VALÈNCIA. Investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i l’empresa Ingheritag3D han desenvolupat un procés de digitalització tridimensional de l’espasa del cabdill hispanomusulmà Ali Atar, cap militar del rei Boabdil de Granada, i l’han exhibida al Museu de l’Exèrcit de Toledo.
Segons un comunicat de la UPV, amb 90 anys, Ali Atar va lluitar fins la mort en la Batalla de Lucena (Còrdova) en 1483, on li van arrabassar l’espasa nassarita d’or, ivori i metalls preciosos que ara han modelat per a documentar-la de forma gràfica i presentar-la a través de la web.
Ali Atar, alcaid de Loja i senyor de Zagra, va ser un dels caps militars de l’últim sultà de Granada, amb el qual també va emparentar quan es va casar amb la seua filla Moraima i amb el qual va lluitar a l’abril del 1483 per a tractar de prendre la ciutat cristiana de Lucena, encara que van perdre la batalla i ell va morir i el rei va ser capturat.
La seua espasa va passar llavors a les mans dels cristians i, després de molts avatars històrics, actualment aquest tresor andalusí es conserva i exhibeix al Museu de l’Exèrcit de Toledo (MUSEJE).
Per a documentar gràficament aquesta valuosa peça i donar-la a conéixer a través de la web, investigadors de la UPV i l’empresa toledana Ingheritag3D han dut a terme un procés de digitalització tridimensional que acaben de publicar en la revista Virtual Archaeology Review.
Primer han fotografiat l’espasa des de multitud d’angles mitjançant una tècnica denominada fotogrametria i després han solapat totes les imatges, han traçat planimetries (dibuixos de les minucioses filigranes de l’empunyadura) i generat el seu model 3D.
L’enginyera Margot Gil-Melitón, coautora del treball, ha explicat que aquestes tècniques “ofereixen la possibilitat de posar en valor peces rellevants dins i fora dels museus, ja que el modelatge tridimensional està preparat tant per als especialistes –que poden manipular la peça de forma virtual– com per a ser compartit de manera pública i interactiva a través d’Internet”.
Mitjançant un visor web, qualsevol usuari pot manejar amb el seu ratolí una rèplica exacta de l’empunyadura d’aquesta espasa geneta, un tipus d’arma genuïnament nassarita introduïda en Al-Ándalus pels zenetes (poble berber del qual pren el nom).
La d’Ali Atar presenta un pom amb forma de cúpula bulbosa, un puny d’ivori tallat amb dibuixos i lletres àrabs i una empunyadura daurada i rematada amb figures zoomorfes.
Per a registrar els detalls d’aquesta fina ornamentació, els investigadors han ideat solucions que han facilitat l’anàlisi de materials molt reflectors i de complicades geometries. El seu flux de treball es podria aplicar també per a caracteritzar altres peces museístiques.
L’altre autor de l’estudi, el catedràtic de la UPV José Luis Lerma, ha assegurat que “un recurs tan valuós com és el patrimoni cultural ja no es conforma amb una conservació física”.
“Ha de complementar-se amb una preservació digital exhaustiva en totes les seues formes, la qual cosa facilita la investigació de les peces, la seua correcta salvaguarda i la difusió del coneixement al gran públic”, ha conclòs.
