Fa molt de temps que estem advertint del perill de la ultradreta. Ho veiem a molts racons d’Europa, a processos electorals on el feixisme va avançant posicions: a Hongria, a Polònia, a Àustria, a Alemanya, a França… La ultradreta puja i puja a les urnes. Però, el més preocupant: el feixisme ja ha arribat a les principals institucions de poder. Les polítiques racistes, supremacistes, antisolidàries i excloents de la ultradreta, el discurs xenòfob contra la immigració i la diversitat, han estat assumides per les màximes institucions europees.
I no només les europees. Ens hem cansat d’advertir-ho públicament, d’alertar d’aquest ascens del totalitarisme que marca l’agenda política europea. Lògicament, no han faltat les veus que ens han titllat d’exagerades, alarmistes o demagogues quan denunciem que els governs europeus estan permeabilitzant la doctrina ultra. El problema arriba quan constatem que la realitat ens dóna la raó. Ja m’agradaria equivocar-me.
Malauradament, cada dia trobem proves que refermen els nostres temors. Ara, ací a casa nostra, al País Valencià. El Tribunal Constitucional, aquell òrgan judicial que s’ha acostumat a fer política, acaba de tombar la sanitat universal al País Valencià. Les retallades a l’estat de benestar aplicades contra els nouvinguts, deixant sense accés a la sanitat pública les persones migrants. Una mesura cruel i inhumana.
Potser és l’exemple més clar de submissió als dictats d’aquesta Europa en mans dels mercat i els poders financers. L’Estat espanyol, el seu govern però també els seus còmplices, ha acabat revelant-se com l’alumne avantatjat del veritable poder que marca les línies que han de seguir els governs del vell continent: és l’únic estat que ha rescatat els seus bancs sense reclamar el retorn dels diners públics gastats. Aplica com ningú la doctrina de l’austeritat, i també és el primer de la classe en la gestió criminal de la immigració que va començar a prendre forma a les tanques de Melilla.
El PP, i ara també els seus òrgans judicials, apliquen millor i amb més agressivitat que ningú aquest còctel explosiu que emana de les polítiques imposades pels agents que mouen els fils d’Europa: desballestament dels serveis públics i repressió contra els nouvinguts, un binomi que ens acosta més a un règim autoritari i ens allunya d’una societat igualitària, diversa i solidària.
