Un trinquet per a València

Els aficionats de la ciutat reclamen una instal·lació pública on practicar la pilota de manera recreativa
9 juny 2019 06:00h
El club de pilota de Pelayo és dels pocs que queden a la ciutat. / PELAYO

VALÈNCIA. Àlex, Guillem, Cesc i Toni són amics. Són quatre amics (tots ells entre els 30 i els 40) que viuen a València i als quals, per diferents raons i motius, els agrada la pilota. De fet, Cesc i Toni, els últims a descobrir els secrets del trinquet, estan desitjosos de preparar-se les mans i posar-se a jugar. Volen passar a l'acció. Tant és així que s'han proposat canviar l'habitual partidet de futbol 7 amb la colla els dimecres a la nit per una partida de raspall. Això, tanmateix, no serà tan senzill com sembla. On poden fer la partida? A València jugar a pilota pot ser un problema.

El cap i casal, l'indiscutible referent econòmic, polític, social i també esportiu del territori, el que tantes vegades en la història ha tirat de les comarques, s'ha deixat enrere la pilota valenciana. Sobretot la seua pràctica popular, el seu vessant recreatiu. I la prova és evident. Si allà pel segle XVI els carrers de València comptaven amb vora tretze trinquets censats (alguns d'ells només eren carrers on es jugava), ben entrat el segle XXI la situació és radicalment distinta. Hui dia, la capital valenciana manté obertes les portes de la 'catedral', el trinquet Pelayo (construït en 1868), així com les del trinquet Paco Cabanes 'el Genovés', a la Universitat Politècnica de València. A banda d'aquests dos trinquets privats també es troba el Centre Municipal de Pilota, a la pedania de Borbotó, amb un carrer de galotxa, un frontó de 30 metres i, segons indica la Fundació Esportiva Municipal, una pista de pàdel. És l'única instal·lació pública on es pot jugar a València (a 7 quilòmetres del centre) i que, malgrat tot, no ha servit per a popularitzar la pilota als barris i tampoc ha oferit als seus veïns un accés senzill i atractiu per a la pràctica del joc.

La prova del cotó està en els clubs. Mentre molts municipis han estat capaços de potenciar l'activitat dels clubs de pilota, així com de la seua escoleta, per a canalitzar l'afició de joves i grans, la ciutat de València no ha sabut reaccionar. Amb quasi 800.000 habitants, es manté sense cap representant punter en les competicions federades de les diferents modalitats (escala i corda, raspall, galotxa, frontó…), siga en la categoria masculina o en la femenina. Només el club de Borbotó està present en la majoria dels campionats amb equips potents i, gràcies a figures com la d'Ana Belén Giner, s'ha consolidat com un dels més importants en l'impuls de la pilota femenina.

A banda del de Borbotó, a València sobreviuen tres clubs de pilota. Un d'ells és el club de Pelayo, centrat en l'activitat de la seua escoleta, amb una vintena d'alumnes que cada dissabte de matí entrenen sobre les lloses del famós trinquet. Els altres dos, en canvi, són el CPV Tamborí i el CPV Socarrades de Campanar. Amb una vintena de socis cadascun, aquests dos clubs tracten d'inscriure els seus equips en totes les modalitats i campionats possibles però sempre es troben amb el mateix problema. On jugar? La primera opció, la del trinquet Pelayo, està descartada. La 'catedral', propietat de l'empresari valencià José Luis López, està reservada per a les partides professionals, els entrenaments de la seua escoleta i les visites entre setmana d'escoles o grups. La segona opció, la del trinquet de la Universitat Politècnica de València també és impossible. El complex universitari no té personal específic per mantindre actiu el trinquet els caps de setmana i ja va demanar en el seu dia als clubs que si volien jugar allí, havien de fer-se càrrec de les despeses del personal. Per últim, la canxa de Borbotó està ocupada pels equips del club de la pedania.

