El Nou d’Octubre de l’any passat vam viure un dels atacs més vergonyants cap a la llibertat d’expressió i la democràcia al País Valencià. La manifestació de la Comissió 9 d’Octubre, integrada per nombroses entitats progressistes i valencianistes, va ser atacada per ultres d’extrema dreta. Episodis del passat més fosc de la memòria democràtica valenciana van reaparéixer al cap dels presents de més edat. Ningú donava crèdit al fet que la Delegació del Govern espanyol, en mans del PP, hagués permés que grupuscles feixistes organitzats rebentaren el dia de totes les valencianes i valencians amb la més absoluta manca de previsió policial. I no serà perquè la processó cívica del matí fos tranquil·la: com és increïblement habitual, autoritats i entitats de diferent color polític eren increpades i amenaçades per intolerants i demòfobs.
La vesprada, malauradament, va ser encara pitjor quan es va passar de la violència verbal a la física. Algunes persones que fan de l’odi i el sectarisme l’eix de la seua política contra el Consell i l’Ajuntament de València i que s’entesten a assenyalar bons i mals valencians haurien de preguntar-se si tenen alguna responsabilitat en aquesta crispació i violència ambiental.
Compromís és una de les entitats convocants de la manifestació de la vesprada any rere any. L’esquerra valencianista no pot faltar a una cita que es remunta als temps de la transició perquè reivindicar la justícia social i les llibertats individuals i col·lectives del poble valencià continua sent necessari. Però després dels atacs a la democràcia i a la llibertat d’expressió de l’any passat, enguany és més necessari que mai cridar ben fort que no tenim por, que les agressions feixistes no ens deixaran a casa. Enguany el 9 d’Octubre va de democràcia. Enguany va de llibertat d’expressió. Enguany va de no tindre por al feixisme.
Per això he viscut com una sorpresa desagradable que algunes forces polítiques i sindicals s’hagen esforçat en desentendre’s explícitament de la històrica manifestació progressista del nostre dia. Justament un any després de les agressions feixistes proclamen als quatre vents que no vindran a la manifestació. Justament enguany, que va de democràcia i de llibertat, miren cap a una altra banda. Justament enguany no tocava posar-se de perfil, amics i amigues.
Nosaltres tenim molt clar de quin costat estem. Del costat de la democràcia. Del costat de la llibertat d’expressió. Del costat d’un País Valencià obert, divers i inclusiu, que acull persones refugiades amb els braços oberts, que deixa que cadascú estime com vulga, que no deixa ningú enrere. I tenim clar que estem enfront dels intolerants, dels xenòfobs, dels antidemòcrates, dels antivalencians. I també estem enfront d’aquells irresponsables que assenyalen amb el dit els valencians que políticament els molestem perquè els ultres ens intimiden.
L’esquerra valencianista venim de lluny i anem més lluny encara. Mai han aconseguit silenciar-nos i enguany farem sentir més forta que mai la nostra veu. Del carrer som i al carrer ens trobarem.
