Un 155 de baixa intensitat contra els valencians

En les últimes setmanes hem estat testimonis de la pitjor cara, i més autoritària, de l’estat espanyol. Rajoy i el PP (el partit de la caixa B «plenament i aclaparadorament acreditada», segons la Fiscalia), amb la complicitat de PSOE i Cs, han respost al repte polític català amb el mantra constitucional, els colps de porra del passat 1-O, la usurpació de l’autogovern del Principat per la via del 155 i la posterior persecució, fins a l’empresonament, de representants de la societat civil i del Govern legítim de Catalunya, que tots els demòcrates hauríem de rebutjar frontalment.

Mentre tot això passava i el focus mediàtic s’hi concentrava quasi en exclusiva, els valencians hem estat víctimes de l’aplicació d’un 155 (article que ja ha esdevingut l’amenaça de moda dels dirigents populars contra tots aquells que pensen, opinen, voten, parlen, gestionen o legislen de manera diferent al PP) de baixa intensitat, però igualment lesiu per al nostre autogovern i, per extensió, del benestar de la societat valenciana.

Així, a través de diversos recursos judicials, el govern espanyol ha anul·lat la norma de l’Executiu del Botànic que acabava amb el copagament farmacèutic i ortoprotèsic per a pensionistes i persones discapacitades. Posteriorment, també s’han invalidat les iniciatives per l’impuls de la comarcalització, en detriment dels nius de corrupció en què el PP ha convertit les diputacions provincials; s’ha liquidat el Dret Civil Valencià, cosa que ha tingut efectes regressius sobre la custòdia compartida, el règim matrimonial i les unions de fet; s’ha atacat i bloquejat el model educatiu plurilingüe del conseller Marzà, que per primera pegada feia possible l’aprenentatge escolar amb garanties del valencià, el castellà i l’anglés, i un llarg etcètera. Ja més recentment, l’Executiu de Rajoy –el mateix «M. Rajoy» dels papers de Bárcenas?– ha impugnat les lleis valencianes de la funció social de l’habitatge (que estableix, per exemple, mecanismes per a impedir els desnonaments) i contra la pobresa energètica (que regulava i dificultava els talls del subministrament elèctric en cas d’impagament).

Tot això, cal no oblidar-ho, mentre patim un finançament insuficient (som un 12% més «pobres» que la mitjana espanyola, però paguem com si fórem un 12% més «rics»), unes inversions de l’Estat absolutament injustes (representem vora l’11% de la població estatal, però rebem només un 5% de les inversions), cosa que també ha repercutit en la capacitat d’acció del Govern del Botànic, en disposar aquest d’uns recursos insuficients per al correcte desenvolupament de les seues competències en educació, sanitat, serveis socials, infraestructures, foment de l’ocupació, etc. Per això cal que tots i totes acudim a la manifestació del proper 18 de novembre i reclamem el finançament que ens correspon!

En resum, si el PP ha utilitzat i utilitza els tribunals a Catalunya per a empresonar –irregularment segons nombrosos juristes– càrrecs electes i representants de la societat civil simplement per donar la veu al poble, en el cas valencià ho fa per a limitar la capacitat del nostre govern autonòmic per a treballar en benefici de la ciutadania. I és que l’Executiu del Botànic està posant de manifest, amb iniciatives com les esmentades adés, Xarxa Llibres, la Renda Valenciana d’Inclusió o el programa Avalem, que una altra manera de governar, centrada en l’honestedat i la millora del dia a dia de la gent, és possible. I això, és evident, posa molt nerviós el PP, que l’únic que ha sabut fer en els últims anys és governar contra les persones i embolicar-se amb la bandera. Una bandera, per cert, que no abrigarà gens ara quan arribe el fred de l’hivern.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat