Una desena d'espais per a recórrer l'art urbà de València

Els grafiters deixen empremta amb l'esprai i converteixen els murs de la ciutat en quadres a l'aire lliure 
24 febrer 2019 06:00h
El Mercat de Rojas Clemente recull una intervenció en tota la seua façana realitzada pel col·lectiu XLF. / ISMAEL MARCO

VALÈNCIA. Als darrers anys l'art urbà ha envaït la ciutat de València. Els grafits apareixen de forma espontània per tots els barris i donen llum a murs abandonats i espais en desús, però també aporten color i vida a espais habituals, com ara el Mercat de Rojas Clemente, que recull una intervenció en tota la seua façana realitzada pel col·lectiu XLF. Aquesta realitat ha aconseguit traure uns llenços vius fora del museu i ha vingut acompanyada de molts grafiters que han deixat la seua empremta a les vies valencianes. 

Els artistes urbans també han travessat les fronteres i han aconseguit fer-se un lloc als museus i centres d'art. Prova d'això és l'exposició Evreka, de PichiAvo, que aquest divendres va inaugurar el Centre del Carme i que inclou una intervenció al claustre gòtic. Però si voleu passejar pel centre de València i descobrir algunes d'aquestes obres d'art, vos convidem a iniciar aquest viatge amb nosaltres. Un recorregut que, tot i que no abasta la totalitat d'artistes urbans presents als nostres carrers, sí que recull deu d'aquestes peces efímeres abans que el temps, l'oratge o l'esprai de nous grafits les esborren. 

Passeig de la Petxina

En una de les entrades a Ciutat Vella, La Nena Wapa Wapa ens convida a endinsar-nos al centre de la ciutat amb un dels seus murals. La fotografia en blanc i negre pren protagonisme en les obres d'aquesta artista i desvetlla també part del seu món professional, amb el fotomuntatge i la fotografia com a potes d'una artista multidisciplinària. 

Les dones són una peça clau en aquesta grafitera per a expressar idees o reflexions de caràcter sociopolític i amb un destacat vessant feminista. Amb una estètica que inclou imatges senzilles i una paleta de colors restringida, La Nena Wapa Wapa treballa també amb obra gràfica de pintura i serigrafia. Des de fa un temps col·labora amb l'artista urbà David de Limón, amb qui ha format el col·lectiu Wall Arttitude.

Plaça del Pilar

Els conills de Barbi (Barbiturikills) apareixen i s'amaguen de sobte pels carrers de la ciutat. A la plaça del Pilar es combinen amb la pintura mural de Hope, en una col·laboració comuna entre els grafiters, que creen aliances i comunitat gràcies a l'esprai i el carrer. Si la primera artista es distingeix per la seua estètica infantil amb forta crítica social i política, el segon es caracteritza per una versatilitat que balla entre el realisme, el còmic i el disseny. 

Amb més d'una dècada utilitzant el conill com a recurs, Barbi els incorpora en cadascuna de les seues obres per a donar un caràcter agredolç als seus missatges. Per la seua banda, Hope, qui va començar a pintar els carrers amb 14 anys, també treballa el cos com a suport artístic a través del bodypaint i del tatuatge. 

Carrer de Baix

En creuar la cantonada entre el carrer de Dalt i el carrer de Baix ens trobem amb un grafit de Disneylexya, artista urbà que també, com d'altres, compagina la seua passió per la pintura urbana amb la il·lustració i el disseny. Com el mateix autor explica a la seua pàgina, el seu pseudònim vol representar "la idea de mutació gràfica basada en la reinterpretació i mescla de mites de l'antiguitat" amb una simbologia pròpia. 

Els seus murals recorden així a una estètica nativa llatinoamericana a través d'estructures gràfiques, dinàmiques i plenes de simbolisme; uns formes que se semblen a les composicions i al llenguatge emprat al muralisme popular xilé dels anys 70. 

Jardí Botànic (carrer de Quart)

El mur del Jardí Botànic es va renovar l'any passat dins del festival Distrito 008. Des d'aleshores, la intervenció Citrus de l'artista gallega Doa Oa banya la paret de cítrics i colors per a recordar el fort vincle de la societat valenciana amb aquests productes. Taronges, llimes, pomelos i les seues fulles llueixen dins d'aquest grafit que forma part del projecte Reforestando. 

Doa Oa pretén, així, recuperar visualment espais abandonats, mitjançant representacions de plantes autòctones o tradicionalment cultivades als llocs que intervé. Les escenes vegetals broten de nou dins de l'entorn urbà de la mà d'aquesta artista. Una reforestació que reconquesta a mode de renaixement el paisatge perdut per la natura. 

