VALÈNCIA. El jutjat contenciós administratiu número 9 de València ha anul·lat l’acord de març del 2018 de l’Ajuntament de Paterna –que va ser aprovat amb els vots a favor del PSPV, PP, Ciutadans i els no adscrits– per a suspendre l’atorgament de llicències i autoritzacions de manera que s’impedira la implantació de recursos d’ús assistencial. La mesura del consistori buscava impossibilitar la ubicació d’un centre de menors en Montecañada que planejava la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.
D’aquesta forma, el jutjat dona la raó a la Generalitat, que va impugnar l’acord de suspensió de llicències del consistori en considerar que no era conforme a dret per tres motius: la infracció de l’article 64 de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOPUT); la infracció de l’article 56 de la Llei 39/2015 per la “desproporció” de la mesura, i la vulneració de la Constitució.
Segons la Generalitat, amb competències en matèria de protecció de menors, l’Ajuntament d’aquesta forma acordava una suspensió de llicències urbanístiques amb la finalitat d’evitar la implantació d’un centre de menors, una suspensió que no “s’acomoda” a les previsions de la LOPUT i que suposava una mesura “desproporcionada, improcedent” i contrària a la prohibició de l’arbitrarietat de l’Administració.
Per contra, el consistori plantejava una excepció processal de defecte en la manera de proposar la demanda perquè no contenia cap petició en la súplica. No obstant això, sobre aquest punt, per al jutjat no es dona aquesta “incertesa” perquè l’única pretensió que cal entendre, tal com formula la Generalitat, és “estrictament impugnatòria” perquè s’anul·le l’acord de ple.
En la seua resolució, la sala assenyala que la nova llei urbanística valenciana exigeix que la suspensió s’acorde per a “àmbits concrets”, mentre que en aquest cas s’ha adoptat “per a tot el terme municipal”. A més, afegeix que únicament pot afectar les llicències de parcel·lació de terrenys, demolició i parcel·lació, “quan en aquest cas la suspensió s’acorda per a tota mena de llicències urbanístiques i d’activitat excedint l’àmbit material o objectiu que assenyala la norma”.
Per això, conclou que l’acord no és conforme a dret per la seua “desmesurada extensió territorial i objectiva”, i estima, en aquest punt, el recurs sense necessitat d’abordar els altres motius d’impugnació. La resolució, en la qual s’imposen les costes al consistori, pot ser recorreguda en apel·lació.
