Un model de bones pràctiques pel valencià

10 setembre 2019 12:07h

La Comissió Europea defineix les bones pràctiques com «les iniciatives que s’han mostrat efectives i sostenibles, mitjançant la recerca i l’avaluació, i que han produït resultats destacables que es poden aplicar i adaptar a d’altres situacions» (Manual sobre integració, Publicacions Comunitats Europees, versió en català, 2007). Atenent a aquesta definició, les bones pràctiques són el pa de cada dia de la Plataforma per la Llengua, una entitat que es dedica a defensar i promoure els drets dels valencianoparlants.

La situació de desigualtat i de manca de suficient ús que pateix el valencià és fruit d’un llarg procés de prohibició, persecució, infravaloració i odi a la identitat pròpia. I per això el valencià necessita d’un projecte i d’una difusió col·lectiva àmpliament consensuats i compartits per tots els actors de la nostra societat. A la Plataforma per la Llengua País Valencià, responent a la primera característica de la bona pràctica, treballem per tirar endavant propostes concretes i efectives en benefici de la llengua.

Una altra faena quotidiana que fa l’ONG del valencià és elaborar estudis sobre la presència de la llengua en la societat. Cal estudiar com és la ciutadania i conèixer la realitat social per així poder combatre tots els prejudicis que afecten la consideració social del valencià. Per exemple, la nostra entitat ha realitzat un complet treball sobre l’ús de la llengua pròpia en la comunicació corporativa de tots els ajuntaments de l’àrea valencianoparlant. I eixe diagnòstic ha estat el fonament per a poder fer propostes constructives sobre l’ús del valencià a unes entitats públiques que trenen una responsabilitat social i legal cap a la llengua. Volem respondre així, doncs, a la segona característica de la bona pràctica, que és la necessitat de recerca i d’avaluació.

I tot els resultats són possibles gràcies a la participació de moltes persones sòcies, voluntàries i de la ciutadania, en general. Rebem la col·laboració de molta gent que ens aporta propostes de normalització o ens explica casos de discriminació lingüística que ha patit. Una societat veritablement democràtica del segle XXI ha de comptar amb la participació ciutadana per a millorar col·lectivament.

A tot això, la tecnologia ens ajuda a arribar a més gent i ser més efectius i ràpids, alhora que rigorosos, en l’atenció que brindem. Moltes campanyes de Plataforma per la Llengua s’han realitzat a través d’Internet i de les xarxes socials virtuals. A més, les propostes que fem a favor del dret a l’ús del valencià es poden aplicar a casos semblants i les pot usar i compartir tothom que ho vulga. Perquè la labor que realitza la Plataforma per la Llengua, l’ONG del valencià, aspira a portar a la pràctica mesures pels drets i les llibertats. Perquè quan parlem del dret a l’ús de la llengua pròpia al seu territori parlem, sens dubte, de drets humans. I a la nostra entitat treballem per a defensar-los i exercir-los.

Manuel Carceller, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next