La Gestió Responsable del Consorci Ribera i Valldigna (CRiV)

Com a president del Consorci Ribera i Valldigna V4, m’agradaria fer uns aclariments a l’article d’opinió escrit per Pedro Domínguez Gento, professor i químic especialitzat en sanitat ambiental, publicat el diumenge 22 d’abril de 2018 sota el títolLa desastrosa gestió dels RSU al Diari La Veu, excel·lent i estimat mitjà de comunicació digital que permet difondre opinions i també, si s’escau, rectificar-les.

No tracte ací de reconvenir ni enfrontar sinó, ben al contrari, de complementar i sumar esforços per portar el tema de la millora del tractament dels residus cap on cal i, per tant, de minimitzar el seu impacte, com mana la dita ecològica de les 4R: Reduir, Reparar, Reutilitzar i Reciclar, cadascú dins de les seues possibilitats. En açò, el Consorci Ribera i Valldigna no defugirà les seues responsabilitats.

Sí que convindran amb mi que les paraules “desastrosa gestió” del títol i, de seguit, al primer paràgraf trobar “Pla Zonal V4” i “Planta de Guadassuar”, encara que l’encapçalament siga genèric, no li agrada a ningú i menys al seu màxim responsable, el president. Pot ser efectista però crec que no era necessari perquè pot induir a errades de qualificació i més si no es tenen dades actualitzades.

Intentaré seguir un poc el guió utilitzat a l’escrit de Pedro Domínguez per poder contrastar millor les realitats.

1.- Les dades.

És cert que al Consorci Ribera i Valldigna V4 (d’ara en avant l’anomenarem CRiV per no confondre’l amb el Consorci de La Ribera format per les dos Mancomunitats comarcals) vam rebre a finals de gener una petició de dades per correu electrònic, de part de La Ribera en Bici - Ecologistes en Acció. No portava cap identificació personal i, almenys, a nosaltres, no ens semblà una petició formal d’informació.

Per notorietat, encara que no ens consta de manera fefaent, entenem que Pedro Domínguez és component d’aquesta associació però no quin càrrec té. Domínguez diu que ens demanà les dades i que no li les hem passat. Amb aquestes condicions és cert: no li les passàrem.

També és cert, però, que personalment vaig conéixer Pedro Domínguez en un acte a la Casa de la Cultura d’Alzira, m’hi vaig presentar i li vaig oferir entrevistar-se amb mi quan volguera per tal de donar-li tota la informació necessària abans d’escriure qualsevol article a la premsa, com ja havia fet en altres ocasions anteriors i té tot el dret del món de fer-ho. No he tingut més notícies al respecte, fins ara.

S'ha de dir que per les mateixes dates o poc abans de publicar l’article –per la qual cosa no era fàcil que hi tinguera accés–teníem la pàgina del CRiV en proves a Internet i anàvem afegint informació (el nostre informàtic podria confirmar-ho). Ees pot comprovar a conriv.es a la pàgina de Transparència, es pot cercar per Consorci Ribera i Valldigna però la pàgina actual és la que acabe d'assenyalar.

Com es pot vore, no hi ha cap intenció d’amagar, ans el contrari, estem posant en obert les dades de producció que tenim, inclús mensualment, a més de les institucionals. Però tot això porta el seu temps. L’oferiment per contrastar opinions i afegir els suggeriments que ens puguen aportar segueixen obertes.

Quant a les dades pures i dures, diré que les que publica a la seua anàlisi són de 2016, de quan encara no estava en funcionament la Instal·lació 2E, la qual començà a ple rendiment l’1 de novembre d’eixe mateix any. També el nou contracte de la Concessionària, que a més ho és dels Ecoparcs.

No parla en cap moment de la recuperació de subproductes. Sols parla del material bioestabilitzat com a material recuperat. De les dades de la planta de VAERSA, nosaltres no tenim res a vore.

A continuació mostre una taula amb les dades oficials d’entrada de residus domiciliaris al Complex de Valorització de Residus Domèstics a Guadassuar el 2017:

Com es veu a la taula, es recuperen 52.820,36 tones/any, més del doble del que es feia en 2016, un majúscul 33% (sense tindre en compte VAERSA, el que vol dir que en global encara seria millor).

Sobre les 21.361,80 tones de material bioestabilitzat voldria realçar dues coses:

- La normativa ens exigeix analítiques completes de metalls pesants i elements perillosos que, fins ara i malgrat l’estat de la planta antiga de compostatge, han eixit perfectes, és a dir, que han complit la normativa europea i estatal. Per tant, els llauradors poden estar ben tranquils, sobretot perquè amb la construcció de la nova instal·lació de compostatge (Instal·lació 1) aquest material encara es vorà millorat.

- Sobre el comentari “d’on van a parar les tones de bioestabilitzat”, estem orgullosos de dir que el nostre material és molt apreciat pels llauradors de la comarca de Requena-Utiel. Ens compren el 100% de la nostra producció i a més paguen, cosa que repercuteix en un menor cost per al rebut del ciutadà de la Ribera-Valldigna.

Està clar que no tindre dades correctes de recuperació de subproductes a la planta (31.458,56 t) podria portar a pensar que manquen tones si es fan càlculs aritmètics. Com es veu al nostre quadre, les pèrdues per humitat són d’un 16,46%, que com ell mateix diu és una proporció normal. Per tant. no s'han de buscar en cap lloc tones perdudes misteriosament.

