El Suprem dona via lliure per a exhumar ja les restes de Franco perquè no cal una llicència d'obres

El tribunal considera que l'obertura de la fosa no és una "obra major" i recorda que la decisió del Consell de Ministres no necessita autorització de l'Ajuntament d'El Escorial
30 setembre 2019 14:08h
El govern espanyol preveu exhumar les restes de Franco en les pròximes setmanes al cementeri d'El Pardo. / REUTERS

MADRID (ACN). Els magistrats de la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem sostenen que el govern espanyol no necessita una llicència d'obres municipal per a exhumar les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos.

A la sentència, que desestima per unanimitat el recurs de la família del dictador a la decisió de l'executiu espanyol d'exhumar Franco i traslladar-lo al cementeri de Mingorrubio, a El Pardo, els jutges afirmen que "no és una obra major" i que, en haver estat acordada pel Consell de Ministres, no cal l'aval de l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial.

Així doncs, l'alt tribunal dona via lliure a l'exhumació i marca el camí perquè el titular del jutjat contenciós administratiu 3 de Madrid, José Yusty Bastarreche, retire la suspensió cautelar de la llicència d'obres per a traure les restes de Franco del Valle de los Caídos. A banda, els sis magistrats argumenten que el decret del govern espanyol és constitucional i no vulnera els drets de la família del dictador.

La suspensió cautelar de la llicència urbanística que havia concedit l'Ajuntament de El Escorial decretada al febrer pel jutge del Tribunal Superior de Justícia de Madrid era l'últim escull per a l'exhumació. A la sentència, els sis magistrats del Suprem aplanen el camí de l'executiu espanyol per treure les restes del dictador del Valle de los Caídos. El recurs d'un particular acceptat per Yusty Bastarreche al·legava que les obres per traure les restes mortals eren perilloses.

El Suprem afirma que el Consell de Ministres no necessita llicència urbanística per traslladar les restes i tampoc veu que l'obre per retirar-les infringosca les normes subsidiàries municipals. A banda, no veu irregularitats des de la perspectiva mortuòria.

No cal l'aval del prior

Els sis magistrats també afirmen que no cal l'aval del prior del Valle de los Caídos per traure les restes de Franco, que es va mostrar contrari a l'exhumació. "La facultat d'impedir l'exhumació legalment acordada, s'ha d'entendre que decau després d'aquesta sentència", diu el text, ja que el prior va emparar la negativa en l'oposició dels familiars als quals la sentència nega la capacitat d'impedir l'exhumació.

El Suprem també diu que la inviolabilitat de la Basílica del Valle de los Caídos, a l'interior de la qual està enterrat Franco, no pot estar per sobre de la llei espanyola quan "no hi ha res que coarti el ple exercici de la llibertat religiosa", ja que l'exhumació "no està moguda per cap propòsit antireligiós".

Defensa el decret de l'executiu

L'alt tribunal defensa la constitucionalitat del decret del 15 de març de l'executiu espanyol i també considera que el govern de Pedro Sánchez podia utilitzar la legislació d'urgència amb l'aprovació de l'exhumació al Consell de Ministres via decret llei. A més, recorda que el Congrés va avalar la decisió.

Descarta la cripta de l'Almudena

El Suprem sosté que l'exhumació no és discriminatòria contra Franco donada la singularitat de la seva figura i també creu que no vulnera el dret a la intimitat de la família. L'alt tribunal considera que el dret a elegir el destí de les restes mortals dels familiars no és "un dret absolut i pot ser limitat per raons d'interès públic", com és el cas, ja que no és una inhumació de caràcter privat.

Els magistrats descarten que s'enterri Franco a la cripta de la catedral de l'Almudena, on està enterrada la filla del dictador, Carmen Franco Polo, no només per raons de seguretat, ja que està a ple centre de Madrid, sinó també per la significació de Franco. A més, recorda que els set néts de Franco van esgotar els terminis per proposar altres ubicacions.

També afirmen que els familiars no van dir perquè no estan d'acord amb la inhumació al panteó del cementiri del Pardo, on està enterrada la dona de Franco, Carmen Polo. El Suprem creu que enterrar-lo a Mingorrubio té menor significació i dona menys problemes de seguretat.

Singularitat del cas

A banda, el Suprem considera que no és "desproporcionat, arbitrari ni contrari al principi d'igualtat" reservar l'enterrament al Valle de los Caídos a aquelles persones que van morir com a conseqüència de la Guerra Civil i recorda que la llei de memòria històrica recull que l'objectiu de la gestora del Valle de los Caídos ha de ser "honrar i rehabilitar la memòria" dels morts durant la Guerra Civil.

"L'extraordinària singularitat de la seva figura el converteix, efectivament, en un cas únic", reconeixen els magistrats, sobre Franco. "Les circumstàncies que es reuneixen al voltant de la persona" ho "manifesten amb absoluta claredat" i això fa no vegin "excés" en el procediment de l'exhumació del dictador.

"Va ser el cap d'Estat sorgit de la Guerra Civil i va ocupar una posició central en l'ordenament presidit per les Lleis fonamentals del Regne que van donar forma al règim polític encapçalat per ell i que es va caracteritzar per negar la separació de poders i el pluralisme polític i social fora del Moviment Nacional", argumenten.

agermana't

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

next