Un taller de la Universitat d'Alacant eleva els excrements de gossos a material d'arquitectura urbana

L'investigador portugués Samuel Silva imparteix aquest curs on es planteja considerar els xiclets i altres residus com a elements artístics
8 febrer 2019 20:20h
La gran majoria dels estudiants que treballaran en aquest taller són Erasmus, procedents de vint nacionalitats diferents. / UA

ALACANT. Restes d'excrements de gos sobre el sòl, restes de xiclets, papers i materials tirats a la meitat dels carrers són alguns dels elements del dia a dia de les ciutats i que són susceptibles de ser transformats en obres arquitectòniques. "Es tracta tan sols de canviar el punt de vista i, amb això, es transforma la realitat", planteja la Universitat d'Alacant (UA) en el taller 'Arquitectura involuntària'.

La gran majoria dels estudiants que treballaran en aquest taller són Erasmus, procedents de vint nacionalitats diferents i acabats d'aterrar, detalla la institució acadèmica en un comunicat.

La iniciativa està impartida per l'artista, professor i investigador Samuel Silva durant aquest quadrimestre als estudiants de Projectes arquitectònics dels professors de l'Escola Politècnica Superior de la UA Javier Sánchez Merina i Joaquín Alvado. Convidat pel professor Javier Sánchez Merina, Samuel Silva és artista i professor d'escultura a l'Escola de Belles arts en la Universitat de Porto (Portugal). Allí té un projecte que parteix d'aquesta idea d'escultures involuntàries que qualifica com a "construccions que existeixen en l'espai públic i que les persones fan per a personalitzar la ciutat". I afegeix: "La ciutat és una cosa que no està acabada, és una cosa incompleta".

Silva ha arribat a la UA per a proposar als arquitectes "una manera de mirar les coses diferents i com pensar un projecte arquitectònic amb una metodologia artística".

Un xiclet, una història

Que els xiclets abandonats sobre el sòl dels carrers siga la base d'un projecte d'arquitectura és la proposta de l'alumne de Turquia que aquest divendres presentava el seu treball. Es va dedicar a investigar sobre els xiclets al carrer, no solament les formes, diferents maneres de trobar un xiclet, sinó també el color del xiclet, que et parla sobre el temps que està ací.

"Probablement, si hi ha molta gent xafant aquest xiclet, conté una història, té una biografia, posseeix una memòria. I això és increïble", sosté el futur arquitecte turc, però "també si hi ha un lloc amb molts xiclets al carrer significa que hi ha molta gent ací. Imagina quant et pot contar un xiclet. Un xiclet pot obrir una finestra a molts altres llocs", afegeix.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next