Carrer de Ripalda

Julieta.XLF, membre també del col·lectiu XLF, protagonitza la següent parada per Ciutat Vella. Amb un estil que ens recorda al món oriental, l'artista urbana introdueix als murs una gran paleta de colors amb personatges que s'han convertit en uns habitants més del veïnat valencià. En les seues obres, un fum de detalls envolten les múltiples representacions d'una xiqueta, que sembla viatjar entre mons i espais alhora que nosaltres passegem per la ciutat. 

Nascuda a València el 1982, aquesta llicenciada en Belles Arts continua experimentant i formant-se en diferents disciplines, mentre ho compagina amb la seua activitat laboral. La seua pintura mural es caracteritza per una iconografia de caràcter infantil, amb formes orgàniques i molt de color, que ens trasllada a llocs llunyans en un tancar i obrir d'ulls. 

Carrer de Carrasquer

Entre l'Escola d'Art i Superior de Disseny i una de les galeries d'art contemporani de València, espaivisor, es troba un grafit que serveix de parada tècnica. Hope i Barbi tornen a combinar l'esprai dels seus bots per a llançar de nou missatges per a la reflexió.

Carrer de la Taula de Canvis

A més de ser una companyia de teatre, A Tiro Hecho també agafa l'esprai per a marcar els murs de la ciutat del Túria. El projecte escènic de Carla Chillida i Elías Taño ix al carrer d'una forma reivindicativa i política, amb missatges clars i directes. De fet, les seues obres d'art urbà han sigut motiu d'alguna polèmica que ha anat més enllà dels carrers pel seu caràcter crític i compromés. 

L'obra amb més transcendència als mitjans va ser el mural que Elías Taño va realitzar en solidaritat amb els joves d'Altsasu (Navarra) condemnats per agredir dos guàrdies civils i les seues parelles, en considerar la sentència desproporcionada i injusta. Un missatge de denúncia social i política que va patir múltiples atacs, es va repintar en tres ocasions en ubicacions diferents i que va promoure el debat sobre la llibertat d'expressió.

Carrer de Cañete

En un carrer adjacent a Quart fa la seua aparició un dels murals de Dyox, artista plàstic nascut a Castella-la Manxa però també format a la facultat de Belles Arts de València. El disseny, l'art urbà i la il·lustració formen part del seu dia a dia. A través dels seus murals podem passar els fulls de qualsevol còmic de ciència-ficció amb un enfocament oníric i surrealista. 

Aquest artista multifacètic defineix la seua obra com una demostració directa de les influències que l'envolten tant en allò quotidià com en els productes de la seua imaginació.  Les seues obres obrin la finestra a espais desconeguts plens d'històries per contar i on l'animació agafa força per a mostrar-nos vinyetes ben particulars. 

Plaça de la Botxa

Amb 36 metres de longitud i sis metres d'altura, la plaça de la Botxa acull un dels murals més gran de la ciutat. L'obra, que ocupa la part posterior del convent de l'Encarnació, va ser impulsada per l'Associació de Veïns de Ciutat Vella i va comptar amb la participació de diferents artistes liderats per José Antonio Espinar. Entre els diferents grafits ens aturem en aquesta peça de PichiAvo, que emmarca una part del mural. 

PichiAvo és un duo d'artistes valencians que combina temes de la mitologia clàssica amb l'art urbà del grafit, sota el seu propi estil que denominen 'Urbanmythology'. La reinterpretació dels mites clàssics a través d'expressions artístiques contemporànies és una de les seues característiques fonamentals i des d'aquest divendres protagonitzen una exposició en el Centre del Carme.

Mercat de Rojas Clemente

Tornem on vam començar aquesta ruta, al Mercat de Rojas Clemente, que acull una intervenció feta per diferents grafiters i que serveix per a excusar-nos amb tots aquells artistes urbans que aquest passeig no ha pogut abastar, com ara Xolaka, Bowy Face, Hyuro, Escif, Pica, Poye, The End, On_ly i Xèlön, entre d'altres.

Un mural que dona peu també per a parlar de Deih, un artista urbà nascut el 1978 i format a València. Reconegut més enllà de les nostres fronteres, Deih s'ha centrat també en l'animació, la il·lustració i el còmic. Aquest és un dels fundadors del col·lectiu XLF i compta amb un estil que ens fa recórrer universos més enllà del nostre amb figures que atrauen per la seua estranyesa. 

next