VALÈNCIA. El Bahri Abha, un buc de la naviliera estatal saudita Bahri dedicat al transport d’armament militar, atracarà el pròxim dimarts 10 desembre al port de Sagunt, segons les previsions de la seua ruta. Des de col·lectius socials i antimilitaristes han denunciat la possibilitat que el vaixell realitze aquesta parada al port valencià per a carregar armament de fabricació espanyola.
Des de l’Autoritat Portuària de València afirmen que encara no han rebut cap sol·licitud del Bahri Abha per a atracar al port de Sagunt. La naviliera saudita tampoc no ofereix informació sobre les seues motivacions comercials. No obstant això, la informació de ruta oferida pel mateix buc mostra aquest port com la seua pròxima parada, després d’haver abandonat la costa est nord-americana. La data prevista per a arribar-hi és el dimarts 10 de desembre.
Imatge de la ruta prevista per al Bahri Abha. / MARINETRAFFIC
Tal com ha denunciat Antimilitaristes-MOC (Moviment d’Objecció de Consciència), un veterà col·lectiu que ha denunciat el negoci de les guerres durant 40 anys, el Bahri Abha realitza una travessia mensual des dels ports de la costa est dels EUA fins a l’Aràbia Saudita creuant l’Atlàntic i el Mediterrani. El port de Wilmington (Delaware) és una de les seues parades habituals en costes nord-americanes, on la informació oferida per les duanes –menys restrictives que a l’estat espanyol– ha deixat constància del tràfic habitual d’armes i explosius a través de la naviliera saudita.
L’última vegada que una nau amb bandera d’Aràbia Saudita va atracar en un port espanyol va ser el passat maig en el port de Santander, Cantàbria. Tal com va avançar el diari Público, el Bahri Yanbu –de la mateixa companyia estatal– va carregar 28 tones d’explosius davant de les protestes d’activistes. Després es va dirigir cap a port de Gènova (Itàlia) per a continuar carregant material militar i es va tornar a trobar amb mobilitzacions.
Fonts de trànsit marítim asseguren que la companyia Bahri es planteja establir el port saguntí com al seu nou centre logístic a l’estat espanyol, una funció que fins ara havia derivat en ports com el de Santander o el de Motril (Granada).
De fet, no és la primera vegada que el port de Sagunt rep una visita d’aquesta companyia. Ja va ocórrer el desembre del 2015. En aquella ocasió va ser durant una missió comercial per a traslladar 130 contenidors de material bèl·lic provinents dels Estats Units fins al golf Aràbic. El vaixell Bahri Jazan, dissenyat per a transportar armament i vehicles militars va deixar a Sagunt explosius i va carregar “maquinària pesant rodada”. Quan es tracta d’especificar quin contingut es comercia, l’Autoritat Portuària remet al consignatari del buc, que generalment guarda silenci.
El negoci del Iemen
L’any 2015 va coincidir amb l’inici de la guerra del Iemen, territori on l’Aràbia Saudita combat contra les milícies houthis a les quals dona suport el seu enemic en la regió, l’Iran. Aquest any, les exportacions de material militar a aquest país van créixer un 86% a l’estat espanyol, pràcticament es van duplicar. Amb tot, representaren el 14% del total, ja que la major part de la producció es destina a països de la Unió Europea o aliats de l’OTAN.
Precisament el 2015 es va acordar amb la monarquia saudita la venda de 400 bombes guiades per làser per 9,2 milions d’euros. Aquesta operació va generar polèmica perquè la seua execució, prevista per al 2018, va coincidir amb un major interés mediàtic pels atacs de l’exèrcit saudita contra la població civil iemenita. Les investigacions de la premsa també van apuntar que part de l’armament que s’estava exportant des de la Unió Europea i els Estats Units s’estava utilitzant amb aquests fins.
Açò es va sumar a la indignació diplomàtica que va generar l’assassinat premeditat del periodista saudita exiliat Jamal Khassoggi en el consolat saudita d’Istanbul, Turquia. Un crim en què la mateixa CIA nord-americana va implicar, a través de les indagacions que va realitzar junt amb altres serveis d’intel·ligència, el monarca saudita Mohammed bin Salman. El cas va provocar que països com Alemanya o França anunciaren la paralització de contractes davant els entrebancs del règim saudita per a esclarir l’atemptat. Malgrat tot, informacions posteriors han confirmat que tots dos han seguit venent armes a l’estat del golf Pèrsic.
En el cas espanyol, el Ministeri de Defensa va anunciar el setembre del 2018 que rescindiria el contracte i retornaria els 9,2 milions que tenia pendent ingressar per la venda de les 400 bombes. Davant aquesta possibilitat, el govern saudita va pressionar amb la possibilitat de trencar un contracte molt major per a la construcció de cinc bucs militars en les drassanes de Navantia, cosa que va provocar protestes per part dels treballadors de la naviliera. Finalment, el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, va anunciar que s’executaria l’entrega de les bombes.
Manifest d’oposició
El MOC ha promogut arran d’aquest cas un manifest que porta per lema ‘La guerra comença ací’. Desenes de col·lectius i particulars han signat per a demanar al govern de l’Estat “que verifique si la càrrega del Bahri Abha inclou armament i si l’objecte de l’escala a Sagunt és la càrrega d’armament espanyol”. Si és així, exigeixen que no es permeta l’entrada a port del vaixell saudita.
Així mateix, des del moviment asseguren que pretenen “generar consciència” entre els treballadors del port i posen com a exemple el bomber Ignacio Robles, expedientat per no voler carregar armes al port de Bilbao, o la vaga dels estibadors del port de Gènova, on també van rebutjar col·laborar-hi.
D’altra banda, també reclamen que “se suspenga immediatament el comerç d’armes espanyol cap a països implicats en guerres com l’Aràbia Saudita i el progressiu desmantellament i reconversió de la indústria de la guerra”.
