El canvi en el govern d’Espanya ha de servir per a reforçar la defensa del Corredor Mediterrani. El nou ministre de Foment (José Luis Ábalos) està donant mostres d’una sensibilitat i un compromís amb aquest projecte. La serietat del nou equip ministerial i la seua proximitat i compromís amb la realitat socioeconòmica (la de l’Arc Mediterrani Espanyol) a la qual el Corredor està destinat a servir i impulsar, han de garantir un nou impuls del govern d’Espanya, com ja s’ha fet notar en el nomenament del nou coordinador del projecte: Josep Vicent Boira, una persona no solament capaç i ben informada, sinó clarament compromesa amb el seu desenvolupament, com ho ha posat en relleu en defensa del Corredor, tant com a professional, com en la seua condició de secretari autonòmic de Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana.
Estant els vímets polítics i administratius necessaris, allò que resulta imprescindible és una ràpida execució. Una necessitat que es fa evident en una realitat econòmica, la de l’Arc Mediterrani Espanyol, tan fortament projectada al mercat europeu. El que resulta palpable en aquests moments quan tindrà inici la campanya de recollida i exportació de cítrics. Fins ara, el transport de la producció agrària i industrial al mercat europeu l’ha duta a terme, de forma competent i eficaç, la flota de camions espanyola. Però són ben conegudes les dificultats que pateix aquest tipus de transport en determinades èpoques, tant per problemes de congestió de trànsit com d’interferències climatològiques i per això urgeix reforçar-lo i complementar-lo. Sense oblidar les creixents dificultats i l’increment de cost que l’aplicació de mesures tarifàries i l’execució de la política mediambiental europea generaran en l’immediat futur.
Aquestes dificultats i les noves que s’albiren constitueixen un seriós obstacle al desenvolupament de tota una àrea que representa entorn del 40% de Producte Interior Brut d’Espanya i més del 50% de les exportacions del país. Perquè un dèficit infraestructural com el que es pateix (absència d’un corredor ferroviari en ample europeu integrat en la xarxa bàsica dels ferrocarrils europeus) constitueix un seriós desavantatge competitiu respecte als nostres principals competidors, tant comunitaris com extracomunitaris, que tenen accés a la xarxa europea de ferrocarrils via Itàlia, per exemple.
Això està ocorrent precisament en un moment en què la competència en el mercat europeu s’aguditza, tant en termes de cost com d’exigència de puntualitat per part de les grans cadenes de distribució. En termes de cost, la diferencial mitjana del cost de transport entre el camió i el tren s’estima en uns cinc cèntims per quilo a favor d’aquest últim. Diferencial que s’incrementarà sensiblement en l’immediat futur. Des del punt de vista econòmic, això comporta un impacte significatiu sobre la nostra posició competitiva. En termes socials, aquest diferencial suposa un minvament dels ingressos d’un col·lectiu particularment desfavorit, el dels agricultors. Per part de la satisfacció del client, consistent en unes poques grans cadenes de distribució cada vegada més exigents en puntualitat, el trànsit ferroviari resulta més eficaç, especialment en moments de climatologia adversa que afecta en major mesura el transport per carretera. En suma, el transport multimodal no solament constitueix un important avantatge competitiu, sinó un factor fonamental de sostenibilitat econòmica i social d’una gran àrea econòmica d’aquest país i d’un important col·lectiu social, tant d’agricultors com de treballadors i empresaris.
No és irrellevant recordar, d’altra banda, que l’Arc Mediterrani Espanyol constitueix la columna vertebral de la principal activitat econòmica del país: el turisme i les activitats d’oci. En un moment en què la qualitat i la diversitat de l’oferta d’un territori constitueixen factors fonamentals de competitivitat i atracció de visitants, una línia d’alta velocitat que integre tot aquest territori i permeta un fàcil desplaçament entre les diferents zones turístiques que conté, constitueix una aportació fonamental al seu atractiu i potencial de desenvolupament econòmic i social.
A tot l’exposat anteriorment cal afegir, com ja he fet notar en repetides ocasions, el fonamental impacte que la connexió ferroviària en ample europeu per al tràfic de mercaderies tindria en el desenvolupament del sistema portuari de l’Arc, en permetre la desviació de part del flux de mercaderies que flueix entre Europa del centre i del nord i Àsia. Això no solament tindria un impacte en el trànsit, sinó un important efecte induït materialitzat en la generació i atracció d’activitats d’alt valor afegit, generadores d’ocupació de qualitat.
Aquestes i altres raons són les que han mogut el món empresarial valencià i de les altres comunitats de l’Arc Mediterrani Espanyol a impulsar una coalició de desenvolupament en favor del Corredor Mediterrani. No es tracta d’una simple infraestructura, sinó de la columna vertebral d’una autèntica política de desenvolupament de l’Arc Mediterrani i d’Espanya. Aquesta mobilització s’ha escenificat en actes massius en diferents localitats de l’Arc i a Madrid, amb presència del més granat del món empresarial i representants de les administracions i de la societat civil. Aquesta successió d’actes té la seua continuació en la gran concentració que tindrà lloc a Barcelona, el dia 27 de setembre, amb la finalitat d’exigir la ràpida execució del Corredor.
