Arriba un any més el dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència i veiem com les dades no són massa afalagadores. Segueix la tendència ascendent en nombre de dones joves matriculades a les universitats i com, a poc a poc, van augmentant la quantitat de dones que fan carrera científica o tècnica però seguim sense veure massa dones en llocs de responsabilitat científica i acadèmica.
Hui, però, lluny de queixar-me vos convide a jugar. Juguem a trobar dones que han fet ciència al llarg de la història, és ben interessant. Com seria la vida de dones com Ceti, Bonadona o Ramona Deulofeu, jueves del segle XIV que obtingueren permís reial per a exercir de llevadores i metgesses? Em pregunte com serien de superiors en coneixements als seus contemporanis homes per a arribar a poder exercir. Com també Cahut, la jueva que fou metgessa reial. Juguem a posar-nos en la seua pell i aprenguem del joc. Juguem totes nenes, joves i dones grans per a sentir-nos orgulloses i satisfetes.
I, així, jugant jugant, passàrem per damunt de Sant Tomas d’Aquino, que va dir allò d'”aquesta és la submissió amb què la dona, per naturalesa, va ser posada sota el marit; perquè la mateixa naturalesa va donar l’home més discerniment” a la seua Summa Teològica. Però no ens enrabiarem, entendrem que quan no hi ha arguments ni coneixements s’empra la força i la desqualificació. Seguirem jugant per a descobrir al XVIII Emilie de Chatelet, la física, matemàtica i escriptora després d’haver passat per la nostra Isabel de Villena, qui dins dels murs del Convent de la Trinitat donava lliçons a més d’un com a escriptora.
Sí, juguem a descobrir el passat, però sobretot hui vos propose jugar des de hui mateix i cada dia dels que vindran a jugar amb les nostres filles, nebodes, netes i amigues a construir, com si es tractés d’un joc de Lego, el nostre futur.
Juguem a observar juntes el cel i a somiar juntes a ser astrònomes. Juguem a preguntar-nos d’on sorgeixen les emocions i somiem el futur de la neurologia amb nom de dona. Juguem a imaginar un món on tothom menge i somiem la biotecnologia dels aliments que vindran.
Una científica és una dona amb una gran capacitat per a somiar que ha sabut convertir en realitat els seus somnis. Aconseguim-los per damunt de lleis que ens ignoren, de caps que no ens valoren i d’universitats que ens deixen caure de camí als doctorats i les càtedres.
Mire cap enrere i pense en totes aquelles dones que s’atreviren a jugar per assolir els seus somnis, des de les metgesses jueves a Manuela Solís, la primera dona llicenciada en medicina a la Universitat de València, des de Chatelet a Apgar, i pense en l’obligació que, també com a dones des de la política, tenim per fer visibles aquelles dones que hui s’obren camí en la ciència. Vos convide a jugar a totes, grans i menudes. Juguem a construir el present i el futur, el nostre i el de les que vindran.
