Senyor Joan Ribó, alcalde de València,
Com els darrers anys, el 14 de desembre del 2016 presentàvem, a l’Ajuntament de València, enguany juntament amb EUPV, una sol·licitud per a denominar una avinguda amb el nom de Marco Miranda. Teníem l’esperança que aquesta vegada sí que es faria justícia al primer alcalde republicà de la nostra ciutat, ja que s’havia anunciat un procés per a canviar el noms de carrers franquistes.
El passat dia 15, per fi, després d’un llarg període que assegurava que el procediment tinguera totes les garanties jurídiques, han aparegut en premsa els que seran els nous noms que dignificaran la nostra ciutat. Hi veiem noms que ens omplin d’alegria, noms de valencians lluitadors per la cultura, la democràcia i la llibertat, com ara Guillem Agulló, Joan Fuster, Alejandra Soler, Agustí Centelles, Empar Navarro, Amado Granell, José Ballester Gozalvo o Just Ramirez, juntament amb personatges internacionals com ara Maria Montessori, Marie Curie, Virgínia Wolf o “las Trece Rosas”.
La decepció ha estat tremenda, no obstant això, en resseguir el llistat de més de cinquanta noms una vegada i una altra i constatar amb tristesa que el nom de Vicent Marco Miranda no hi era.
Davant aquesta perplexitat, no podem deixar de fer-li unes preguntes, senyor alcalde.
Per què no recuperem la memòria del regidor que va instaurar una funció pública moderna a la ciutat amb la creació d’una plantilla fixa i ben formada de funcionaris municipals?
Per què se li pot haver passat per alt un carrer per al republicà que va reformar serveis com el transport públic, l’escorxador municipal o va iniciar la construcció de colònies per a obrers?
Per què qui encapçala la comissió que proclamà la República el 14 d’abril del 1936 i és el primer alcalde que fa un ban en valencià no tindrà un carrer?
Per què es descuida el nom d’un polític d’una honestedat excepcional que va enfrontar-se a l’actuació criminal de l’exèrcit de Franco a Astúries i va denunciar, davant la Fiscalia de la República, les matances de població civil que ell mateix havia investigat?
Per què s’arracona el nom d’un precursor del valencianisme d’esquerres que, des del cap i casal, vertebra el país amb la fundació d’Esquerra Valenciana, un partit de masses valencianista?
Per què no es rescabala la figura d’una persona tan estimada pels valencians (va obtenir 70.000 vots a la València dels anys trenta i acta de corts el 1931,1933 i 1936) i el soterrar del qual (l’any 1946) a València, on vivia clandestinament, va convertir-se en la primera manifestació antifranquista?
Per què s’ha posat límit a la denominació a un carrer per a Vicent Marco Miranda si al llistat hi apareixen noms abstractes com Cultura, Poesia, Democràcia o Fotografia?
Vull acabar, senyor alcalde, amb les paraules amb què tancàrem la sol·licitud esmentada més amunt, “Marco Miranda fou un home que treballà fermament per la ciutat, la República i el País Valencià, un home honest que lliga el millor del passat de la ciutat de València al futur que volem, una ciutat moderna, justa, desvetllada i arrelada a la identitat pròpia tot exercint un lideratge en la resta del país”.
Esperem que aquest oblit siga reparat i que, pròximament, tinguem la gran notícia d’una avinguda Vicent Marco Miranda, primer alcalde republicà de València.
