporta diners a d'altres que són més riques. La notícia ha caigut ací com una gerra d’aigua freda, ha causat indignació a esquerra i dreta, dalt i baix, al nord i al sud. I hi ha gent, gens sospitosa de separatista, a la qual se li està posant cara de crioll americà i ja comença a fer-se certes preguntes: Per què sempre ens passa el mateix? Per què sistemàticament eixim perjudicats en finançament i inversions? Per què Espanya ens exclou? Per què a nosaltres si sempre “ens hem portat bé”? Governe qui governe a Madrid, governe qui governe ací… Molta gent a casa nostra comença a fer-se estes preguntes i és qüestió de temps que troben la resposta, és qüestió de temps que comencen a pensar que potser el problema és que han nascut al costat equivocat de l’embassament de Contreras. És així, potser estem assistint ja, de manera incipient, a la fatalitat valenciana.

Comentaris

JC Soriano Giménez
O encara més simple, som espanyols d'identitat regional valenciana. A mi ja em consta que això que dic a més d'un no li agrada. Però sempre caigueu en un discurs circular:

Espanya i ser espanyol no és per ningú una identitat real.

Recorda que nosaltres no tenim cap mar que ens separe dels ponentins castellans.

Perquè hem de tindre una visió negativa dels que viuen a l'altra banda d'una mera divisió administrativa i en els qui tenim relacions estretes familiars, econòmiques i culturals?

Per a nosaltres uns pobles depenen administrativament de la província de Conca (Castella la Manxa), altres de la província de Terol (Aragó) i altres de la província de València (Comunitat Valenciana).

I si m'apures com som gent de la Serrania tenim més punt en comú a banda de la llengua en els catalans de les zones de muntanya que en els valencians de les planes.

Qui som?, de vegades és com si els celtibers no hagueren desaparegut del tot, les planes són administracions romanes si em permets la broma.
En resposta a JC Soriano Giménez
Torrent
23.

Pots ser europeu amb identitat regional espanyola, pero ¿Acceptaries com idioma oficial europeu el francés i acceptaries que digueren maleducats als espanyols per no parlar en francés a Madrid a altres europeus? ¿I deixaries que t´espoliara Brusseles sense queixar-te? Les zones fronteres de Conca, Terol i València tenen mes en comú entre elles que amb Puertollano, Jaca o Torrevieja, pero igual que Tui te mes en comú amb Valença do minho en Portugal que en Ribadeo que també està a Galicia, o Badajoz en Elvas (Portugal) que en Madrigal de la Vera que també està a Extremadura. Quan una nació (castella) intenta colonitzar un altra (valentina), es una injusticia, xenófoba e imperialista. Valentina es com Suissa. Som zona fronterera o quasi de Múrcia, Andalucia, la Manxa, Castella, Catalunya i Balears. A més per carretera, per aire o per mar les distancies amb altres estats europeus i mediterranis son molt curtes. Per aixó, m´agradaria una nació valentina en la que encara que els de Orihuela, Ayora, Villargordo del Cabriel, Castielfabib o Sant Rafel del Riu, tingueren mes relacions amb Múrcia, la Manxa, Castella, Aragó o Catalunya que amb la resta de valentins, tingueren consciència de nació propia que ha de defensar-se juntament tants d´uns com d´altres. Els cantons suissos de parla francesa, alemana o italiana, tenen moltes mes relacions respectivament amb França, Alemanya o Italia que amb la resta de cantons suissos, pero no per aixó deixen de sentir-se Suissos i no dubtarien en ajudar-se mutuament, si Italia, França o Alemanya vullgueren fer-los unes provincies o regions d´ells. Per tant, ací poden estar els cantons valentins de parla espanyola (variants dialectals del castellà: castellà-murcià, castellà-manxec i castellà-aragones) i els cantons valentins de parla catalana(variants dialectals del valencià: valencià del maestrat, valencià de la plana, valencià apitxat, valencià diànic i valencià alacantí). Si els valentins no ens unim sempre serem colonia d´algú. I es una pena. Salut


  • 7
  • 0
On va la corda va el poal!
Soriano, quina pèrdua de temps, al final i després de tant romanç, la qüestió es limita a la dicotomia: espanyol o català. Home haver començat per aquí i ens haguéssim estalviat tan falsa discussió!
En resposta a On va la corda va el poal!
J.C Soriano
22.

Deu ser que els referèndums solen tindré opcions binaries. I Espanya es va dissoldrà per encanteri segons el Senyor Mezquida.

  • 0
  • 1
Joan València
21.

500 anys descolonitzant-nos de Castella i els seus reis i cacics latifundistes

  • 4
  • 1
JC Soriano
Arroyo Cerezo, aldea de Castielfabib a la comarca del Racó d'Ademús. Dividida en tres barris: Barrio de Arriba, Barrio de Enmedio y Barrio de Abajo. 10 habitants en hivern i fa fred, molt de fred. On es troba la Creu del Tres Regnes.

La llegenda serrana contava que en temps antics allí es reunien els tres reis per a parlamentar. En realitat la gent de la Serrania no tenim una visió acadèmica de la història, la nostra visió s'assembla a la de la resta dels pobles agrícoles i ramaders poc desenvolupats.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2017/01/08/latido-despoblacion/1512707.html
En resposta a JC Soriano
On va la corda va el poal! Benicolet
20.

Soriano, quina pèrdua de temps, al final i després de tant romanç, la qüestió es limita a la dicotomia: espanyol o català. Home haver començat per aquí i ens haguéssim estalviat tan falsa discussió!

  • 2
  • 0
Torrent
Soriano, els espanyols criolls de Valentina-València son els espanyols criolls d´Argentina, soles canvia l´època histórica.

I evidentment pots continuar parlant castellà sent de Valentina-València, deixant de ser colonia hispánica (castellana), com els de Irlanda-Eire continúen parlant anglés i ja no son colonia británica (anglesa).

Fent comparacions, el cas es saber si voldrieu ser irlandesos (valentins-valencians) amb capital a Dublín (València) o irlandesos del nord (valentins-valencians de l´oest) amb capital a Londres (Madrid).

Valentina de l´Oest com a colonia hispánica (castellana) no tindria la seua capital real a Requena la tindria a Madrid, al igual que els irlandesos del nord per molt que diguen que la seua capital es Belfast, tenen la seua capital a Londres, com a colonia británica (anglesa) que son.

En resposta a Torrent
JC Soriano
19.
Arroyo Cerezo, aldea de Castielfabib a la comarca del Racó d'Ademús. Dividida en tres barris: Barrio de Arriba, Barrio de Enmedio y Barrio de Abajo. 10 habitants en hivern i fa fred, molt de fred. On es troba la Creu del Tres Regnes.

La llegenda serrana contava que en temps antics allí es reunien els tres reis per a parlamentar. En realitat la gent de la Serrania no tenim una visió acadèmica de la història, la nostra visió s'assembla a la de la resta dels pobles agrícoles i ramaders poc desenvolupats.

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2017/01/08/latido-despoblacion/1512707.html
  • 1
  • 5

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat