VALÈNCIA (EP). València serà la seu del 43é Congrés Confederal de la UGT, que se celebrarà del 24 al 27 de novembre del 2020. Així ho ha anunciat el secretari general del sindicat en l’àmbit estatal, Pepe Álvarez, que ha estat acompanyat del cap del sindicat al País Valencià, Ismael Sáez, i la líder dels socialistes de València, Sandra Gómez.
Álvarez ha manifestat aquest divendres que en aquests moments, a l’estat espanyol, “qualsevol opció que no passe per la configuració d’un programa de govern d’esquerres és un frau”. Des del seu punt de vista, el país té com a “emergència” atendre “la pobresa, la desregulació de treballadors i treballadores i la misèria en la qual viuen desenes de milers de compatriotes”, alguna cosa que “només es pot abordar amb èxit amb un programa, que és el que han votat la majoria de ciutadans i ciutadanes, que gire a l’esquerra i que repartisca la riquesa”.
Per a Álvarez, els noms o “qui estiga en el Consell de Ministres no és definitiu, el definitiu és un programa que gire cap al repartiment de la riquesa i que gire cap a l’esquerra”, ha insistit. El secretari general d’UGT ha subratllat a més que aquest sindicat ja va reclamar la derogació de les Reformes Laborals des del seu anterior Congrés Confederal, una demanda que hui continua considerant “una qüestió sine qua non“.
En tot cas, creu que “l’important és constituir el govern” per a asseure’s a parlar, acordar la derogació de les reformes laborals i, a partir d’ací, “obrir un procés d’elaboració d’un nou Estatut dels Treballadors”.
Álvarez ha recordat que l’any passat es va signar un acord amb la CEOE de negociació col·lectiva que “en els aspectes salarials i en relació al creixement del cost de la vida, és el millor que s’ha format en la història”, amb una pujada salarial per damunt del doble de l’IPC. No obstant això, en comprovar la seua repercussió en la massa salarial, s’observa que únicament han crescut “una miqueta”.
Per al líder sindical, això significa que “les reformes laborals són un cistell ple de forats i per molt que negocies, finalment els empresaris tenen fórmules per a no complir amb les seues obligacions”. Per aquest motiu, considera “essencial” la seua derogació. “Que no siga fonamental no sé si hi ha alguna cosa, però si n’hi ha és molt poc el que no calga derogar”, ha remarcat.
Quant a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) ha puntualitzat que no estaran d’acord que l’SMI durant la legislatura passe a 1.000 euros. El seu objectiu és que “se situe en el 60% del salari mitjà d’Espanya, que és la recomanació de la Carta Social Europea i que hui són 1.140 euros”. “Aquest és el camí que hem de seguir si ho fem en la legislatura, d’ací a quatre anys serà més”, ha apuntat.
