Les excavacions en el jaciment arqueològic de València la Vella a Riba-roja de Túria (Camp de Túria) han permés la troballa d’una sala noble de 50 metres quadrats i una nova torre defensiva que treuen a descobert una ciutat visigoda del segle VI.
Els treballs arqueològics en la localitat revelen nous detalls sobre les diverses civilitzacions que van viure sobre les cinc hectàrees de què consta l’àrea perimetral, segons ha explicat l’Ajuntament de Riba-roja en un comunicat.
Una sala noble d’ús civil o religiós, diversos objectes ceràmics d’origen musulmà i cristià o una nova torre de l’antiga muralla són alguns dels descobriments de l’edició d’aquest any del IV Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda.
Organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i sota la coordinació dels professors i arqueòlegs Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Roselló, un total de 20 joves estudiants de ciutats de països com Espanya, Itàlia i Portugal han indagat amb major profusió sobre les restes de l’antiga ciutat que s’amaga sota la partida de València la Vella i que permeten certificar amb major propietat la importància que va tenir, especialment en l’època visigoda.
La troballa d’una sala noble de 50 metres quadrats en l’acròpoli que corona la ciutat avala les impressions que existien fins ara sobre la ubicació estratègica que València la Vella suposava per als seus habitants fins al punt de competir en importància i en capacitat de decisió amb la pròpia capital de València.
De fet, en el vessant comercial de l’època, especialment en la importació de vi i oli, els productes arribaven al mateix temps a Riba-roja i a la capital del Túria, la qual cosa fa pensar que València la Vella ocupava “un lloc privilegiat en el circuit comercial”.
Aquest primer acostament a la zona noble descoberta, l’ús civil o religiós de la qual es desconeix, es potenciarà en les pròximes edicions d’excavació per a certificar sobre la vida quotidiana que portaven els seus habitants a la ciutat visigoda fundada pel rei Leovigild entre els anys 565 i 578, el paper del qual va ser crucial en l’auge i esplendor de València la Vella durant el temps posterior.
Una nova torre en la muralla defensiva
Al costat de la sala noble, cal destacar la troballa d’una nova torre en la muralla defensiva que envolta la ciutat visigoda i l’excavació de la qual ha suposat augmentar el coneixement sobre aquest enclavament històric sobre el qual es va cimentar un regne fort i consolidat sota el mandat de Leovigild.
Amb les troballes d’enguany es comencen a dibuixar els sectors sobre els quals s’estructurava l’antiga ciutat visigoda, com les àrees artesanals, una plaça major en una de les zones més cèntriques, l’àrea noble que corona l’acròpoli de València la Vella i els tres espais residencials en els quals vivien els habitants d’aquest jaciment arqueològic, els treballs del qual es van reprendre el 2016 després de més de 35 anys d’absència.
No obstant això, els treballs dels participants han tret al descobert desenes de ceràmiques d’època musulmana i cristiana com a atuells, monedes d’època visigoda i fins i tot una petita estàtua de bronze en forma de bou que simbolitza una ofrena sobre la prosperitat, l’aigua, la vida i l’optimisme dels seus habitants, amb motius religiosos, gràcies al detector de metalls utilitzat en les tasques d’estudi pràctic en una de les àrees muntanyenques, que avalen l’existència de civilitzacions abans de l’arribada dels romans.
Les tasques que en les més de dues setmanes s’han desenvolupat sobre el jaciment de València la Vella s’han completat amb la troballa important d’una trinxera de la Guerra Civil (1936-1939) que forma part de la línia defensiva la Immediata, que es prolonga al llarg de 26 quilòmetres de distància entre el Puig i els Carassols a Riba-roja de Túria, inclosa en el catàleg de vestigis aprovat per la Generalitat Valenciana i emparada per la llei de patrimoni cultural valenciana.
Es va construir com a part de la línia de rereguarda de les tropes republicanes enfront del bàndol franquista, encara que finalment no va entrar en funcionament.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha qualificat de “excel·lent” el treball que du a terme “en cada edició del curs d’arqueologia i que permet indagar amb major detall i a poc a poc en les formes de vida, les estructures i en l’organització de les civilitzacions que van passar per Riba-roja al llarg de segles i que certifiquen la importància de València la Vella com a centre neuràlgic de l’època”.
