La consellera d’Agricultura s’ha decidit a reclamar fons al govern central per lluitar contra xylella fastidiosa, una plaga coneguda com a ‘l’ebola de les oliveres’. Ara. Han passat mesos des que es van encendre les alarmes, des que es van confirmar els primers casos a les Illes Balears i el camp valencià va començar a reclamar mesures urgents. Han passat valuosíssimes setmanes, fins i tot, des que a la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu es va tractar el tema amb lògica preocupació i es van prendre les primeres mesures.
No serà la que escriu qui defense la capacitat de resposta de Brussel·les a l’hora d’implicar-se en els problemes greus i urgents de la ciutadania europea. Des d’Esquerra Unida ens hem cansat de denunciar no només la inacció de les autoritats europees davant greus problemes que patim les ciutadanes i ciutadans; no només alcem la veu contra la passivitat, sinó que denunciem reiteradament que és l’Europa dels mercats la que està provocant-los: l’atur, la pobresa i la manca d’atenció que pateixen milions d’europeus deriva de les polítiques financeres i econòmiques que imposa Brussel·les. I són els responsables de la Unió Europea els que estan fomentant amb les seues polítiques la major tragèdia humanitària que hem viscut des de la Segona Guerra Mundial: milers de persones moren cada any a les portes d’aquesta Europa fortalesa fugint de la misèria que atien els mateixos governs i empreses d’Europa.
Però heus ací que la pesada maquinària burocràtica del Parlament Europeu ha demostrat en aquesta ocasió major agilitat i capacitat de resposta que els governs locals. Tampoc és que Brussel·les ens solucionarà el problema; faltaria més. Però certament els diputats de la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural, la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària, i fins i tot la mateixa Comissió Europea s’han posat mans a l’obra. Fins després de l’estiu no hi haurà informe definitiu, però ja s’ha portat a terme el treball de camp, després d’haver atés el conseller balear Vicenç Vidal i, anteriorment, haver tractat la crisi a Itàlia, on ha deixat arrasades més de mig milió d’hectàrees de cultius. Ja al mes d’abril sol·licitàvem des d’Esquerra Unida a la Comissió Europea ajudes per a aquells llauradors que hagueren d’arrancar arbres; i poques setmanes després ens responien amb l’anunci d’inspeccions per conèixer el problema in situ i elaborar un posterior informe.
No hi ha dubte que el problema de xylella és de gran magnitud, de complicada solució, i no se superarà sense danys importants al medi agrari. Encoratgem i animem tant la Conselleria com el Ministeri a treballar amb el màxim rigor i eficàcia per combatre la malaltia. Però alhora no podem estar-nos de lamentar el temps perdut: de ben segur que als departaments tècnics de la Conselleria hi hauria un treball de seguiment, però durant setmanes ens hem preguntat on estaven els principals responsables del govern, a què esperaven per escoltar el camp i actuar. No és possible que les administracions més properes hagen desoït el clam dels sindicats agraris durant mesos, alertant del risc d’arribada d’aquest ebola dels cultius que amenaçava en crear estralls a un camp valencià ja castigat per tantes bandes.
Esperàvem més d’un govern que diu que té entre les seues prioritats l’equilibri territorial, la sostenibilitat, la defensa de l’economia tradicional i del medi rural. Xylella és l’enèsima amenaça per a l’agricultura del País Valencià, després de problemes com l’eixida de les ajudes de la Política Agrària Comuna de milers de llauradors, de l’efecte dels tractats internacionals que signa la Unió Europea, de la competència de les grans superfícies i el model econòmic vigent, dels robatoris, del despoblament del medi rural, del canvi climàtic… El que és pitjor: xylella és l’enèsima amenaça que, malauradament i malgrat tots els missatges d’alerta, es compleix.
