El 25 d’agost del 2017 l’Antoni es disposa agafar la motxilla per iniciar un viatge fins a Almeria, on se celebra una concentració de motoristes. Per això, agafa la seua moto i es proveeix de la roba necessària i la tenda de campanya, ja que la intenció era acampar en un càmping de la zona per passar el cap de setmana.
Al cap d’unes dues hores de viatge, decideix aturar-se en una estació de servei per refrescar-se, esmorzar i descansar una estona. En acabar d’esmorzar es recolza en un dels banquets per als viatgers i es queda adormit. Després d’un moment, més aviat llarg, es desperta atabalat. Abans d’agafar la moto es renta la cara en un dels banys de l’estació de servei i, en mirar l’hora, es queda estupefacte: havien passat més de dues hores! De colp i volta reprengué el viatge.
Després d’una hora i mitja de travessia s’adona que no li quedava quasi gasolina a la moto i decideix que pararà en la pròxima estació de servei que veja, però, al cap d’una estona va veure un edifici d’una forma molt curiosa i que mai havia vist en altres llocs. Sense pensar-ho molt va decidir parar, però en aturar-se ho troba tot molt estrany: els sortidors de gasolina eren totalment diferents dels que ell coneixia, hi havia un parc amb uns bancs i unes taules poc comuns, però va pensar que seria una estació de servei d’aquestes modernes que estaven començant a construir en les autovies i autopistes d’Espanya, però en si tot l’edifici era totalment diferent del que ell coneixia.
En entrar a la cabina per demanar la quantitat de gasolina que volia va veure un personatge molt estrafolari, amb una vestimenta inusual i, en demanar-li el que volia, aquest personatge li contesta en llenguatge estrany. Aleshores entengué que estava en algun lloc llunyà, però com havia arribat allí? No ho sabia.
De colp i volta sent cridar molt fort per la finestra:
–Ei, cap solta, desperta ja! Que hem d’anar-nos-en!
Eren els seus amics que el cridaven per anar-se’n a la concentració de motos. I és que resultà ser tot un somni… o no?
