VALÈNCIA. La Unió de Periodistes Valencians ha presentat aquest dijous 28 de març l’exposició de la guanyadora de la II Beca Fragments, Laura Silleras. L’exposició, amb títol “–Quisiera que siempre fuera así –dijo él. –Siempre es sólo un momento –respondió ella.”, ha comptat amb la presència del cap d’exposicions del Museu Valencià de la Ilustració i la Modernitat (MUVIM), Amador Griñó; la presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Noa de la Torre; el director i comissari de Fragments, Pablo Brezo, i la protagonista de l’exposició, Laura Silleras.
“Hi ha una frase radical que m’agrada molt, que és aquella que diu: ‘Fotografia és fotoperiodisme i la resta és pintura'”, així ha començat Amador Griñó la presentació. Tot seguit, ha comentat els inicis de la fotografia analògica per a parlar de com de fàcil es poden manipular les fotografies en l’era digital i ha posat l’exemple de Robert Capa, un fotoperiodista de la Guerra Civil de qui es creu que va manipular la realitat de les seues fotografies. “El veritable fotoperiodisme sempre és difícil perquè la realitat és molt complexa”, ha assenyalat Griñó abans de donar pas a la presidenta de la Unió de Periodistes.
Noa de la Torre ha agraït al MUVIM l’oportunitat de fer allí l’exposició i ha explicat que és el projecte més important que té la Unió de Periodistes, a més d’una “manera de dinamitzar el periodisme gràfic”. A més, amb el projecte de Fragments, el que s’ha volgut mostrar és un “assaig fotogràfic com a gènere periodístic”. També ha presentat la guanyadora de la beca sense donar cap informació abans d’hora del seu projecte.
La presentació ha continuat amb Pablo Brezo, qui ha començat fent referència a la fotografia del segle XIX de què parlava Griñó. Posteriorment, ha explicat la crisi que està sofrint el fotoperiodisme i l’ha comparada amb la que van patir les revistes durant els anys 50.
Finalment, Laura Silleras ha explicat que el seu projecte tracta sobre el seu barri, el Cabanyal, on va nàixer i on ha pogut conéixer tot el que ha fotografiat. “La meua intenció amb aquest projecte és aconseguir que la gent s’emocione d’alguna manera, que s’enten coses… Pot ser sorpresa, indignació, tendresa… Podeu fins i tot enfadar-vos. Si aconseguisc que vosaltres pugueu sentir, que la fotografia vos genere emoció, jo em done per satisfeta”.
