VALÈNCIA. Un treball desenvolupat en un laboratori de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València planteja estructures per a viure a Mart construïdes a partir de l’aprofitament de recursos in situ, la impressió en 3D i l’ús de l’hidrogen com a barrera antiradiació.
L’estudi proposa models estructurals propis que simulen les principals condicions de l’hàbitat quant a pressió interior o menor gravetat i una atmosfera al 40% de la terrestre a nivell del mar, amb una concentració d’oxigen a un 250% de l’actual, segons les dades a què ha tingut accés EFE.
D’aquesta manera es pretén mantindre les quantitats absolutes o pressions parcials de l’oxigen, “tal com estem acostumats a respirar-lo”, segons ha explicat l’autor del treball de fi de màster d’hàbitat en Mart, Andrés García Estevan, que concreta que es tracta d’un disseny teòric, ja que no s’han fet proves experimentals en el planeta.
El projecte, que ha estat qualificat amb matrícula d’honor pel tribunal, planteja un creixement per fases partint d’una expansió subterrània automatitzada per robots, amb una construcció posterior de l’estructura geodèsica contenidora que permetrà pressuritzar l’entorn i la futura densificació de l’hàbitat mitjançant un creixement vertical.
Per a una primera fase, es necessitarien geometries corbes adaptades a la pressió interior de l’hàbitat, ja que la forma rodona presenta una major resistència estructural, i uns mòduls hexagonals en planta, tot això subterrani.
La tercera fase de la construcció consistiria en una cúpula geodèsica en muntatge modular per a interposar una capa intermèdia d’aigua que funcionaria com a aïllant de la radiació, que seria hermètica amb control d’atmosfera interior i translúcida.
Dins d’aquesta cúpula hi hauria estructures arbòries que serien impreses en 3D amb una base de formigó de sofre i sobre elles plataformes que serien diàfanes. En el seu disseny s’han pres en consideració condicionants com ara la presència d’aigua, la variació tèrmica, la radiació, la gravetat, l’ínfima pressió atmosfèrica, l’acció del vent o els recursos presents en el sòl.
El projecte ‘Mart. La pròxima utopia’ ha estat desenvolupat en l’ETSA de la UPV, gràcies a la col·laboració del catedràtic d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València Vicent J.Martínez i el catedràtic de la UPV i director del Laboratori de Projectes Arquitectònics, José María Lozano Velasco. També ha rebut l’assessorament del catedràtic d’Estructures Agustín Pérez i de Fernando Ballesteros, de l’Observatori Astronòmic de la UV. Del tribunal que va qualificar el treball va formar part l’arquitecte Magín Ruiz de Barnús en representació del Col·legi d’Arquitectes.
Si es relaciona amb estructures que existeixen a la Terra, el projecte podria estar inspirat, segons Andrés García Estevan, en la catedral de Santa Sofia de Turquia en el cas de les cúpules subterrànies, les estructures de l’arquitecte Emilio Pérez Piñero quant a la cúpula geodèsica i en Gaudí en la part arbòria.
A l’estudiant, de 24 anys, li agradaria desenvolupar una carrera destacada com a professional de l’arquitectura i dedicar-se a edificis singulars o la indústria aeroespacial.