Crec que els comptes resten ara ben clars per part del Consorci i la Concessionària. Si algú els vol, sols s’han de demanar mitjançant la via oficial però per a informació pública ara ja se van posant a la nostra pàgina del CRiV a Internet.

2.- Conseqüències

Estic d’acord que cada nit ens porten a la Planta de Guadassuar centenars de milers de quilos de RSU (Residus Sòlids Urbans): els que produïm els 322.000 habitants de La Ribera i La Valldigna. Encara que hem recuperat en 2017 un 33%, estem lluny, però ja no tant, dels que nomena d’Àustria amb eixe 63%. Però si tenim en compte que només fa un any sols recuperàvem a dures penes un 20%, l’avanç ha sigut notable.

La nova Planta de Compostatge (Instal·lació 1), que serà operativa abans d’un any, ens permetrà complir amb el que la llei ens obliga, això és: recuperar més del 60%, i la intenció és superar aquesta xifra. Ho tenim molt a prop i demane confiança.

No accepte, per tant, que “la gestió dels RSU seguix sent un vertader desastre, sense pal·liatius”, com diu Pedro Domínguez, almenys pel que respecta al nostre Consorci. Pot vindre i comprovar-ho quan vullga.

Estic també d’acord que no podem seguir portant el rebuig a abocadors llunyans que ens costen molt diners als ciutadans i una ingent quantitat de tones de CO2 a l’atmosfera. Conseqüentment, el CRiV continua, amb tots els seus ajuntaments membres, cercant un abocador a la comarca, com marca la llei. Encara no s’han exhaurit les alternatives. Aquest és un tema delicat i molt pocs volen un abocador al pati de darrere de casa.

M’identifique també amb l’autor quan diu que s’implantà en temps de crisi i amb un nom absolutament desafortunat la “taxa del reciclatge”, quan haurien d'haver explicat que la taxa en realitat no era pel reciclatge sinó per les deixalles creixents que produïm. Molta gent es va “rebotar” i deixà de separar els RSU a casa. Una pèssima pedagogia.

He de dir que la taxa no és un impost sinó el pagament per un servei efectivament realitzat, a preu de cost. La taxa del CRiV és la més baixa arreu de tots els Consorcis i per calcular-la tan sols s’ha de repartir el pressupost anual entre el nombre de rebuts de les unitats fiscals.

No entraré en altres consideracions referides per Pedro Domínguez a la Conselleria perquè s’escapen a les meues funcions i dels meus coneixements. És la seua opinió i així ho deixe.

Sí que coincidisc amb ell que resulta imprescindible que la població col·labore, si no mai no es resoldrà el problema. És cert que la gent en general s’ha acostumat a usar i tirar: no hi ha més que vore com, cada volta que es reuneix un grup nombrós, ho deixem tot perdut de deixalles, com un femer. És hora que les autoritats ens atrevim a exigir netedat i a criticar els embrutadors, a reclamar educació.

3.- Solucions

Em faig total ressò de les paraules expressades a l’escrit de Pedro Domínguez quant a les solucions que passen per complir fidelment les 4R de l’ecologisme.

Si no ho fan els ciutadans per educació i convenciment, no tindrem més remei que des del CRiV aportar la nostra feina el millor que pugam, reciclant i recuperant matèries primeres i donant suport a l’economia circular tendent al residu zero. Com hem dit, anem pel bon camí, però per arribar a aquesta fita hem de fer totes les passes necessàries, sense pausa.

En la nota que posa sobre el model a tindre en compte de Suïssa, he de dir que podríem estar d’acord, però si mirem l’enllaç podem llegir que Suïssa recupera al voltant d’un 50% dels residus i la resta es valoritza energèticament en incineradores (més de 29 a tot el país). No sé si estaríem d’acord amb la incineració.

La taxa que allí es paga pel tractament de residus està molt lluny i per dalt dels 62 € que es paguen al CRiV. Si nosaltres enviem a l’abocador el 50,55% dels residus, i això que encara no està en marxa la instal·lació 1 de compostatge, ja estem en xifres “suïsses”, i el que ens queda per millorar.

Seguint l’ordre establert per implantar processos com el nostre del CRiV, tenim la nova Planta de Voluminosos (instal·lació 2E) per la tria d’entrada i estem construint la Planta de Compostatge (instal·lació 1), que en estar acabada ens permetrà escometre la recollida selectiva de matèria orgànica separada de les altres fraccions (contenidor marró) amb els avantatges que comporta el compost de qualitat.

D’ací que acabe l’any, s’informatitzaran 26 Ecoparcs fixes i 2 Ecomòbils, xarxa universal per als usuaris del CRiV, que podran aportar a qualsevol d’ells propiciant que qui més recicle pague menys, mitjançant un sistema de punts o similar.

Som un dels pocs Consorcis que serem capaços de complir la Directiva Europea 2008/98/CE el 2020 sobre Residus, però no ens hem d’encantar.

Per acabar, i referent a la conscienciació i educació, tinc el gust de poder dir que ja hem començat al CRiV la campanya de correus als ajuntaments que en formen part perquè els Centres Educatius i les Associacions de les seues localitats sol·liciten les visites educatives guiades a la nostra Planta de Guadassuar. En breu podrem mostrar el que allí estem fent per benefici de tots i la natura.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat