València aconsegueix el reconeixement de Ciutat pel Comerç Just

La capital del Túria és el tercer municipi del nostre territori a aconseguir aquest reconeixement per darrere d'Oriola i Teresa
2 abril 2019 17:40h
"Si no volem precarietat a la nostra ciutat, tampoc l'hem de voler fora", ha destacat Fábregas. / AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

VALÈNCIA. L'organització Fundació Ideas ha atorgat a València la distinció de Ciutat pel Comerç Just, cosa que reconeix el treball i la voluntat de la ciutat per oferir un comerç en favor de la dignitat dels productors de països empobrits i respectuós tant amb les persones com amb el medi ambient. València s'inclou així en la xarxa internacional de ciutats compromeses amb aquesta causa, que comprén més de 2.000 ciutats en tot el món i 18 a l'estat espanyol.

La capital del Túria és el tercer municipi del nostre territori en aconseguir aquest reconeixement per darrere d'Oriola (el Baix Segura) i Teresa (l'Alt Palància), una menció que es fa pel treball que s'ha fet en la ciutat des de diferents vessants, tant públiques com privades o d'associacions. Així ho ha explicat la regidora de Cooperació i Migració de l'Ajuntament de València, Neus Fábregas Santana, junt amb Cristina Ramón, portaveu del grup de govern just de la Coordinadora Valenciana d'ONGD.

"Si no volem prearietat a la nostra ciutat, tampoc l'hem de voler fora", ha destacat Fábregas, qui ha explicat que la ciutat compleix amb els requisits per a rebre aquest reconeixement. Un projecte pel comerç just que la regidora ha recordat que va començar el passat 28 de juny del 2018, quan el ple municipal va aprovar una moció per unanimitat de tots els grups polítics per a aconseguir-ne el títol.

Per la seua banda, Cristina Ramón ha valorat positivament els sis contractes i les 24 compres o contractacions realitzades per l'Ajuntament de València a empreses de comerç just. "València és un exemple que ha de ser contagiat a altres ciutats", ha assenyalat Ramón, qui ha recordat que només un 3% de les compres públiques pertanyen a comerç just, quan aquest representa un 20% del PIB estatal. "La pobresa i la desigualtat és la pitjor violència que existeix", ha indicat. 

Així mateix, la regidora ha destacat les 50 màquines expenedores de comerç just instal·lades en dependències municipals, així com les entitats privades que s'han unit al projecte a més de les sis ONGD compromeses, com ara, més de 100 tendes i comerços, 96 establiments d'hostaleria, més de sis empreses o organitzacions empresarials i set centres educatius. 

Requisits per a ser una ciutat pel comerç just

El primer requisit és aprovar una resolució favorable al comerç just i al consum d'aquest tipus de productes per part de l'Ajuntament, així com tindre pràctiques de compra ètica. En eixe aspecte, el consistori va instal·lar 50 màquines expenedores de begudes amb café de comerç just als edificis municipals des del mes de novembre del 2017.

A més, la Delegació de Joventut va exigir a l'empresa concessionària de la cafeteria de l'Espai Jove l'ús, almenys, de tres productes de comerç just i, d'altra banda, s'han identificat sis contractes públics que inclouen criteris d'aquest tipus de comerç.

Un altre dels requisits és oferir productes de comerç just en cafés, restaurants i botigues de la ciutat. En eixe sentit, a València hi ha més de 100 botigues i comerços que ofereixen aquest tipus de productes i el comerç just està present en 96 establiments d'hostaleria.

Així mateix, es requereix el compromís per part del sector privat i d'organitzacions d'introduir aquest tipus de productes en el seu consum intern. A la ciutat sis ONG tenen aquest compromís i són Oxfam Intermón, La Tenda de Tot el Món, SETEM-País Valencià, Petjades, Ecosol i la Fundació Vicente Ferrer. També s'han identificat sis empreses, una organització empresarial i set centres educatius, que han desenvolupat alguna activitat o tenen alguna política de suport al comerç just i el consum responsable. A més, destaca el compromís de la Federació de Centres d'Ensenyament de València a favor del desenvolupament d'aquestes accions.

Un altre criteri per a rebre'n el títol és la comunicació i sensibilització a la ciutadania. A la ciutat hi ha més de 30 accions de sensibilització i incidència sobre comerç just, organitzades principalment per les ONGD locals en col·laboració amb les entitats públiques locals i les universitats. També se celebra el Dia Mundial del Comerç Just (12 de maig), que s'organitza amb el suport de l'Ajuntament i la Generalitat des del 2016. A més, es realitza anualment la Fira de Comerç Just al desembre des de fa 4 anys. 

A més, existeix el requisit de la creació d'un grup de treball que coordine el programa. En eixe aspecte, a València hi ha un grup de treball de Comerç Just en les CVONGD, així com dos grups de treball a la Universitat de València i la Politècnica de València, respectivament. També destaca l'existència de la Xarxa Valenciana de Consum Responsable per a afavorir aquestes accions i actualment es treballa dins del Consell Local de Cooperació Internacional la possibilitat de constituir un grup de treball propi.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next