Una trentena d'ajuntaments de tot l'Estat tenen el mateix alcalde des de les primeres eleccions

A la comarca del Comtat, l'alcalde d'Almudaina es presenta a la reelecció aquest 26M després de 47 anys en el càrrec
31 març 2019 13:12h
Torre almohade d'Almudaina. / MOSTRA INTERNACIONAL DE CINE DE PALÈNCIA

VALÈNCIA. El veïnat d'una trentena d'ajuntaments de tot l'Estat no ha conegut un altre alcalde que aquell que tenen des del 1979, quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques, que van ser municipals, ara fa quaranta anys. En el País Valencià, aquest 26 de maig, tornarà a concórrer per a ser alcalde un dels participants en aquestes primeres eleccions: José Luis Seguí, alcalde de la localitat d'Almudaina (el Comtat) des del 1972.

Seguí sumarà 51 anys al capdavant del consistori si guanya aquestes eleccions –a les quals tornarà a presentar-se, confirmen des del PPCV– i completa la legislatura. L'actual alcalde d'aquest municipi del Comtat, de poc més de 100 habitants, ocupa el seu càrrec des del franquisme.

Però no és l'únic primer edil valencià que ostenta la vara de comandament des de les primeres eleccions municipals. A pocs quilòmetres d'Almudaina, a l'Alqueria d'Asnar (el Comtat), també tenen un alcalde des de les primeres municipals: Jaume Pasqual, del PSPV, qui va accedir al càrrec el 1979 amb tan sols 23 anys.

En aquell any, un total de 7.870 ajuntaments van celebrar eleccions i van estrenar col·legis, urnes i paperetes, segons les dades del Ministeri de l'Interior. El cens electoral el formaven 26,59 milions de persones, però van votar 16,6 milions perquè l'abstenció va ser del 37,49%. Quasi no va haver-hi vots en blanc, només 5.388 (0,03%).

Dies després es van constituir les primeres corporacions municipals amb els primers alcaldes democràtics al capdavant i, quatre dècades després, en una trentena d'ajuntaments la tradicional vara de comandament no ha canviat de mans. En algun cas, fins i tot l'alcalde ho era des del franquisme: Ricardo Díez Pascual governa en Castillejo de Mesleón (Segòvia) des del 1964 i José Luis Seguí ho fa a Almudaina (el Comtat) des del 1972.

El primer governa un poble d'uns 130 habitants i serà una altra vegada candidat amb el PP el maig vinent, han confirmat a Europa Press en el seu partit; si guanya les eleccions i completa la legislatura farà 59 anys que està al capdavant del consistori. Uns pocs menys sumarà José Luis Seguí, 51, si guanya aquestes eleccions a les quals tornarà a presentar-se, confirmen des del PPCV.

Entre aquests veterans que repeteixen com a candidats està també Pere Moradell, alcalde amb el PSC de Torroella de Fluviá (Alt Empordà, Girona), un poble d'uns 700 habitants, o el conegut Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda (Sevilla), qui intentarà una altra vegada guanyar l'Alcaldia amb Esquerra Unida.

Les dades facilitades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) apunten que són 30 els consistoris amb el mateix alcalde: Castella i Lleó en té nou, quatre són de Castella-la Manxa, tres de Saragossa, tres d'Alacant i dos d'Orense, dos de Cantàbria i altres dos de Madrid i un, respectivament, de Càceres, Sevilla i la Corunya. A Navarra també hi havia un alcalde des del 1979, al poble d'Enériz, però el va deixar poc després de les eleccions del 2015.

De 100 a 1.630 dones

Un dels canvis és la multiplicació de dones en les alcaldies, encara que hui continuen sent minoria: en van ser 104 després de les eleccions del 1979 i van passar a ser-ne 1.232 l'any 2007. Hui en són 1.630. Llavors equivalien a l'1% del total i van ser triades per tot l'Estat espanyol excepte a La Rioja i el Principat d'Astúries.

Hui, el 20% són alcaldesses, només la cinquena part, encara que són dues dones les que dirigeixen els ajuntaments més grans del país: Madrid i Barcelona. A més, elles són el 38% de tots els regidors (22.443).

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha recollit en la seua revista mensual, Carta Local, una entrevista amb una d'aquelles pioneres, Hermas Concepción Méndez, primera alcaldessa de Villa de Mazo, a l'illa de la Palma. Candidata per la UCD, va guanyar per majoria absoluta i va romandre en el càrrec aquest primer mandat.

Mestra de professió, recorda que en la campanya electoral va rebre tot tipus d'"epítets" i "sobrenoms". Acudia a les 12 a l'ajuntament després del col·legi i assegura que l'experiència va ser dura, amb una oposició "que deia que no a tot", però que no se'n penedeix.

Menys joves

Segons les dades facilitades pel Ministeri de Política Territorial, també l'edat mitjana dels alcaldes ha pujat. En 1979, quasi el 10% dels alcaldes tenia menys de 30 anys i un 27% en tenia entre 30 i 40. A la demarcació de Saragossa va haver-hi un alcalde de 20 anys i la dona més jove en tenia 22.

Si es revisa la preparació d'aquells primers alcaldes, segons les dades del ministeri, la gran majoria fa 40 anys eren agricultors, ramaders o pescadors, un 45,5%, i un altre 13% es dedicava als serveis. En el cas de les alcaldesses, el grup més nombrós era el de les mestresses de casa (30%).

Hui, la informació facilitada pel ministeri recull dades precises de 6.156 dels 8.131 alcaldes del país. I d'aquells, el 60% té de 40 a 60 anys, només el 2,4% està per davall dels 30 i el 19,3% supera els 60.

Pel que fa a la seua formació, l'enquesta recull informació de 5.575 regidors; d'ells, només el 15% es dedicava a la política com a activitat principal el 1979 i eren agricultors, ramaders o forestals. És quasi la mateixa proporció d'aquells que són directors o gerents. Hi ha quasi tants treballadors de la indústria i la construcció (418) com professors (427) i un altre 10% són jubilats. Només 129 es dediquen a les "labors de la llar" i són totes dones excepte 3 homes.

Balanç de regidors

En total, fa 40 anys la UCD es va endur el 30% dels vots (28.960 regidors); el PSOE, el 28% (12.059); el PCE, el 13% (3.727), i les agrupacions electorals independents el 10% (14.684). CiU va sumar el 3,08% de les paperetes (1.756 regidors) i el PNB va rebre el 2,1% (1.079), entre altres resultats.

Després de les passades municipals del 2015, el PP va aconseguir el 27% de sufragis i 22.744 regidors; el PSOE va ser segon amb el 25% i 20.858 edils, i Cs, tercer, amb un 6,55% i 1.516 regidors. CiU va quedar darrere (2,99%) però va sumar més edils (3.336), el mateix que ERC (2,29%), que té 2.387 regidors.

Els ajuntaments tornaran a celebrar eleccions 40 anys després, el pròxim 26 de maig. Ho faran 8.132 entitats locals, segons les dades del Ministeri de l'Interior. La seua activitat no es deté per la convocatòria electoral i continuarà sent la mateixa fins al dia anterior a la votació perquè el mandat dels regidors acabarà el dissabte 25 de maig. Les noves corporacions municipals es constituiran 20 dies després de les eleccions, segons indica la legislació electoral: el dissabte 15 de juny.

next