Així doncs, els jugadors del CPV El Tamborí i el CPV Socarrades s'han vist obligats a viatjar a municipis com l'Eliana o fins i tot Xilxes per tal de disputar les seues partides. Un escenari descoratjador que ha dificultat en gran mesura el creixement d'aquests clubs, nascuts amb la filosofia d'aprofitar la pilota per a divertir-se i passar-ho bé. Ara bé, ells segueixen jugant. Per exemple, el club Socarrades organitza cada any un campionat de 12 hores de galotxetes. Una modalitat en la qual no cal un trinquet per a jugar. Una xarxa en mig d'un dels carrers de l'històric barri de la ciutat i una pilota són els únics elements indispensables per celebrar aquest torneig que reflecteix la necessitat de pilota valenciana a la ciutat.

En aquest sentit, les comissions falleres que cada any disputen el campionat faller també han sigut víctimes durant molts anys de l'absència d'un trinquet públic a la ciutat. Els fallers disputen les seues partides als trinquets de la Pobla de Vallbona, Llíria, Massalfassar o Museros per falta d'espais a la capital. Només algunes de les partides finals se celebren a Pelayo. A més, des de fa un any, la Generalitat i l'Ajuntament de València han posat en marxa un campionat faller de joc al carrer que s'ha jugat en alguns carrers del cor de València.

D'altra banda, cal recordar que la Generalitat va pressupostar en la passada legislatura la compra de Pelayo a José Luis López per un total de 600.000 euros. La intenció del Consell era passar a la titularitat pública un recinte que es considera de gran valor patrimonial i simbòlic i que el 2015 va estar a punt d'abaixar la persiana definitivament. Tanmateix, l'administració valenciana i el propietari del trinquet no han arribat a cap acord, pel que Pelayo continua sent privat. També cal destacar que López ha remodelat per complet el trinquet, la canxa de joc i fins i tot el seu restaurant, canviant per complet el rostre de l'antiga catedral. Siga com siga, Pelayo es dedica a les partides professionals (dijous i dissabtes), a l'activitat de la seua escola, als entrenaments de jugadors professionals i a les visites guiades.

En el cas del trinquet Genovés de la UPV, es tracta d'un recinte modern (dels pocs trinquets amb sistema de refrigeració en la canxa) però infrautilitzat. Com que el cap de setmana no està actiu, aquest trinquet acull entrenaments de les sessions de tecnificació organitzades per la Federació, classes de pilota i esdeveniments acadèmics, així com les partides del campionat interuniversitari. Poc més. Per últim, el carrer artificial de pilota Borbotó està ocupat per l'activitat dels equips del club i la seua escola, molt nombrosa.

Comptat i debatut, els espais públics de la ciutat de València on es pot practicar la pilota són inexistents. Cap poliesportiu municipal ofereix la possibilitat de jugar a modalitats com el raspall, l'escala i corda, la galotxa o el frontó. Ni tant se val al One Wall, una modalitat de pilota a mà que només requereix una paret. Si a l'escassa difusió de l'esport entre els joves de la ciutat s'ha d'afegir la impossibilitat de practicar el joc de manera recreativa, les possibilitats d'arrelament de la pilota entre les noves generacions de la ciutat es van reduint cada dia. Els esforços realitzats amb programes com el de Pilota a l'Escola i la construcció de minitrinquets als centres educatius, seran inútils a la ciutat de València si no s'ofereix després una possibilitat de continuar jugant fora de l'escola.

Ara fa un any, el juny del 2018, un grup de veïns del barri de Campanar, encapçalats pels aficionats del club de pilota Socarrades, va fer arribar a l'Ajuntament de València una proposta: la construcció d'un trinquet públic a un dels solars de l'avinguda Maestro Rodrigo. El nou recinte, que també funcionaria com a muralla protectora del soroll pel barri, serviria com espai de joc per als aficionats. És només una idea per a un nou trinquet públic. Un espai on la gent com Àlex, Guillem, Cesc i Toni puguen anar a jugar un divendres a la nit o un dissabte al matí. Un trinquet per a València.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next