VALÈNCIA (EP). El Tribunal de Comptes adverteix que l’Autoritat Portuària de València (APV) ha de “replantejar-se” la seua política financera per la construcció de la nova terminal de contenidors que té previst situar en l’ampliació nord del port de València, un projecte “de gran envergadura” que recull el seu pla d’inversions 2017-2022.
Així consta en l’informe de fiscalització aprovat pel ple de l’òrgan fiscalitzador del passat 31 d’octubre, dins de l’anàlisi de les previsions dels plans d’empresa de Valenciaport a mitjà termini per als pròxims cinc anys.
Després d’estudiar el seu pla d’empresa del 2019, el Tribunal de Comptes destaca que el port de València executarà directament la major part de les obres de la nova terminal de contenidors, una vegada représ el 2018 un projecte aprovat el 2006 “la culminació del qual s’ha dilatat en el temps pels efectes de la passada crisi econòmica”.
Amb una inversió “estimada en 466 milions”, el projecte de construcció de la nova terminal de contenidors es preveu executar a partir del 2019, si bé el Tribunal de Comptes assenyala que la major part de la inversió es materialitzarà amb posterioritat a l’àmbit temporal del pla d’empresa d’enguany.
A aquesta actuació se suma la previsió que a partir del 2023 s’executen les obres corresponents a l’accés nord del port de València. Es tracta de “la principal actuació en matèria d’accessibilitat viària projectada per l’APV, amb una inversió de 400 milions i en el finançament dels quals s’espera participe el Ministeri de Foment amb una contribució del 50%”.
Paral·lelament, el Tribunal de Comptes ressalta que el 2019 serà “el primer exercici en el qual la variació del capital circulant presentarà un saldo negatiu”, segons les estimacions de Valenciaport. Avisa que “repercutirà negativament en l’evolució del seu fons de maniobra” la reinversió en infraestructures dels seus excedents anuals i la reducció de finançament bàsic previst per a 2017-2022 com a conseqüència de la contracció del deute financer a llarg termini.
No obstant això, el Tribunal de Comptes sosté que les seues necessitats de finançament alié a llarg termini poden retardar-se a exercicis posteriors com a conseqüència tant de la reducció dels nivells d’inversió com del desfasament entre temps prevists i reals d’execució.
