Obrim nou curs al País Valencià i, en fer una ullada ràpida al panorama, hi descobrim algunes assignatures pendents que tot alumne eficient no es pot estar de voler superar. N’hi ha una de destacable i és que, complert gairebé l’any de presentació i promoció del ja arxiconegut Decret de Plurilingüisme, la Conselleria ha topat amb el recurs en contra del PP i la consegüent sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. En realitat, la resolució legal sols n’establia la suspensió cautelar i l’anul·lació de la disposició referida a les certificacions d’idiomes; tot i això, el Consell de la Generalitat anunciava els darrers dies un Decret llei que, tot acatant decisions i amb l’excusa d’iniciar el curs amb normalitat, s’ha fet al marge dels òrgans establerts de representació, participació i consulta del món educatiu valencià.
Així les coses, la realitat és que, creuat l’equador de la legislatura, l’organisme dirigit per Vicent Marzà encara no ha trobat la manera de posar en marxa un sistema d’ensenyament de llengües que garantisca la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat del territori. Tot atenent l’aprenentatge d’idiomes diversos en un món globalitzat com l’actual, Esquerra Republicana del País Valencià considera que el valencià ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament als centres educatius, ja que la immersió lingüística és el sistema que assegura un domini necessari i suficient de la nostra llengua i que vertebra el país amb fermesa i el cohesiona socialment. En definitiva, l’únic que garanteix un model d’excel·lència educativa per a tothom.
I encara més. La Conselleria d’Educació anunciava a bombo i platerets al juny els eixos participatius per a elaborar la futura Llei Integral Valenciana d’Educació (LIVE). La pregunta, però, és: Serà capaç el Govern valencià de deixar definitivament enrere el malson de la LOMCE, partint d’un ampli acord amb totes les veus que representen la comunitat educativa? Consolidarà el canvi que reclama i que requereix la nostra escola? Una escola que, per cert, no pot prescindir més temps d’uns mitjans de comunicació públics i en valencià, una eina educativa normalitzadora essencial. Tots aquests reptes exigeixen un diàleg sincer i respectuós i accions clares i decidides per part de Compromís i del PSPV.
Els dirigents valencians han d’estar en disposició d’actuar de forma solvent. L’any 2017 hem viscut en pocs mesos el qüestionament del Decret de Plurilingüisme i l’ordre de renovació cautelar dels concerts educatius a alguns centres privats després de la negativa de concertació de la Conselleria d’Educació. Si hi afegim que els valencians som els pitjor finançats de l’estat espanyol amb uns pressupostos generals que, any rere any, evidencien l’espoli que patim a casa nostra –per més que la inversió per alumne haja crescut un 12% en dos anys– les molles de la vergonya ens allunyen de les xifres desitjables garants d’equitat. Ens cal la sobirania fiscal per a polítiques educatives inajornables, transcendents i efectives.
