Hem perdut un tren. Un d’important. El tren que ens havia il·lusionat amb un viatge cap a la sostenibilitat i el trellat urbanístic. Aquesta mateixa setmana hem conegut que el Pativel (Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral), el pla que el Consell impulsava per imposar raciocini a la construcció costanera, finalment ha estat corregit i ja no protegirà tant de territori.
El resultat? Un increment important de les zones protegides, cert. Però també la previsió que s’arriben a construir fins a 350.000 noves cases durant els propers 70 anys, una mitjana de 5.000 nous habitatges a l’any a una franja litoral ja sobreexplotada. La cosa no queda ací: queden fora del Pativel terrenys a menys de 2 quilòmetres de la línia de mar que permetrien la construcció de 665.000 habitatges més. Aterridor.
Confiàvem que traure la dreta valenciana del poder, per fi, suposaria un canvi de paradigma, encetar un camí d’equilibri urbanístic després d’anys de veritable orgia constructora que han destrossat el nostre paisatge, la nostra agricultura, la nostra natura. Però no sembla que hi haurà canvi. Es mitigarà la febre, sí; s’establiran limitacions, sí. Establirem un nou model? No.
L’actual govern valencià ha encetat línies de treball interessants per protegir la línia de costa, alhora que també fa els primers passos per implementar polítiques que eviten el despoblament de l’interior. Mentrestant, s’anuncien nous tancaments d’aules a escoles rurals, s’acumula un retard alarmant en la gestió dels fons europeus per a projectes a l’àmbit rural, i ens assabentem que el pla per protegir la costa permetrà construir milers i milers d’habitatges a la vora de la mar.
Mesures per suavitzar un model econòmic, social, territorial i urbanístic ferotge. No per canviar-lo. Seguim assassinant la gallina que ens dóna ous d’or, però ara la matem una mica més a poc a poc. Es fa difícil no pensar si d’ací a uns anys, quan trobem les comarques interiors despoblades i envellides, i un territori litoral absolutament sobreexplotat, no ens lamentarem totes i tots per l’oportunitat perduda. Per haver deixat escapar el tren.
