Una plaça per a l'Assemblea de Dones d'Elx

24 juny 2019 06:00h
Acció protesta contra l’OTAN a Elx. / RAMONA MARTÍNEZ 

Què és un carrer? I una plaça? Què ens diu? Què silencia? Què valida?

La guia de carrers és el sistema de valoració social més visible i quotidià. Els carrers ens conten històries i també les construeixen. A Elx, les dones només representen el 5% del nomenclàtor, enfront del 35% dels noms dedicats als homes. Es tracta d’una realitat generalitzada que ja comença a documentar-se i corregir-se, també aquí. Le súltimes designacions acordades per l’Ajuntament per tal de reconéixer les aportacions socials, en aquest cas, de les dones locals han sigut els parcs i jardins María Teresa Vega Martín, locutora Reme Sanz, Carmen Campello Torres, mestra Antonia Mecha Campello, professora Jacinta Gómara Dallo i restauradora Susi Díaz Ros. Tot i això, entre aquelles que figuren en l’imaginari col·lectiu il·licità com a possibles incorporacions futures, no està l’Assemblea de Dones d’Elx. 

L’Assemblea de Dones d’Elx és una organització feminista que va nàixer després de les Jornades Feministes Estatals a Granada en 1979. El grup estava mobilitzant-se des dels últims anys de la dictadura a través de diferents moviments obrers catòlics (JOC, HOAC) i la Secretaria de la Dona de CCOO amb discursos i accions de caràcter laboral, en defensa de les treballadores del municipi, en particular del col·lectiu d’aparadores del calçat. A partir de la trobada estatal, aquestes dones van reforçar el seu compromís per transformar les comunitats des de la conscienciació i la reivindicació. I, d'aquesta manera, contribuir, des de les seues possibilitats i entorns, a la construcció d'una societat més igualitària, tractant de millorar les condicions de vida de les dones.

Durant anys, el grup va donar projecció local a les reivindicacions feministes més globals, com ara l'avortament, el divorci, la desmilitarització, la globalització, la violència patriarcal i la prostitució. Entre d’altres, va participar en la campanya d’amnistia per les onze de Bilbao. “No a la violència sexista. Prou d’agressions. Exigim solucions”, reivindicava en 1998. L’Assemblea de Dones d’Elx també va tractar, mitjançant xarrades, intervencions en mitjans de comunicació, comunicats, videfòrums i accions de carrer, temes com el treball, la pobresa, les cures, el medi ambient, la salut, l'educació, la sexualitat o la solidaritat entre dones: “Per la llibertat i la dignitat de totes. Totes som immigrants” i “Ajudar, atendre i protegir no és sols obligació de dones. Per una atenció social solidària i compartida entre homes i dones” van ser alguns dels seus lemes. A més a més, l’agrupació va abordar qüestions específicament locals, com la precarietat, l’economia submergida i la falta de drets laborals de les aparadores, amb demandes com: A igual treball, igual salari; Una dona, un lloc de treball; Seguretat Social per a les treballadores a domicili, i escoletes, menjadors i atenció social que facilitaren el treball de les dones.

Coordinades amb altres dones i grups feministes valencians, a Elx l’Assemblea de Dones va coexistir amb altres iniciatives i experiències feministes, per exemple Dones subversives o Vaginas Ruidosas. El grup, encara que renovat en diferents etapes, va aconseguir mantenir-se actiu fins a 2009, i va ser un dels més estables i duradors del seu entorn. Hui en dia, algunes de les seues integrants lideren i participen en altres moviments socials i polítics del municipi, per exemple la PAH, la Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència, 15M i Podem, a més d'inspirar i guiar els col·lectius feministes més joves.

Malgrat l’anterior, hi ha un desconeixement generalitzat sobre la seua existència, fins i tot en el mateix moviment feminista local, necessitat d’experiències prèvies i referents properes, la qual cosa explica la falta de valoració i reconeixement social cap a la seua labor. Aquesta situació crida l’atenció pel paper actiu que ha desenvolupat l’Assemblea de Dones d’Elx en el canvi social del seu àmbit d'actuació: d'una banda, ha contribuït al debat públic necessari per a qüestionar i transformar, a la conquesta d'espais i drets, a la superació dels models socials tradicionals, a la creació d'un discurs polític propi i al desenvolupament de l’autoconsciència feminista, construint així el procés que ha donat lloc a les mobilitzacions massives de les últimes vagues feministes del 8 de març (més de 15 mil persones acudiren a les manifestacions locals, les més nombroses de les recordades) o les de resposta a la sentència judicial de la Manada. Així mateix, algunes de les seues integrants, com és el cas de Glòria Marín, són històriques i referents del moviment feminista contemporani a les quals se cita i es té en consideració des d'altres llocs.

“Volem agrair-vos l'obstinació, la resistència, la crítica, les transformacions quotidianes, l'impuls creador. En definitiva, la vostra capacitat per a il·luminar un altre món possible. La nostra història, la de les dones d'Elx, encara no s'ha escrit. Necessitem la memòria col·lectiva dels vostres passos, les petjades de la vostra experiència, la lluentor dels vostres anhels. Necessitem també aprendre dels vostres dubtes, de la vostra capacitat per a transcendir les dificultats, el cansament i els costos de resistir... Nosaltres, com a hereves, beneficiàries de la vostra generositat i la vostra capacitat de somiar despertes, ara i aquí segellem un compromís d'horitzó,” els van dir les companyes d’Elx pel Dret a Decidir en un homenatge el 8 de març de 2014.

Per a valorar i reconéixer, i existir, des del plànol simbòlic, de les representacions, de la visibilitat, cal saber i comprendre. Per tant, documentar i contar la història de l’Assemblea de Dones d’Elx, gairebé no registrada i molt dispersa, resulta necessari per a conéixer el passat (d’on venim), analitzar el present (on estem) i projectar/construir el futur (on ens dirigim), de manera que tinguem elements a partir dels quals puguem crear societats de pau.

Comencem per assignar-los el nom d’una plaça, com les que l’Assemblea de Dones d’Elx ocupava amb missatges feministes, ecologistes i pacifistes, i confiem que un element tan quotidià i polític com aquest inspire la curiositat, la reflexió, l'aprenentatge i el reconeixement col·lectius.

next