Ahir es va presentar oficialment el Llibre d’estil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (LECVMC). Versió impresa en paper. Un èxit, tant pel públic passiu congregat com per les set intervencions, totes pertinents. I és que en maig es va constituir la Comissió per redactar-lo, en juny es va treballar a un ritme frenètic, al juliol es va presentar una versió i, després de les observacions i de la participació ciutadana i de diverses institucions, es va redactar la versió definitiva amb l’aprovació del Consell Rector i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Mai una obra d’este calibre s’havia fet amb tan poc de temps, tanta rigorositat i tan bon resultat. Ara bé, compte!, no ens enganyem, que cal fer-ne un bon ús i que no caiga en mans despiadades.
En un ambient de concòrdia, tots els participants van aclamar a l’uníson: “Necessitem una llengua digna, un valencià superador de les diferències”. I el LECVMC contribuirà a fer realitat la llum entre la foscor. El context, immillorable: la Universitat Jaume I, a Castelló, símbol de la concòrdia ortogràfica normativa dels valencians. Polítics, membres del Consell Rector, equip de treball de la Comissió, president i membres de l’AVL, participants en la gestació de la Comissió, alumnat i professorat universitari, càrrecs universitaris on s’imparteix Comunicació (UJI i CEU entre altres), lingüistes d’À Punt, periodistes i comunicadors, etc. Un públic plural que mostrava, com diem, la conformitat i la concòrdia per la llengua, una llengua lliure i de molts colors i gammes. Futur (estudiants), passat (experiodistes RTVV) i present (À Punt) en una mateixa sala i sense estridències. Enhorabona!
El format de l’acte també va ser molt atractiu: aula magna de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, una primera ronda institucional de la taula moderada pel rector Vicent Climent i amb la participació de Rubén Trenzano (director general de Política Lingüística i GM, en representació del conseller d’Educació, que excusava la presència), Enrique Soriano (president del Consell Rector de la CVMC), Empar Marco (directora general d’À Punt Mèdia) i Rafa Xambó (president de la comissió del LECVMC). Seguidament, dos intervencions de dos àmbits que fins ara no es parlaven, la llengua i el periodisme: Rosa Agost (coordinadora de la part lingüística del LECVMC i degana de la facultat amfitriona) i Anna Peña (coordinadora de la part periodística). Set intervencions diferents, set punts de vista variats.
En general, van parlar del consens social, del suport institucional (molt especial de l’AVL) al treball que no partia de zero però que reflecteix una pedra per a construir ponts (en referència al lema que tots coneixem), als nous formats, a l’esforç intens de dos mesos, al fet d’anar més enllà que un simple manual de normes…
La sensació que ens queda és que hi ha sintonia i interconnexió entre polítics (que organitzen), lingüistes (que vetlen per la qualitat del vehicle) i periodistes (que es preocupen de la comunicació). Però… planava la realitat de l’extinta RTVV, ara menystinguda i maltractada. Ens preguntàvem què devien pensar els extreballadors presents en la sala quan algú feia referència a l’antiga televisió valenciana, manipuladora i nefasta… Encara sort que altres deien que no es partia de zero. Una mostra més de la concòrdia. I que dure.
A més del LECVMC en paper, també es van repartir alguns exemplars impresos de la Carta de valors per als continguts infantils i juvenils. Els dos tenen versió PDF en la web de la Corporació. El primer, a més, estarà disponible en la versió actualitzada que el Consell Rector aprove.
Per acabar, només voldríem que tant l’acte d’ahir a l’UJI com també el nouvingut LECVMC no representen solament una declaració d’intencions i que els “braços executors” actuen de manera adequada per vore, escoltar i sentir la televisió nostra, la que totes i tots esperem. Juguem net. Que així siga.
