La Unió alerta que els productors de taronja només guanyen el 14% del preu que es paga al supermercat

L'organització assegura que els intermediaris es queden un 30% dels guanys de mitjana i la distribució, el 56% restant
16 octubre 2019 17:28h
La Unió assenyala l'efecte negatiu sobre els productors que té el "desequilibri" de forces de la cadena alimentària. / LA UNIÓ DE LLAURADORS

VALÈNCIA. La Unió de Llauradors, en el Dia de Mundial de l'Alimentació, ha denunciat les "greus disfuncions" que existeixen en la cadena alimentària en la qual, per exemple, els productors de taronges i mandarines –clementines– "únicament perceben el 14% del que paga el consumidor en destinació per la fruita".

Segons un estudi realitzat per les organitzacions que componen la Unió d'Unions, amb les dades de l'Observatori de la Cadena Alimentària, "la mitjana que rep l'agricultor i ramader en tots els productes agraris estudiats és d'un 30%, però en el cas de taronges i mandarines la situació és molt pitjor perquè en el primer la mitjana és d'un 16% i en el cas de les clementines, únicament un 12%".

L'organització ha subratllat que els intermediaris es queden en taronges i mandarines un 30% de mitjana i en la destinació, el 56% restant. D'aquesta forma, La Unió ha incidit que són la distribució i la indústria "els qui es reparteixen la major part del que paga el consumidor quan, en moltes ocasions, el seu treball de transformació és pràcticament nul".

En aquesta línia, l'organització vol posar en evidencia "la dramàtica situació que viuen els productors de cítrics, amenaçats per les concessions comercials a països tercers, on productes com la taronja o la clementina no arriben a percebre ni el 15% en origen, la qual cosa fa que molts agricultors abandonen l'activitat campanya rere campanya".

La Unió assenyala també l'efecte negatiu sobre els productors que té el "desequilibri" de forces de la cadena alimentària "en perjudici de la baula més feble, el productor", que "es veu, a més, agreujat per qüestions internacionals polítiques que utilitzen com a moneda de canvi l'agricultura i la ramaderia, com ara  la imposició dels aranzels per part dels Estats Units com a represàlia pel cas d'Airbus; l'acord de la Unió Europea amb Mercosur, o amb altres països tercers com Sud-àfrica o el Magrib (el Marroc o Tunísia, entre altres)".

Quant a la xifra de despesa en alimentació en la llar en l'àmbit estatal, la mitjana per capita es troba en 140 euros mensuals, un 11% respecte a la despesa total i un poc per davall de la mitjana europea (UE 28), que se situa al voltant del 18%.

La Unió valora aquestes dades, ja que considera que això significa que l'agroalimentació, "partint des del camp, ha aconseguit ser una aportació valuosa a l'economia, amb un 8% del PIB, així com garantir seguretat alimentària, diversificar la cistella de la compra, complir amb els més alts estàndards ambientals i ètics, mentre es mantenen els preus al consumidor a un nivell assequible, "i això és, en bona mesura, gràcies al treball dels agricultors i ramaders".

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next