Quan jo estudiava BUP al Patronat Juan XXIII de Burjassot, els responsables del centre van organitzar una jornada per començar a orientar-nos de cara a la possible continuïtat dels nostres estudis a la Universitat. Recorde que se’ns va parlar de la clàssica divisió entre les carreres humanístiques o “de lletres” i les “de ciències” i, al mig, fent de connexió entre aquells dos móns aparentment tan separats, hi havia la carrera de Medicina, perquè –i intente citar de memòria les paraules d’aquell orientador– “si bé la medicina ha d’aplicar el mètode científic, com la física o la química, el seu objecte d’estudi és l’ésser humà”. És precisament l’oblit d’aquest “factor humà” el que en ocasions provoca les queixes dels pacients que sentim que l’atenció mèdica, cada vegada més tecnificada, oblida que el seu “camp de treball” som les persones.
Tot això em ve al cap després de llegir que el responsable d’un sindicat mèdic qualifica d’irresponsabilitat política la intenció del Consell de demanar coneixements de valencià al personal sanitari. Segons declara: “Els ciutadans necessiten que es preocupen per la seua salut, no que les persones que les atenen parlen un idioma o un altre”. Curiosíssima afirmació que duta a l’extrem, que ens atenguen metges titulats sense importar la llengua que parlen –valencià, castellà, anglès, arameu…–, portaria immediatament el sistema al caos. En realitat, el que aquest senyor vol dir és que el valencià no té cap importància per a la pràctica mèdica, encara que siga la llengua materna de gran part de la població que han d’atendre els professionals que volen treballar en aquest país.
Òbviament, el representant d’aquest sindicat oblida la condició humanística de la seua disciplina. Al llarg de la meua vida he conegut molts casos de mala praxis mèdica precisament perquè el professional sanitari no sabia parlar valencià i no entenia el pacient que atenia. En un d’ells, només la intervenció in extremis d’un metge que sí parlava valencià va evitar que un pobre ancià de la Vall de Gallinera acabara diagnosticat –i tractat– d’una severa malaltia psiquiàtrica que no tenia només perquè el metge no era capaç de comprendre’l. Jo mateix he experimentat en un parell d’ocasions el problema. Una de les neuròlogues que atenia mon pare, que patia una malaltia degenerativa que podia afectar també –però no sempre– les capacitats cognitives, va intentar realitzar-li unes senzilles proves, basades en la memorització i la repetició d’algunes paraules clau. Com que la doctora no parlava valencià i mon pare, tot i saber també el castellà, preferia expressar-se en la seua llengua materna donades les condicions en què es trobava, la prova va ser un fiasco. Mon pare havia no sols de memoritzar sinó també de traduir i, al final, acabava per no recordar els mots… Una cosa semblant li va passar a la meua filla quan va visitar l’oculista. Com que és molt menuda i encara no coneix les lletres, l’oftalmòloga va utilitzar unes cartolines amb dibuixos. Mirant el temps que tardava a localitzar determinats elements, es podien treure algunes conclusions sobre la seua agudesa visual. A la meua xiqueta, que té el valencià com a llengua materna i, per tant, preferencial, li costava prou trobar “el arbolito” o “el perrito” i la doctora va començar a pensar que hi havia problemes de visió. Per sort, la infermera que l’acompanyava, que es va adonar del problema, li va fer buscar “el gosset” i “l’arbret” i les respostes van ser molt més ràpides; en valencià sí que s’hi veia…
El psiquiatra, la neuròloga i l’oftalmòloga d’aquests exemples eren metges titulats i capacitats per al seu treball, sempre que pogueren entendre i expressar-se en la llengua dels seus pacients, i no era el cas. Aquest és un dels punts més obvis del factor humà de la medicina: tracta amb persones i, per tant, el professional que les atén no pot fer completament bé el seu treball si no les entén i no comparteix la seua llengua. Quan el representant d’aquest sindicat diu el que diu no sols menysprea tots aquells pacients que tenen el valencià com a llengua materna, també menysprea la Medicina.
