El Tribunal de Justícia Europeu diu que Espanya no pot reclamar l'extradició de Valtònyc amb un codi penal posterior als fets

L'advocat general del tribunal defensa que, per a examinar l'euroordre del cantant, la llei de referència és "l'aplicable als fets" i no una de posterior més dura
26 novembre 2019 10:51h
Ell lletrat només accepta tindre com a referència el codi penal vigent en el moment de l'euroordre si "les modificacions posteriors són més favorables per a l'acusat". / ACN

BRUSSEL·LES (ACN). L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, defensa que Espanya no pot reclamar l'extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat que siga més dur que el del moment del presumpte delicte.

En les seues conclusions sobre el cas de l'euroordre del cantant mallorquí, Bobek afirma que la llei de referència per a examinar l'extradició ha de ser "l'aplicable als fets", i no una de posterior, per a donar "un marc de referència senzill, clar i previsible". Amb aquesta sentència, el lletrat es pronuncia en la matexia línia que ho va fer la Comissió Europea al setembre. Tot i això, només accepta tindre com a referència el codi penal vigent en el moment de l'euroordre si "les modificacions posteriors són més favorables per a l'acusat".

Així, l'advocat general dona la raó a Valtònyc i a la Comissió Europea, i s'oposa a les tesis d'Espanya, de Bèlgica i de la fiscalia belga, que defensen aplicar el codi penal vigent en el moment d'emetre l'euroordre. Per contra, Valtònyc i els serveis jurídics de l'executiu europeu reivindiquen que només la llei aplicable als fets és rellevant per a fer una euroordre.

L'advocat general considera que hi ha raons de pes "lògiques" per a rebutjar la interpretació de la normativa sobre les euroordres que defensa Espanya perquè creu que l'ús de la llei aplicable als fets concrets és la que dona més seguretat jurídica a l'acusat.

Matisos

Bobek recorda que la seua interpretació no té "cap impacte" en altres aspectes que puga avaluar el jutge a l'hora de decidir si entrega Valtònyc.

En aquest sentit, el lletrat només es pronuncia sobre com cal aplicar la llei per a fer servir la via automàtica d'extradició. Alternativament, Bèlgica pot també examinar si els delictes pels quals es reclama Valtònyc són equiparables en la seua legislació. És a dir, considerar l'extradició per la via de la doble tipificació.

D'altra banda, el txec aprofita les seues conclusions per a remarcar que l'eficàcia de la cooperació judicial entre estats "no és l'únic valor" que busca la legislació europea perquè els drets fonamentals també s'han de "respectar".

El dubte dels tribunals belgues

Espanya va demanar l'extradició automàtica del cantant pel delicte d'enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l'estat en qüestió amb almenys tres anys de presó.

Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d'enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però, quan es va emetre l'euroordre, la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, arran d'una reforma del 2015.

Els magistrats belgues van preguntar a Luxemburg si es pot aplicar de manera retroactiva el codi penal a l'hora d'activar per la via ràpida una euroordre com va fer Espanya. En concret, volien saber si es pot agafar com a referència la llei penal "en el moment en què es va dictar l'ordre de detenció europea".

Conclusions no vinculants

L'opinió de l'advocat general no és vinculant ni definitiva. En els pròxims mesos, els magistrats de la sala s'hauran de pronunciar sobre la disputa i no tenen l'obligació de seguir el criteri del lletrat txec.

Sentència no decisiva

En tot cas, encara que el TJUE resolga en favor de Valtònyc, la seua sentència no serà decisiva per a resoldre l'euroordre, tot i que podria donar més motius per a rebutjar l'entrega a Espanya.

Després del dictamen de Luxemburg, el Tribunal d'Apel·lació de Gant serà qui decidisca si accepta o no l'extradició. En qualsevol cas, l'eventual sentència encara podria ser recorreguda a una tercera instància judicial. La primera instància va denegar l'extradició a Espanya que va reclamar a Valtònyc l'estiu del 2018.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next